L'Assemblea per l'Escola Trilingüe celebrà dissabte horabaixa el seu acte constitutiu a l'Auditori de Palma. Una cinquantena de persones, entre les que es va poder veure Jorge Campos, president del Círculo Balear, i la diputada del PP Aina Maria Aguiló assistiren a l'assemblea que neix amb el propòsit de “lluitar contra la politització dels centres educatius”.
Una cinquantena de persones donen suport a l'Assemblea per l'Escola Trilingüe
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
41 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Se digui baleà o català amb sa varietat mallorquina és lo mateix. Lo important és que esteim perdent s'idioma dels nostres predins, crides a qualsevol conselleria i et diuen: qui truca? ....qui truca?????? estàn exterminant sa llengo dels nostres predins, quan a molts puestos de catalunya empleen sa seva variedad i a tothom li pareix bé. Però els mallorquins sempre hem de ser els més coiós i exterminar sa nostra llengo i costums per "trucar (i no cridar)" i fer "castellers (i no ball de bot)". Vergonyós. Ânim Carlos Serra !!!! A Mallorca en Mallorquí !!!!!
"Idò com és que no vas per feina, hondero rogigualdo i exigeixes a espanya que mos torni s'ESTAT MALLORQUÍ?" Realmente existe gente tan analfabeta??
Només hi mancaven més caparrots i qualque dimoni amb una canya ben llarga.
S'independència de Mallorca, en aquests moments, qui és que la té segrestada: Catalunya o Espanya? Per tant, ana qui l'hem de reclamar? A espanya. No és espanya sa nostra "amiga" que tant mos estima? Idò com és que no vas per feina, hondero rogigualdo i exigeixes a espanya que mos torni s'Estat Mallorquí? Sempre Mallorquins, Sempre Balears !! Espetanyols sonbañols a tocar es collons a ca vostra..no volem pus espanyolisme.. ¡¡ Barco de rejilla a Españistan.. !! Foment Cultural Illes Balears
SA GESTA D'EN CABRIT I EN BASSA Un des fets més destacables, i amb uns caràcters de heroïcitat més remarcables de sa nostra història ès es que protagonisaren dos soldats des Castell d'Alaró defensant-lo de ses tropes del Rei d'Aragó Pere II, i que manava es seu fill es príncep Alfons, més tard Rei conegut com el Liberal. Però antes de res hem d'anar an ets orígens que varen provocar sa guerra entre es dos regnes. A sa mort del Rei En Jaume es Conquistador, sa Corona d'Aragó va quedar divida entres es seus dos fills, Pere, a qui deixà es Regnes d'Aragó i de València, i es comtat de Barcelona, i en Jaume, a qui deixà es regne de Mallorques, es comtats del Rosselló i la Cerdanya i es senyoriu de Montepeller, a més d'altres enclaus més petits an es sud de França. En conèixer sa voluntat de son pare, en Pere ja va manifestar sa seva voluntat de no respectar-ho, encara que per por a possibles represàlies ho acceptava. Una veguda mort en Jaume I, se va confirmar es seu testament i fou proclamat Rei de Mallorques en Jaume II, qui imaginant-se que es seu germà no comportaria sa divisió des regne firmà una aliança defensiva amb so seu cunyat es Comte de Foix, lo que va provocar ses ires den Pere II, qui llavor de derrotar an es francès, obligà an es seu germà a un pacte d'infeudació, que l'obligava a retrer-li homenatge un pic en s'any i sa prohibició de què sa moneda mallorquina circulàs pes comtats del Rosselló i de la Cerdanya. Però un fet canvià sa situació: s'invasió de Sicília per part de Pere II i sa crueldat mostrada per ses seves tropes feren que el Papa l'excomunicàs i dispensàs des jurament an es seus vasalls. Aferrant-se a sa bul·la papal, i alliberat de s'infeudació amb so seu germà, el Rei en Jaume es va declarar neutral a una nova guerra entre França i Aragó, lo que motivà s'invasió de Mallorca per un exèrcit comandat pes seu fill n'Alfons, ocupant s'illa amb facilitat, llevat des tres castells roquers d´Alaró, Pollensa i Santueri. Es castell d'Alaró tenia de castellà an en Ramon Palandiano, i tenim notícia de sa gesta que varen portagonisar dos soldats d'aquell castell, en Guiem Capello, conegut com a Cabrit, i en Guiem Bassa, principalment a través de s'obra de s'historiador castellà Zurita i de s'obra d'en Dameto. Una vegada conquerida s'illa i rendits es principals castells, quedava aquesta fortalesa, una impressionant mola de pedra que ja hi era es temps des romans i des de sa que se dominava tot es Raiguer. Per això es príncep Alfons, que havia vengut amb ses tropes, va anar a dirigir es setge. Segons se relatava en ets antics breviaris de sa diòcesi de Mallorca, i així mos ho descriu en Dameto, es príncep conminà an es defensors a rendir-se, demanant-li es dos Guiems qui era ell, a lo que els hi va contestar que era n'Alfons, fill del Rei d'Aragó i de Mallorca. Des castell li contestaren que s'amfós ès un peix bo per fer amb salsa, i que ells no tenien més rei que en Jaume II, a qui varen jurar fidelitat. N'Alfons, furiós per aquella contesta, els hi demanà qui eren, i els hi va jurar que els torraria com un cabrit, lo que finalment va complir enmig de sa plaça d'Alaró. Sa notícia se va estendre per tot Europa, i novament sa crueldat de ses tropes aragoneses, va fer que el Papa el tornàs a excomunicar i va autorisar que se rendís culte com a màrtirs an en Cabrit i en Bassa en haver mort per no rompre es jurament de fidelitat an es seu Rei, que ho era per voluntat de Déu. Poc després, el ja Rei Jaume II d'Aragó, conegut com El Just, tornà es regne an es seu conco obligat per sa pressió del Papa. Ses relíquies des màrtirs se conserven a sa capella de Sant Simó i Judes a la Seu de Mallorca, i varen rebre culte públic fins que el Bisbe Santander el va prohibir durant es S. XVII, just poc temps llavor de ser proclamats patrons menors de sa Ciutat i Regne de Mallorca. Es conserva a Cort un interessant quadro que representa es martiri patit pes dos soldats, obra d'en Miquel Bestard. "La història de nostra raça tingué aquí dalt gonfanoners de lleialtat: Cabrit i Bassa, en heroisme i fe els primers, ara en glòria que mai passa postren ses palmes i llorers." Sempre Mallorquins, Sempre Balears !! Catalans a tocar es collons a ca vostra..no volem mes pancatalanisme.. ¡¡ Barco a Catalunya.. !! Foment Cultural Illes Balears
Això és la "mayoría silenziosa" que representen el Culo Bálèá i el PP d'en Talibauzán? Ha, ha, ha, ha, ha, Ha, ha, ha, ha, ha, Ha, ha, ha, ha, ha, Ha, ha, ha, ha, ha, Ha, ha, ha, ha, ha, !!!!!!!!!!!!!
El expresidente del Gobierno José Luis Rodríguez Zapatero ha sostenido que no habrá una secesión de Cataluña y ha reclamado abrir un diálogo para reformar la Constitución dando paso a un "proceso de reencuentro" a partir de la "redistribución de competencias, de la identidad y singularidad de comunidades" como la catalana.
Que poco os gusta la pluralidad. Seguid con el pensamiento unico, ya sois mayorcitos, allá vosotros, pero dejad a nuestros hijos en paz!
Crec que a la pròxima "asamblea" del Sir Culo Baléà hi hauriem d'anar uns quans de nosaltres a veure que son capaços de fer i com reaccionen davant preguntes en català.
Molt d'ull (ojo) amb jordi camps (george fields) i els seus sequaços. Estan acollonats !!! ja que com a màxim els queden 2 anys de xupar de la mamella de BauSSà, es a dir de tots nosaltres, per això estan utilitzant tota la seva artilleria (50 persones com a màxim), per enaltir la seva causa perduda. Ahh un altre cosa, na "Isablel" o és en George Fields o és la seva dona, heu vist quin "baléà" escriu. Jajajaja.