Roig, en una foto d'arxiu. | Efe

TW
4

El president de Mercadona, Juan Roig, ha negat aquest dilluns els pagaments que apareixen a nom de la seva empresa en els papers de Bárcenas i només ha reconegut haver-se reunit en unes sis ocasions amb el president del Govern, Mariano Rajoy, per parlar de la situació econòmica, quatre d'elles a Gènova, però cap en les dates en què apareixen aquests pagaments.

En la seva declaració com a testimoni davant el jutge del cas Bárcenas, Pablo Ruz, Roig només ha admès haver fet donacions «legals» a fundacions com la FAES (Fundació d'Anàlisi i Estudis Socials), presidida per l'expresident del Govern José María Aznar, i a la que va pagar el 2005 i 2012 uns 50.000 euros cada vegada, així com a la vinculada a l'exvicepresidenta del Govern María Teresa Fernández de la Vega, Dones per Àfrica, a la qual va donar una quantitat similar.

Durant els vint minuts que ha durat la seva declaració, ha assegurat que mai li han presentat als extresorers del PP Luis Bárcenas i Álvaro Lapuerta, que amb qui tractava del PP era Rajoy, tant quan era president del partit i després del Govern, i que ha anat entre dos i quatre vegades a la seu del PP del carrer Gènova per aconsellar sobre temes econòmics, han informat fonts presents en la compareixença.

En cap cas, ha afirmat, aquestes visites a la seu del PP es van produir en les dates en què apareixen les anotacions dels papers de Bárcenas, ambdues amb l'entrada de «Mercadona» i amb data de 15 de març de 2004 per 90.000 euros i 27 de febrer de 2008 per 150.000 euros.

Pel que fa a per què aquests doblers constava en les anotacions de l'extresorer, Roig ha dit que ho desconeix i després de ser preguntat pel jutge perquè no s'ha querellat quan aquestes suposades donacions van sortir a la llum pública, ha explicat que la política de Mercadona és no entrar en aquests debats per no donar que parlar en els mitjans de comunicació.

Respecte a les reunions amb Rajoy, ha matisat també que eren similars a les que ha mantingut amb altres polítics del país, així com de governs regionals o locals, i en aquest sentit, atès que l'origen del seu negoci està a la Comunitat Valenciana, ha indicat que ha tractat molt amb els responsables de la Generalitat, primer amb Francisco Camps i ara amb Alberto Fabra.

En la seva declaració com a testimoni davant el jutge del cas Bárcenas, Pablo Ruz, Roig només ha admès haver fet donacions «legals» a fundacions com la FAES (Fundació d'Anàlisi i Estudis Socials), presidida per l'expresident del Govern José María Aznar, i a la que va pagar el 2005 i 2012 uns 50.000 euros cada vegada, així com a la vinculada a l'exvicepresidenta del Govern María Teresa Fernández de la Vega, Dones per Àfrica, a la qual va donar una quantitat similar.

Durant els vint minuts que ha durat la seva declaració, ha assegurat que mai li han presentat als extresorers del PP Luis Bárcenas i Álvaro Lapuerta, que amb qui tractava del PP era Rajoy, tant quan era president del partit i després del Govern, i que ha anat entre dos i quatre vegades a la seu del PP del carrer Gènova per aconsellar sobre temes econòmics, han informat fonts presents en la compareixença.

En cap cas, ha afirmat, aquestes visites a la seu del PP es van produir en les dates en què apareixen les anotacions dels papers de Bárcenas, ambdues amb l'entrada de «Mercadona» i amb data de 15 de març de 2004 per 90.000 euros i 27 de febrer de 2008 per 150.000 euros.

Pel que fa a per què aquests doblers constava en les anotacions de l'extresorer, Roig ha dit que ho desconeix i després de ser preguntat pel jutge perquè no s'ha querellat quan aquestes suposades donacions van sortir a la llum pública, ha explicat que la política de Mercadona és no entrar en aquests debats per no donar que parlar en els mitjans de comunicació.

Respecte a les reunions amb Rajoy, ha matisat també que eren similars a les que ha mantingut amb altres polítics del país, així com de governs regionals o locals, i en aquest sentit, atès que l'origen del seu negoci està a la Comunitat Valenciana, ha indicat que ha tractat molt amb els responsables de la Generalitat, primer amb Francisco Camps i ara amb Alberto Fabra.