Els professors d'Eivissa i Formentera continuen la lluita amb força. Segons les dades fetes públiques pel Govern, a Eivissa dels 1.567, el 27% ha fet vaga (423); i a Formentera dels 112, el 56,3% (63). A Mallorca dels 8.309 docents ha fet vaga el 10,4%, és a dir, un total de 868; a Menorca dels 1.206, l'1,5% que sumen 18.
Segons les dades enviades pels secretaris i els directors dels centres educatius seguint les instruccions de la Conselleria, un 9,5% dels professors registrats com a actius a la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats han continuat fent vaga avui, sumant en total 1.445, 1934 professors manco que a l’inici de la mateixa el dia 16 de setembre. Això suposa que el seguiment de la vaga de docents a les Illes Balears ha baixat en 12,7 punts.
Quant a l’educació pública, han fet vaga un 12,3% dels docents i un total de 1.372 professors. Per altra banda, a l’escola concertada el percentatge ha baixat ja fins al 1,8% amb 73 docents en vaga.
Concertada
Quant a l’escola concertada el seguiment de la vaga per illes és el següent: a Mallorca dels 3.577 docents han fet vaga un 2%, la qual cosa suposa 73; a la resta d’illes, de nou, no hi ha constància ara mateix que hi hagi fet vaga cap docent.
#16S: vaga indefinida a l'educació
Els professors d'Eivissa i Formentera continuen la lluita amb força
Segons les dades fetes públiques pel Govern, a Eivissa el 27% i a Formentera el 56,3% de docents mantenen l'aturada. Mentre, a Mallorca cauen al 10% i a Menorca a l'1,5. L'STEI, per contra, xifra el seguiment per damunt del 50 per cent
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
9 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
...i el 30% de professors obligats a fer els serveis mínims també comptem?
Y estos pardillos que hacen haciendo aerobing ....con lo que les están dando,,,
LES ILLES BALEARS NO HAN DE MENESTER UN TIL, HAN DE MENESTER UN PIL Potser pot sonar a broma però no hi ha res més enfora de la meva intenció. Tots vivim d’una manera o altra amb inquietud el nou panorama educatiu que s’ha encetat fruit d’una gestió educativa dirigida sense cap intenció de consens, amb presses i improvisació. No obstant això, suposaré que les intencions del Govern són nobles i veritablement vol igualar les tres llengües en qüestió: català, castellà i anglès. Aleshores un decret que condicioni només l’escola no és suficient, fa falta qualque política més ambiciosa, regulada per una llei discutida i consensuada al Parlament, fa falta un Pla Integral de Llengües (PIL) que afecti tots els sectors de la societat balear. Aleshores, una vegada he acceptat que el Govern vol unes Illes Balears trilingües, toca fer una anàlisi profunda de la nostra situació lingüística per enfrontar-s’hi amb garanties d’èxit de cara al domini i ús real i equitatiu de les tres llengües. En primer lloc, a més, el Govern i tots els representants polítics haurien d’explicar a tots els ciutadans que les dues llengües oficials han de gaudir del mateix estatus jurídic i, per tant, caldria conèixer-les totes dues per igual. I això s’hauria de fer amb molt de tacte. En principi, bastaria que tots els representants polítics, en les seves declaracions públiques, fessin un poc de pedagogia i mostrassin estimació i respecte per la llengua pròpia, sense obrir debats estèrils i malintencionats sobre modalitats, etc, usurpant així la feina dels filòlegs i de les universitats. En segon lloc, perquè tots els illencs tenguin el dret de triar la llengua a l’hora de xerrar, seria imprescindible que tots els treballadors públics que duen a terme la seva tasca a les Illes, tant si són d’àmbit local o autonòmic, com estatal, dominassin amb solvència i total respecte les dues llengües de què parlam. Igualment, se’ls haurà de formar en llengua anglesa, seguint les tesis de l’actual Govern. D’altra banda, de cara al sector privat, s’haurien de desenvolupar unes polítiques d’equitat que n’afavoreixin un ús real i equànime. Per tant s’haurien d’incentivar accions dirigides a millorar l’ús de la llengua minoritzada, si escaigués. El comerç i la vida al carrer són molt importants pel que fa al desenvolupament de les llengües i això requereix de polítiques lingüístiques molt acurades i sensibles. Un altre sector fonamental és el dels mitjans de comunicació. Aquí hi ha molta feina a fer. Amb les dificultats que comporta influir en les cadenes privades, tant de ràdio com de televisió, almenys les públiques haurien de compensar les terribles mancances d’ús de la llengua catalana amb una programació íntegra i responsable. I, a més, com fan altres països model del Govern, les pel•lícules, dibuixos, etc, s’haurien d’emetre en versió original subtitulada per habituar-se des de ben petits a la fonètica de les diferents llengües. Tanmateix, amb tot el que he dit no n’hi hauria prou. Si l’estat espanyol realment consideràs seves totes les llengües de l’estat, hauria d’arbitrar mesures autèntiques de protecció, amb lleis d’àmbit estatal que promoguessin el coneixement i respecte per totes les llengües del territori i amb total igualtat de tractament dins els seus àmbits territorials. Però en lloc de pensar a llarg termini, amb seny i amb honestedat, el nostre Govern ataca a fons únicament l’àmbit educatiu, l’únic mínimament normalitzat, l’únic que ha compensat les mancances lingüístiques de les Illes, l’únic en què parlar català, i no sempre, pot fer-se amb tranquil•litat. I voldria pensar que les seves intencions són nobles, però els esdeveniments en diuen el contrari. No obstant això, que ningú pensi que faré vaga per motius polítics, no en tenc afiliació. Hi ha deu motius raonats i justificats per fer-la i el TIL només n’és un. Malgrat tot, tos els docents sabem com s’aprèn una llengua estrangera i el model imposat és un pegat.
SEGUIMIENTO DE LA HUELGA EL SÉPTIMO DIA: HAN SECUNDADO LA HUELGA EL 9,5% DE DOCENTES CON UN TOTAL DE 1445 EN BALEARES. EN EDUCACIÓN PÚBLICA 12,3% (1372) EN EDUCACIÓN CONCERTADA 1,8% (73) PARTE DEL COLECTIVO DE LA ENSEÑANZA SE PONE NUEVAMENTE EN EVIDENCIA, DEMOSTRANDO UNA VEZ MÁS A LA OPINIÓN PÚBLICA QUE ES UNA HUELGA DE MARCADO CARÁCTER POLITICO.
Col·legues, companys i companyes, recordau sempre que els únics que ens ajuden a omplir la "Caixa de Resistència" són els catalans. Recordau-ho sempre...
Joan Sastre: L'exemple del Berenguer d'Anoia no té cap sentit ja que únicament ens demanaven la implantació a 1r d'ESO. Tots els centres vam fer de forma aleatòria els cursos superiors, ja que els PTIL s'havien de revisar any a any. Segon, l'exemple del sureda. T'has plantejat (si és que t'entra al cap) que hagin posat les matemàtiques o les naturals (ni tu mateix saps quina de les dues) en anglès perquè és de l'única assignatura que tenen professorat amb B2 d'anglès? Tercer, no han fet cap casteller, ja que el casteller és una persona. Han fet dos pilars per pujar unes camisetes.
I aquestes dades, d'on les heu tret?. Al meu centre a primera hora i havia el 91% de professors en vaga i a segona el 88%. No faceu cas de les dades de la Conselleria. Són part implicada i com a tantes altres vegades...manipulen.
QUE XERRIN CLAR. ÈS SA VAGA A FAVOR DE SA IMMERSIÓ EN CATALÀ? I per tant, en contra des nostros drets? Ja són 5 es pics que els hi hem demanat a s'Assemblea de Docents per Twitter quin ès es model educatiu que reclamen si no ès es TIL. No mos han contestat. Juguen sense mostrar ses cartes, diguent a pares, alumnes i an es mateixos professors que ès per mor de com han introduït s'anglès. Però no mos enganem, es Decret deixa clar que ha de ser progressiu. A més, ses proves diuen lo contrari. Aquí tenim uns exemples: - A sa manifestació han fet un casteller (molt nostro, no?). - A sa pàgina web de s'Assemblea posen un cartell informatiu amb s'imatge des "Països Catalans" diguent "Tot el país amb la vaga indefinida. Suport a la lluita per una escola pública i EN CATALÀ": http://assembleadocentsib.blogspot.com.es/2013/09/mobilitzacions-per-la-primera-setmana.html - PTIL de s'IES Sureda i Blanes, 1r d'ESO: matemàtiques o naturals en anglès i plàstica en castellà. - PTIL IES Berenguer d'Anoia, 4t ESO: física i química en anglès i educació física en castellà. - Tweets com aquests: "@xescadrover: És ben curiós q per millorar el coneixement d l'anglès s'hagin d'imposar hores d classe en castellà" "@Tugui72: Defensam una #educaciópública de qualitat, inclusiva, laica i en català. Per això, #VagaIndefinidaDocents #jovullestaralallistadAntoniCamps Cada pic se retraten més. Volem que xerrin clar i expliquin a pares, alumnes i an es propis professors per què van en contra des TIL i per què ès sa vaga. Per què no ho fan? Tenen por de perdre es suport que tenen si diuen sa veritat?
Per aquella gent que també se vulgui manifestar, però que trobi que sa manifestació presencial ès motiu de crispació social i que sa vaga en educació en ple començament des calendari escolar ès contraproduent pes nostros fills. Pes que se vulguin solidaritzar amb tots aquells professors honestos que no estan d’acord amb sa vaga però estan essent coaccionats pes seu entorn o per directius. Pes que si creuen en es projecte des Tactament Integrat de Llengües. Aquest enllaç des qual vos informam ès per donar suport a s’educació trilingüe: http://www.change.org/es/peticiones/consellería-de-educación-de-las-islas-baleares-apoyo-a-la-educación-trilingüe?share_id=UesFLoLFKj&utm_campaign=signature_receipt&utm_medium=email&utm_source=share_petition