La delegació del PSM a Santiago, acompanyada per l'exeurodiputada del BNG Ana Miranda (segons per l'esquerre). | PSM-Entesa

TW
12

El PSM-Entesa i els principals partits nacionalistes d'Escòcia, Catalunya i País Basc han signat dissabte un manifest reclamant el dret a decidir per part de la Unió Europea. També han analitzat els problemes més importants de l'agenda política europea.

El manifest, que advoca pel reconeixement “del dret democràtic dels pobles de decidir lliurement el seu futur”, ha estat aprovat en el marc de l’Assemblea General de l’Aliança Lliure Europea que es celebra aquests dies a Santiago de Compostel·la. 

El document, a banda de la formació mallorquina, ha estat signat pels líders del Partit Nacionalista Escocès (SNP), d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), del Bloque Nacionalista Galego (BNG), d’Eusko Alkartasuna (EA), d’Aralar i de la Nova Aliança Flamenca (N-VA).

La representació del PSM-Entesa ha estat encapçalada per Biel Barceló, Magí Moranta, Nanda Ramon i Jaume Garau. El lider nacionalista ha participat en el debat “És l’hora de l’autoderminació”, conjuntament amb Lorena López de Lacalle, vicepresidenta d’EA, i Daniel Turp, professor de dret a la Universitat de Montreal i antic diputat del Partit Quebequès.

Dèficit fiscal
Barceló ha destacat, durant la seva intervenció, que actualment “és inexplicable que el PP i el PSOE es posin d’acord per impedir als ciutadans poder votar”. “A les Illes Balears hem de poder decidir democràticament el nostre futur i el marc jurídic, polític i econòmic en el qual volem estar”, ha assegurat.

El diputat ecosobiranista també ha defensat una millora del finançament de l'Arxipèlag argumentant que “els nivells de dèficit fiscal que patim és un gran llast per a la nostra economia i per al futur i les oportunitats de la gent jove”.

A l’assemblea de l’Aliança Lliure també s’han debatut qüestions rellevants de l’actualitat política europea. Entre altres temes s'ha analitzat la democratització i l’augment de la transparència a les institucions de la UE, la crisi de l’euro, la sostenibilitat energètica o el futur de la política agrària europea.