El jutjat obre diligències prèvies per la querella de Bravo contra Bauzá

Fonts de la causa, han assenyalat que Antoni Garcías, titular del Jutjat, ha traslladat el document a Fiscalia perquè al·legui el que consideri oportú en relació amb la querella d'UGT i Bravo, i a partir d'allà decidir si l'admet a tràmit. Els querellants denuncien el fet que Bauzá emprés els serveis jurídics autonòmics en la demanda que va presentar contra Bravo pels insults que aquest li va llançar, i que ha estat arxivada tant en primera instància com per l'Audiència Provincial de Balears.

La querella, també va dirigida contra Antonio Gómez, vicepresident de l'Executiu autonòmic, el departament del qual va assignar la direcció de l'Advocacia, que va recaure en la lletrada Antònia Perelló, encarregada de representar processalment Bauzá durant el procediment judicial.

Tal com recalquen els querellants, Bauzá, “abusant i fent-se valer de la seva condició de president del Govern”, ha emprat a l'Advocacia en defensa seva “per a una qüestió estricta i merament personal com és la defensa dels seus interessos, de la seva quitat i mismitat, en una qüestió del dret a l'honor”. Un dret de caràcter “preminentment personal” que, al·leguen, “afecta l'honor de la persona i a la seva esfera, a la seva dignitat i reputació com ésser humà, com a individu considerat de forma aïllada i inserit en la societat".

Un procedir que, segons al·lega Pablo Alonso de Caso, lletrat que firma la querella, ha dut a terme Bauzá “de forma pueril i amb l'únic propòsit d'estalviar-se les costes processals en cas de ser condemnat, i el de les minutes del lletrat que hagués hagut de contractar, així com les taxes i aranzels del procurador” d'acord amb l'actual situació legislativa.

“El querellat Bauzá ha saquejat l'erari públic mentre el seu patrimoni personal augmentava, també gràcies a l'erari públic”, afegeix l'escrit, de 60 pàgines, en el qual Alonso de Caso assevera que el cap de l'Executiu balear, “sense els diners dels ciutadans, no tindria fonts d'ingressos, ja que els seus negocis privats no han estat massa fructífers”. Tal com incideix el lletrat, “és obvi” que les paraules que va proferir Bravo contra Bauzá “tenien únicament vocació personalista i personalíssima, i no es traslladaven en cap altra esfera ni podien traslladar-se ja que qualificar-lo de 'fatxa' és una mica exclusivament personal, doncs afecta la ideologia i/o comportament de l'individu, o criticar la forma de pentinar-se amb brillantina és també qualificar el subjecte”.

Així, considera que Bauzá es va veure afectat, “que no vulnerat, només al seu vessant íntim i holístic, totalment aliè a la seva esfera pública i institucional”. Tanmateix, els querellants denuncien que Bauzá, sent “plena, total i íntegrament conscient que estava afectat el seu dret a l'honor com a persona física, i no com a president”, va entaular accions civils contra Bravo i UGT “emprant els mitjans públics que estaven al seu abast i disposició, fent-se valer d'aquelles persones que ell mateix havia posat en els càrrecs dels quals es valdria que no li neguessin ni posessin cap obstacle que impedís el seu criminal comportament”.

“Bauzá va bestraure mitjans públics per a finalitats privades, estrictament íntimes, ja que va disposar de funcionaris públics al servei de la ciutadania en general i les nòmines del qual s'abonen amb càrrec als Pressuposts Generals del Govern i conforme als impostos que els ciutadans abonen”, recalca la querella, en la qual s' incideix que “els va utilitzar com si fossin advocats particulars”.

“Megalomania” del president
Tant és així que, subratlla, l'Executiu balear “ha vist com empleats seus es veien privats de treballar en expedients judicials d'interès per a l'Administració”, i més atenent les nombroses causes de corrupció política “que assolen els Jutjats d'Instrucció, mentre dedicaven esforços i hores per al benefici únic del querellat, benefici que redundaria únicament en el seu ego, ja que res més no es dirimia en el procediment civil, i l'ego és personal”. És per això que assevera que no existeix empara legal que permeti l'assistència de l'Advocacia per a assumptes d'aquesta índole.

En aquest context, Alonso de Caso recrimina que “tots aquests diners se l'han estalviat els ciutadans de les Balears al querellat Bauzá de forma gentil i graciosa, sense haver estat, si més no, consultats i sense que els hagi estat agraït el seu gest per part del beneficiat de l'estalvi”. “El comportament de Bauzá no només té finalitats crematístiques, sinó de plena demostració i ostentació del seu poder com autoritat, d'exposar i evidenciar de forma egocèntrica i megalòmana qui és el president de les Balears encara que hagi de delinquir per això”.

Els querellats assenyalen així mateix que, quan el Consell de Govern va autoritzar el febrer de 2012 a l'Advocacia iniciar accions judicials contra Bravo, no consta que Bauzá, com a president de l'anterior òrgan, s'abstingués en la votació d'aquest acord, en el que “evidentment tenia interès i de la qual s'hauria d'haver-hi abastés”, d'acord amb el contingut que disposa la Llei 30/1992 de Procediment Administratiu Comú i altres normatives.