Una part dels doctors de la UIB donaren el seu suport a la marea verda. Avui, la UIB publica el seu posicionament oficial en contra del TIL. | M.À.C.

TW
4

El Consell de Govern de la Universitat de les Illes Balears decidí en la seva reunió ordinària del mes de setembre aplegar-se a l'onada contrària al Decret de llengües, perquè aquest trenca l'ampli consens en la societat i la comunitat educativa que ha durat dècades i hi ha poques garanties que els docents s'hagin format adequadament. Segons la UIB, existeix "precipitació" en la introducció del tractament integrat de llengües, i no hi ha garanties que la formació dels professors sigui l'adequada. Així mateix, afirmen haver observat una manca de consens, quan precisament aquesta és una de les "condicions bàsiques per aconseguir l'èxit de les reformes educatives".

En un comunicat, la Universitat explica els punts que motiven la seva posició en contra de la reforma educativa del Govern, rere la negativa d'aquest a sol·licitar ajuda del màxim òrgan de consulta científica sobre la llengua catalana per a mediar en el conflicte educatiu actual.

La institució que dirigeix Llorenç Huguet explica en primer lloc que "el model actual d'atenció a les llengües a les escoles de les Balears s'havia anat implantant durant més de trenta anys, amb la col·laboració de molts professionals de l'ensenyament, el suport de programes de formació del professorat, d'avaluacions periòdiques i d'equips especialitzats".

"Totes les avaluacions de què es disposa demostren que aquest model (que, com tot, es pot millorar de manera gradual) aconseguia que els escolars acabassin l'educació obligatòria havent assolit nivells acceptables de domini de les dues llengües oficials", afirma. També facilitava la "cohesió social" i la formació d'una societat on podia garantir-se la "llibertat d'ús de les dues llengües oficials".

Notícies relacionades

Per a la Universitat, la necessitat de millorar les capacitats en les llengües oficials, en l'anglès i, també,  en altres llengües, amb bons mètodes, no dificulta l'objectiu prioritari de la normalització de la llengua catalana.

Segons aquesta opinió, s'han d'anar a cercar quests objectius "progressivament i amb actuacions fonamentades en principis pedagògics contrastats i amb el suport d'equips especialitzats, avaluacions periòdiques, professorat format i amb consens i participació de la comunitat educativa".

"La UIB com a màxima institució acadèmica i que té la funció consultiva en qüestions relacionades amb la llengua catalana, d'acord amb l'Estatut d'Autonomia, s'ofereix a l'administració i a la comunitat educativa per aportar els estudis que calguin per millorar els objectius educatius i, en especial, els relacionats amb el coneixement de les llengües".

De fet, un equip d'especialistes ja ha començat a elaborar un llibre blanc sobre llengües i educació a les Illes Balears, un procés que no conclourà sense consultar tots els sectors socials implicats, afirmen.

També s’ofereix per impulsar instruments que puguin afavorir el consens social i l'intercanvi de parers entre l'administració i els membres de la comunitat educativa, a més de col·laborar en la formació del professorat en anglès.