L'Assemblea per una Escola Trilingüe tracta d'estendre la seva influència des que es presentà en societat fa un parell de setmanes. Amb aquesta intenció els dies passats es reuniren amb ciutadans i els batles i regidors d'Educació dels Ajuntaments de Calvià i Llucmajor, on governa el Partit Popular.
Fonts de l'Assemblea manifestaren que aquesta presa de contacte s'organitzà amb una intenció "informativa". En ella parlaren sobre el clima que ha deixat la vaga indefinida a l'Educació balear, rere la qual, segons la seva opinió, es "vulneren de forma sistemàtica els drets de molts alumnes, professors i famílies en els centres educatius públics".
També es reclamà als representants polítics que no cedeixin a les "pressions i coaccions" d'aquelles organitzacions que infringeixen la normativa. Asseguren que aquesta primera reunió no serà la darrera, però no concreten si a partir d'ara es veuran igualment amb altres edils, o just tenen la intenció de fer-ho amb aquells que, en coincidència amb les seves pròpies idees, es mostren favorables a la imposició del trilingüisme del Govern.
Topada amb la marea verda
Així mateix, persones que col·laboren amb la plataforma per l'escola trilingüe assistiren "a títol personal" a una xerrada informativa sobre temes educatius d'actualitat, organitzada pels pares i mares de diversos centres palmesans, i celebrada al CEIP Miquel Costa i Llobera. Aquests ciutadans favorables al TIL recriminen que qui hi havia "realment" al darrere d'aquesta cita eren la Plataforma Crida, l'Assemblea de Docents i FAPA, tres agents distints que en canvi representen el mateix pels partidaris dels canvis a les aules.
La cita es desenvolupà amb més o menys normalitat, fins el torn de preguntes, on la tensió entre ambdós sectors contraposats va crèixer. Aquesta experiència serví els 'trilingüistes' per recomanar a tots els seus adeptes que no paga la pena assistir a reunions com l'esmentada, on allò que es duu a terme són "autèntics mítins", i no s'informa els pares i mares, sinó que es fa "propaganda".
7 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Curios que després de xerrar de multitut d'informes i mostrar un extens estudi pedagogic de s'universitat, ni es representant de sa FAPA ni es pedagògue de s'UIB varen saber contestat si s'havia fet qualque estudi sobre es dos anys i busques de conflicte que duen a ses esquenes ets alumnes de sa escola pública.
¿ Es plantegen ses puces si són propietàries de ca !! Acas no sa pot considera una colonizació i un extermini sa conquista den Jaume I de Aragó, no de Catalunya ? A Mallorca, en bon mallorquí ... Es Català a Catalunya !! http://www.youtube.com/watch?v=-y56iRuHLuE
No són la mateixa cosa (1) el TIL, (2) el bilingüisme o trilingüisme i (3) saber com més llengües millor després de la normalització de l'idioma propi del país. Són tres coses diferents i només la darrera és bona.
Ben dit, Anselm! Partidaris del trilingüisme ho som tots, excepte ells (els de la foto i el govern)! Prou de demagògia, volem que els infants en acabar l'educació obligatòria siguin capaços de parlar dues, tres o més llengües. Això amb el TIL és tècnicament impossible!
I com sempre. Es reuneixen amb els seus, a porta tancada i només per treure un titular al diaris. Fora ningú que els pugui questionar, o simplement fer preguntes. Agafen un parell dels que tenen la cadira gelosa i a fer el " paripé " per treure un titular de diari. La ignorància té el poder.
Després del fracàs en el seu intent de boicot a les Apimas, ara van a cercar el primo se zumosol...
El titular és erroni. Les persones que surten a la foto no són "els partidaris del trilingUisme" sinó "els partidaris del decret TIL"; és a dir, d'un projecte que és un desastre i que si s'arriba a aplicar acabarà amb l'ensenyament en qualsevol llengua. Els que realment volem multilingüisme som els que ens oposam al TIL i volem un model (que amb alguns retocs pot esser l'existent fins ara; el decret de mínims) que permeti finalitzar els estudis amb un nivell semblant de català i castellà, al qual es pot afegir una altra llengua sense perjudicar els continguts.