L'acumulació de persones reunides les ha fet ocupar part del carrer d'Alfons el Magnànim. | Jaume Morey.
Per cinquè dia consecutiu milers de camisetes verdes han sortit al carrer clamant contra la política educativa del Govern. A les 13 hores els docents, pares i alumnes s'han concentrat a les portes de la Conselleria d'Educació, envoltants d'un important dispositiu policial que ja esperava la seva arribada dues hores abans de la cita.
L'espai no ha bastat, i els congregats han ocupat bona part de la via que passa per davant, el carrer Alfons el Magnànim.
Els agents també han hagut de tallar el trànsit a un dels carrers propers a la seu institucional, entre la carretera de Valldemossa i Joan Capó, preveient l'enorme desplegament de manifestants, que també s'ha viscut darrerament enfront del Consolat i també al campus universitari.
Un total de quatre policies s'han col·locat a les portes de la Conselleria, mentre alguns funcionaris miraven l'escena per la finestra. Al mateix temps s'han repartit fulletons cridant a una concentració pròxima, el dimarts 24 de setembre a les 11 hores al Parlament. Aquell mateix dia, el Decret de llengües hi arriba per a fer el seu tràmit legal.
Tambors i paraigües
El so de la batucada i els xiulets han tornat a acompanyar la massa verda, que en bona part es protegia del sol amb paraigües verds. Durant la protesta s'han reproduït lemes que apunten que ara, per aprendre anglès, s'han de fer les matemàtiques en castellà.
Aquesta escena de protesta generalitzada davant de Camps no ha comptat amb la presència de la consellera menorquina, qui, com els membres d'Executiu eren a la reunió del Consell de Govern dels divendres.
'L'Estaca' i els parlaments
Talment com a la UIB, els milers de congregats, més de 4.000, han cantat com una sola veu el popular tema de Lluís Llach, "L'Estaca", un moment abans de començar amb els parlaments. Les paraules del dia de Maria Antònia Font, la representant del sindicat majoritari de l'ensenyament (STEI) han aixecat encara més l'ànim d'una multitud que comença a veure que el sacrifici personal que els implica dur cinc dies sense anar a treballar serveix, com a mínim, per a expressar el seu compromís per una lluita que consideren justa. També hi han intervingut els portaveus de l'Assemblea de Docents i Toni Baos de FECOO.
S'ha comentat que la que hem viscut ha estat "una setmana històrica", que les aportacions a la caixa de resistència arriben de tot arreu i ja sobrepassen els 80.000 euros, i que fins i tot s'han recollit suports d'Argentina i Hondures, amb la qual cosa la causa dels docents balears pren dimensions internacionals.
Així mateix, ni l'Assemblea de Docents ni la Plataforma Crida aconsella als seus integrants que acudeixin avui horabaixa a Ses Voltes, on el Partit Popular celebrarà un acte polític que comptarà, en principi, amb la presència del president Bauzá. En aquest sentit, han volgut desmentir una crida que ha començat a córrer cridant a interferir la celebració popular, i afirmant que ells mai no alimentarien una convocatòria que podria ser contraproduent pel moviment.
33 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Per aquella gent que també se vulgui manifestar, però que trobi que sa manifestació presencial ès motiu de crispació social i que sa vaga en educació en ple començament des calendari escolar ès contraproduent pes nostros fills. Pes que se vulguin solidaritzar amb tots aquells professors honestos que no estan d’acord amb sa vaga però estan essent coaccionats pes seu entorn o per directius. Pes que si creuen en es projecte des Tactament Integrat de Llengües. Aquest enllaç des qual vos informam ès per donar suport a s’educació trilingüe: http://www.change.org/es/peticiones/consellería-de-educación-de-las-islas-baleares-apoyo-a-la-educación-trilingüe?share_id=UesFLoLFKj&utm_campaign=signature_receipt&utm_medium=email&utm_source=share_petition
L'has encertada de plè, XL, la polítiva espanyola en general esta regida per mediocres i aprofitats professionals, la diplomacia, el seny, el sentit comú, la visió de conjunt, el sentit del bé col·lectiu hi és absent...i als que no volen ser així no tenim lloc a aquest estat de merda...això no pot durar sempre.
La Conselleria ya estaba paralizada por el pensamiento único( y pobre) de Bauzá. Aquí no se cobran comisiones, no interesa.
Hi ha borinots que puntuen vermell els texts (meravellosos texts) que el Transcriptor ens treu a la llum. A cap defensor del Català se li ocorreria puntuar vermell per exemple un fragment d´un poema d´Espronceda o de GarciaLlorca . Però així son els panespanyolistes: Gent sense gust ni sensibilitat , que no sap discernir entrel´art i la política ni tampoc entre el bé i el mal. Mal reclutament han fet els artificis de la extrema dreta, probablement perque no han trobat a ningú un poquet més refinat per fer el paper de corifeus.
Jo vos vot en negatiu només per ser qui sou. Només llegesc el vostre nom, i com que no pot sortir rès mínimament decorós del vostre teclat, faig clic a la maneta caligulina que dóna punts en vermell. I si això està mafet, més mal fet està ficar-se a una web i insultar. Au, a geure!.
Hi ha "trolls" que deuen cobrar lo seu de sa OCC .....arg,transcriptor,Biel, etc (no se a quantns llocs he llegit sa mateixa cançó)a sa manera de Goebbels una mentida centenars, milers de vegades, només virtualitat..quines exposicións més innocents .. o és que no existeix es nacionalisme manipulador català (pancatalanisme) vos convindria llegir un poc d'història .. La "impertinència" quan fa honor a la veritat només pot ofendre a qui tracta d'enganyar. SA LLENGO - Deu meu que gran negoci que hi ha al voltant d'ella!! quin morro que teniu. Manifestau-vos per sa nostra varietat linguistica es Mallorqui i ses altres varietats des Menorquí i Eivissenc, nostres illes germanes ..un arxipèlag sense pancatalanisme. Me declar gonellista, els unics mallorquins de bon de veras.Si vius a Mallorca, ja ho saps, el mallorquí i ben aferrat que se noti en obrir sa boca que tens registre mallorquí.
Tota aquesta collonada, que als mallorquins ens fot un ou, ve a arrel de la supressió de les subvencions a sa OCB(OCC). NI més ni manco. No hi ha conflicte. Els mallorquins som mallorquins i punt, no volem cap catalanufada. Entenc que fot estudiar Filologia Catalana com a carrera de la teva vida i facin córrer perill el teu modus vivendi a cop de decret, però collons, l´únic colectiu que he vist indignat amb tota aquesta merda és el de profes illencs. Joder, reciclau-vos. Feis algo per voltros mateixos, per+o deixau de donar pel sac. No teniu raó. I ho sabeu.
Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013) i de la qual és el director: "[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"
Del blog de Joan Calsapeu: Els anys de la República van estar marcats, a Felanitx, per la forta personalitat de Pere Oliver Domenge, mallorquí de nació catalana, vindicador dels Països Catalans, independentista, militant de l’Esquerra Republicana Balear. I un gran alcalde. El 1908 l’apotecari Barceló just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “Sa olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials y seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, y dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.” Però el text més conegut de Pere Oliver sobre la qüestió nacional és la conferència que pronuncià el 1916 en el Casal Catalanista de Sants ‘els Segadors’, publicada anys després amb el títol La catalanitat de les Mallorques. En aquella ocasió l’apotecari felanitxer apostrofà els catalans del Principat amb les paraules següents: “Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, a la pròpia valor social, les xamoses Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora.”
Fragment de la resposta dels mallorquins als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936) “Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.