La marea verda dels professors adherits a la vaga indefinida de l'ensenyament ha arribat aquest dimarts a la Cambra autonòmica. El curs parlamentari ha començat avui, coincidint amb la segona jornada de l'aturada del sector, convocada pels docents en lluita i a la qual s'hi afegiren els sindicats STEI, CCOO, UGT i ANPE.
Després del què es podria considerar com tot un èxit pel que fa a l'assistència al primer dia de vaga, nombroses camisetes verdes -la policia els ha quantificat al voltant de les 2.000- amb el lema de Crida s'han congregat a la seu parlamentària per a fer arribar al ple la seva reivindicació.
L'expectació abans d'iniciar la sessió ha estat màxima. La policia nacional ha controlat els accessos al Parlament, mentre el gruix dels professors, cada un amb la seva camiseta s'anaven concentrant a prop de l'entrada. Alguns d'ells, però, han pogut entrar a l'interior de l'edifici i han seguit el ple des de la Sala Verda.
La sessió tenia avui un fort contingut referent als últims esdeveniments al sector educatiu. Per aquest motiu, abans de començar, diputats de l'oposició han mostrat cartells on es podia llegir: "anglès sí, però així NoalTIL".
Un curs 'normal'
El torn de paraula l'ha començat per part de l'Executiu la consellera d'Educació, Joana Maria Camps. La menorquina ha considerat que el curs escolar actual "ha començat amb normalitat, a excepció de la vaga". Camps també ha defensat que el model educatiu del Govern Bauzá no tornarà enrere "per la força".
La diputada Aina Aguiló ha defensat el parer del grup parlamentari Popular. La portaveu d'Educació dels conservadors ha reiterat la idea que l'inici escolar ha estat marcat per la normalitat, i ha afirmat que "s'ha descobert que no hi havia suport de la comunitat educativa a la vaga indefinida". Així mateix, ha afegit mitjançant el seu perfil personal a Twitter que 'la minoria, els que no han guanyat a les urnes, volen imposar el seu programa electoral'.
Mentre els representants polítics parlaven des de l'estrada, se sentien en tot moment els xiulets de la protesta situada a l'exterior de l'hemicicle.
Trasllat a Cort
Més tard, minuts abans de la una del migdia, el gruix de camisetes verdes s'ha traslladat dels voltants del Parlament fins a la pròxima plaça de Cort. Allà, davant la seu de l'Ajuntament de Palma, els docents en vaga han establit un altre punt de protesta en relació amb totes les seves reclamacions.
L'ambient festiu ha imperat, malgrat no haver obtingut cap compromís de part dels governants en aquesta segona jornada de l'aturada educativa. Alguns minuts més tard, la massa verda s'ha dissolt. Demà dimecres continuaran les concentracions, i a les 18.00 hores hi ha convocada una assemblea a Marratxí.
15 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Si la raó per a la vaga fos la impossibilitat d'aplicar el TIL en les condicions actuals, doncs es demanaria un ajornament o una negociació. El que se cerca n'és la retirada definitiva. La caparrudesa existeix per ambues parts.
" Pare indignat", has tengut mai problemes a sa feina? T'has plantejat fer vaga quan estàs de vacacions? Idò ja tens sa resposta.
Joan Sastre, saps ben bé que a ses manifestacions s'hi pot colar qualsevol. Quan guanya un equip de futbol molta de gent surt a manifestar-se, i sempre hi ha es collonarro de torn que crema un contenedor o romp un vidre; vol dir això que tots es que se manifesten són com es collonarro? Idò NO. Tampoc posis com a notícia allò que hagi publicat el inMundo, perquè ja sabem qui el manipula.
VAGA DOCENT O VAGA - EXCURSIÓ POLÍTICA PES "PAÏSOS CATALANS"? Ahir se manifestaren as Consolat de la Mar es principals sindicats docents, suposadament contra es #TIL, però curiosament acudí, com no, es sindicat foraster SEPC amb estelades i simbologies comunistes, per si no estava prou politisat s'acte. Ara bé, lo més greu ès que docents de s'IES Marratxí entre d'altres obligaren ats alumnes a anar a sa manifestació disfrassant la cosa com si fos una "excursió", i sense es consentiment des pares. Així ho denuncià ahir a El Mundo • El Día de Baleares una mare d'un col•legi de Marratxí. Fa uns dies aquesta casa denunciava en entrevista a IB3 Ràdio que vivim en una dictadura cultural i lingüística. En vistes d'aquests desastres, podríem parlar també de dictadura educativa d'una minoria? Pancatalanisme..!! Barco.. de una puta vegada ..
Darrerament me passa una cosa ben curiosa mentres llegesc en aquest diari Balears ses noticies (supos que de forma inconscient per possar-me en contexte) me sona en es cap es " " Segadors, y an Pujolet an sa barretina nova i l'Assemblea de Docents ""
Per a en Mossó i altres companys (i companyes, ei) de bona voluntat i mínimament informats. Vos agradarà de sebre (suposant que encara no ho sabíeu), que mots i formes condemnats per aqueixa purrialla del Govern i de la seva excrescència, el Círculo, son mallorquiníssims. Jo també, Mossó, vaig tenir la sort que mon pare i ma mare i els padrins, i el meu entorn, em parlassen el més bell català del món (el de Mallorca, si em permeteu un toc d'estufera). Deien (i es diu encara, sobretot en frases fetes) coses com ara: 1) Gat: "Gat escaldat, d'aigua freda tem", "És més malfener que un gat d'hostal", "Fugir a peu de gat", i no em vull allargar. 2) Barret: "Anar barret en mà a una casa o una reunió" (cerimoniosament), "Amics corals i amics de barret", "Es barret des Capellà" (lloc de la costa de Campos). Creureu que un d'aquests "mallorquins de Palma" descastats tengué la barra de dir-me que jo "xerrava massa català" perquè dic "aucell", en lloc del seu "gorrió" (espanyolada crua), que, afirma sense immutar-se, "és maiorquí". El meu mallorquí heretat l'he perfeccionat eliminant-ne quatre forasterades de la generació que em precedí ("antes", "diós", i poca cosa més) i parl una llengua digna. Ah, una altra mentida, vigent sobretot a Ciutat: ""parlar" és català, mentre que "xerrar" és "maiorquí". Idò heu de sebre que la meva padrina al cel sia, em solia dir: "Tianet, parla bé, conversa amb gent de seny i mira de xerrar poc". Perquè es tracta de tres verbs de significat diferent. Heu sentit mai, en boca de mallorquins, "ja en parlarem", o "qui en parla, senyor batle", etc.? Jo sí. I "parl" francès, per`no "xerr" francès. Visca la nostra llengua i amunt els Països Catalans. I fora aqueixa espanyolalla del Govern que ja no saben de quin cap fer estelles en la seva obsessió d'anorrear la nostra llengua. Mentiders, que abans de les eleccions no parlaren mai del TIL (monstre que encara no s'havien inventat), i només de "tria lliure de llengua" però, com que la primera vegada els va fallar (13% de pares s'inclinaren pel foraster, mentre que aquests tarats es devien esperar que fossin, mínim, el 96%), es desteixinaren, amb allaus de cartes als pares, per fer-los mudar de parer, i que enguany han publicat que, en la "tria de llengua", el castellà havia pujat en forma espectacular, fins que la mentida es descobrir i es va sebre que el 13% de tria de foraster de l'any passat s'havia reduït al 10%. Llavors va esser quan enviaren a fer punyetes allò de la "tria lliure de llengua" i volgueren imposar el TIL, aberració que no s'aplicarà mai. Què se n'ha fet, de la "libre elección de lengua"? Mentiders que no alenen per ver.
En Jaume vol que un docent li expliqui amb sinceritat la raó de la vaga; som-hi. És una contradicció, per no dir altres coses, que tota la gent que participa en els debats del TIL a favor del decret argumenti que s'ha d'acabar la política a les aules, quan el decret TIL no té cap consideració pedagògica i és política pura i radical. Jo faig classes en un institut d'una matèria no lingüística. I no sé anglès (en els meus anys de batxillerat tothom estudiava francès), tot i haver-ne començat a estudiar el curs passat a l'EOI (crec que ho deixaré estar si la massificació de l'EOI augmenta i la qualitat minva). Suposem que d'aquí uns anys obtinc el meu B2. Com podeu pretendre que la meva facilitat per fer les explicacions en català sigui la mateixa que en anglès? Com podré donar diferents punts de vista i interpretacions dels dubtes que em plantegi l'alumnat? És possible que els meus alumnes aprenguin una mica més d'anglès (amb el perill d'agafar part de les meves deficiències i mancances i fer-se un embolic), però és impossible que de la meva matèria aprenguin el mateix que abans, doncs amb l'hipotètic B2 no sabré, ni podré, sortir del meu guió. Imaginem una altra situació: un professor que de veritat sap anglès i està en condicions d'impartir la seva matèria en anglès. Els defensors del TIL argumentau que amb ell s'acabarà el fracàs escolar: com podeu tenir la santa barra de dir que un alumne que no pot aprovar matemàtiques o naturals en català, o castellà, ara les aprovarà en anglès? Això és del tot absurd. L'alumne que destaca, ara ja té les seccions europees per millorar el seu anglès, i amb el TIL perdrà aquesta opció; però l'alumne amb dificultats d'aprenentatge es trobarà encara molt més perdut. Per aquest motiu els professors responsables i que volem fer una feina de qualitat estam en vaga, ja que d'aplicar-se el TIL en el sentit més estricte no garantirà un considerable augment del coneixement d'anglès de l'alumnat, a la vegada que mutilarà la capacitat pedagògica de bona part dels docents i les opcions d'aprenentatge d'un notable sector de l'alumnat. L'objectiu principal del TIL és acabar amb els projectes lingüístics dels centres, per minvar la presència del català a les escoles (i a la societat en general); l'instrument i l'excusa és l'anglès. Els estudiants portuguesos, per exemple, parlen un anglès molt bo, i des de molt petits. No és que tinguin més facilitat que els al·lots mallorquins, sinó perquè, entre altres coses, a Portugal no es dobla cap pel·lícula: tothom escolta la versió original en anglès i llegeix els subtítols: aquí hi ha un bon TIL. Però a les Illes Balears mai s'ha plantejat una mesura en aquest sentit (tot ben dobladet al castellà des dels anys quaranta del segle passat). Ara l'escola ho resoldrà tot, quins nassos. Per cert, faré vaga fins que es desconvoqui; però després dedicaré tots els meus esforços i les hores extres que calguin a ajudar l'alumnat que ha d'anar a selectivitat. La meva professionalitat no depèn de la nòmina. La meva vocació està per damunt presidents, consellers, secretaris i altres polítics.
Al final tendran raó els gonelles peperos que amb això del fracàs escolar i sinó, basta llegir els comentaris de "Jaume" i "Pare indignat"; si dos elements així són el fruit del sistema educatiu, això ha estat un fracàs, i gros.
DIFERENCIAS DE CIFRAS: LOS DATOS DEL GOVERN CORRESPONDEN A LOS DATOS QUE LES ENTREGARON Y FIRMARON LAS DIRECCIONES Y LAS SECRETARIAS DE LOS DISTINTOS CENTROS EDUCATIVOS DE BALEARES. DE LOS 15215 DOCENTES ACTIVOS REGISTRADOS ACTUALMENTE EN LA CONSELLERIA, SECUNDARON LA HUELGA 3379 (22%), CUYO DESGLOSE ENTRE PÚBLICA Y CONCERTADA ES: EL 27% (3034) DE PROFESORES DE LA PÚBLICA SECUNDARON LA HUELGA. EL 8,6% (345) DE PROFESORES DE LA CONCERTADA SECUNDARON LA HUELGA. ESTO PONE NUEVAMENTE EN EVIDENCIA A ESA MINORIA INTRANSIGENTE QUE HACE VER A LA CIUDADANIA LO QUE REALMENTE NO ES.
Jo contestaré per què, durant les vacances, no vaig fer vaga: Perquè em vaig dedicar a recuperar les forces per fer un curs guapo, productiu i a ple rendiment. Per culpa de la postura intransigent i antidemocràtica del govern, el curs no pot ser així, de moment. Molts de docents, per consciència, protestam contra la tirania d'un govern que no acata ni la decisió dels jutges i que vol manejar-nos a conveniència.