La Mesa Sectorial d'Educació d'aquest dimecres amb Govern i Junta de Personal Docent no Universitari. | Joan Torres
El director general de Planificació, Infraestructures Educatives i Recursos Humans, Bartomeu Isern, ha proposat durant la mesa sectorial d'Educació d'aquest dimecres que sigui un auxiliar de conversa el que tradueixi les classes dels professors que no saben anglès. D'aquesta manera, Isern ha defensat que no caldria catalogar les places que requereixen un B2 i que si un professor durant el concurs de trasllats obté una plaça on es demana impartir la classe en llengua estrangera, no hi hauria cap problema perquè l'ocupés tot i no complir el requisit.
La proposta d'Isern ha estat acollida amb sorpresa per la Junta de Personal Docent no Universitari (STEI-i, FE-CCOO, UGT i Anpe) i davant d'això el director general ha precisat que si per exemple, el professor d'Educació Física té dificultats per donar la teoria en anglès, aquesta tasca la podria fer el responsable d'impartir l'assignatura de llengua anglesa. Els sindicats han criticat a Isern que el professor ha d'impartir els continguts de la seva assignatura de forma íntegra i que no es podien posar “traductors” a l'aula sinó que el que cal és formar a més professors en llengües estrangeres i catalogar les places on es requereix un nivell B2. Després de la proposta dels auxiliars de conversa, Isern ha rectificat i ha demanat que el que havia dit no constés en acta.
Amb tot, una de les principals conclusions d’aquest encontre ha estat que el Govern ha reiterat que cap docent amb plaça fixa que no compti amb la titulació de B2 en llengua estrangera es veurà afectat per un concurs de trasllats. Pel que fa al segon punt de l'ordre del dia, és a dir, les substitucions, no s'ha entrat a debatre perquè els sindicats han demanat que es tracti aquest tema amb els comitès de vaga.
36 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
A Ropit Blau. Géns ni mica, però el que si que ,ens sentim és manipulats per gent d´extrema dreta que ens vol vendre la moto sense rodes del Balear que segons ells és la nostra vertadera llengüa, per tal d´imposar-nos el Castellà com a idioma unitari. No ens maregeu més ni gasteu els nostres doblers amb invents sense futur. El Mallorquí, Menorqui i Eivissenc son llengúa Catalana i l´estàndard és el seu patró que no és d´enlloc. Tots els idiomes, inclòs el Castellà, ténen una forma estàndard, però això no vos entra díns el caparrot, no hi ha manera.
@transcriptor... and friends ¿Tant els costa veure que es Balears sentim com una invaçiò sa ensenyança d'es Català,que arracona i far desapareixe sa llengo que aqui xerram,que te ses sevas caracteristicas moltas diferencias d'es Català que mos volen imposar? ¿Perque volen fer desapareixer es Mallorquìi sa seva cultura promocionant es Català i sa seva cultura? ¿Castellers?...¿Calcots?..I que mes ¿botifarras? Ja hen tenim moltas de Botifarras pasturant per Mallorca,quasi totas vengudas de Barcelona i aplegadas amb cuatre renegats de sa seva llengo, sa seva cultura i se.s sevas arrels...Quina vergonya Volen destruir Mallorca i sa cultura propia! Mallorca is not Catalunya! FREEDOM FOR BALEARIC ISLANDS..Catalunya ens roba sa nostra cultura no more pancatalanisme!
No s' haurien d'haver negat a negociar, sense la presència de l'assemblea de docents?
Na catalina catalana .... http://www.youtube.com/watch?v=5ZWU_BrIyEI
"Blai Bonet, el fons del mar" entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981. Per anar bé necessitaríem un sol president de la Generalitat per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un president per al País Català. El President de la Generalitat hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. ÉS com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral. http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/bonet-blai/paraula.htm
Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013) i de la qual és el director: "[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"
Fragment de la resposta dels mallorquins als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936) “Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.
Els anys de la República van estar marcats, a Felanitx, per la forta personalitat de Pere Oliver Domenge, mallorquí de nació catalana, vindicador dels Països Catalans, independentista, militant de l’Esquerra Republicana Balear. I un gran alcalde. El 1908 l’apotecari Barceló just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “Sa olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials y seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, y dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.” Però el text més conegut de Pere Oliver sobre la qüestió nacional és la conferència que pronuncià el 1916 en el Casal Catalanista de Sants ‘els Segadors’, publicada anys després amb el títol La catalanitat de les Mallorques. En aquella ocasió l’apotecari felanitxer apostrofà els catalans del Principat amb les paraules següents: “Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, a la pròpia valor social, les xamoses Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora.”
Fragment del discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873 "Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue- ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren, ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo- saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha- vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba- nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia- dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar. Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya, nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha- guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife- rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu' llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin. Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan- dent del nostre esdevenidor."
Aixo es una favada mes de PPeros.!! No en tenen ni p..ta idea!!. molta dolentia.