MÉS inicia una campanya perquè els ajuntaments permetin la llibertat d’expressió

La coalició presentarà mocions municipals perquè els consistoris declarin com a “símbols oficials d’interès local” aquells símbols que el Govern Bauzá vol prohibir a les escoles, com ara els llaços quadribarrats o qualsevol símbol que puguin aprovar els centres educatius.

Després de l’aprovació,aquest dijous al Parlament, de la Llei de Ssímbols, que representa un atac gravíssim al dret fonamental a la llibertat d’expressió, la coalició MÉS per Mallorca ha anunciat que inicia una campanya perquè els ajuntaments de Mallorca (i, a través de les forces polítiques amigues de la coalició a Menorca, Eivissa i Formentera, al conjunt de les Illes Balears) prenguin mesures per assegurar l’exercici de la llibertat d’expressió i evitar la censura prèvia que vol imposar el Govern del PP de José Ramón Bauzá.

Els coportaveus de la coalició, Biel Barceló i Fina Santiago, acompanyats pel portaveu al Consell, Joan Font, i per representants municipals dels partits de la coalició (Miquel Ensenyat, batle d’Esporles, o Joan Verger, portaveu del PSM-Entesa a l’Ajuntament de Montuïri), han anunciat que en els propers dies es presentaran mocions municipals per tal que els consistoris declarin com a “símbols oficials d’interès local” aquells símbols que el Govern Bauzá vol prohibir als centres escolars, com ara els llaços quadribarrats, o, en general, qualsevol manifestació simbòlica que aprovin els centres educatius.

La iniciativa pretén aprofitar una escletxa legal de la llei de símbols, que en l’article 4, apartat 2) b) estableix que els municipis podran aprovar declaracions oficials d’interès local, com una manera d’alliberar els símbols que considerin escaients de l’autorització prèvia del Govern. La moció també serà presentada als consells insulars.

La llei aprovada dijous prohibeix l'exhibició en edificis d'ús públic, de qualsevol símbol no permès sense una autorització prèvia. Són símbols permesos els símbols oficials de la Comunitat Autònoma i els prevists en l'article 4. La resta són considerats no permesos i el seu ús es considera prohibit i sancionat.
Precisament és l'article 4 el que conté l’escletxa legal que la coalició MÉS per Mallorca pensa aprofitar per recuperar la llibertat d'expressió a través de símbols a les escoles. La moció proposa al ple dels ajuntaments "declarar com a símbols oficials d'interès local totes aquelles manifestacions simbòliques aprovades pels centres escolars del municipi als efectes d'atorgar-los el caràcter de símbol permès per al centre escolar corresponent, alliberant-lo de l'autorització prèvia, establert a l'article 4, apartat 2) b)". D'aquesta forma, qualsevol símbol aprovat pel centre escolar del municipi en qüestió serà reconegut per l'ajuntament com a "símbol oficial d'interès local" i esdevé símbol permès. La moció, a més, fa el corresponent amb el llaç quadribarrat i proposa que el consistori el converteixi "símbol oficial d'interès local" perquè sigui permès i els centres el puguin utilitzar lliurement, sense censura prèvia.

Biel Barceló ha explicat que “una vegada declarats els símbols d’interès locals, els centres escolars els podran exhibir amb total llibertat, sense por a ser sancionats”. El coordinador general de MÉS per Mallorca confia que hi hagi una majoria d’ajuntaments que puguin aprovar aquestes mocions. Barceló ha recordat que prop d’un 75% d’ajuntaments de Mallorca ha aprovat mocions de suport a la comunitat educativa, a favor dels docents i contra el TIL.

El també portaveu parlamentari del Grup MÉS ha afegit: “vigilarem que el Govern no faci una interpretació extensiva de la llei. Com que afecta un dret fonamental com és la llibertat d’expressió, la interpretació ha de ser el més restrictiva possible”.

Biel Barceló ha explicat que la llei de símbols “forma part d’una campanya molt més ampla de repressió per part del PP, que està implicant retrocessos democràtics, contra la llibertat i contra els drets fonamentals”. Ha emmarcat en aquesta campanya mesures com ara la llei de seguretat ciutadana (“llei mordassa”), decrets llei com el de trilingüisme, imposat sense el consens de la comunitat educativa i que passa per damunt de resolucions judicials, o la modificació de la llei d’avortament.