El Ple del Consell de Formentera aprovà divendres una proposta contra l'aplicació del decret del Tractament Integrat de Llengües (TIL) en els centres docents no universitaris i instà el Govern Bauzá a retirar-lo.
Aquest punt es va aprovar per majoria absoluta, amb el vot en contra del PP i l'abstenció dels independents. El Consell Insular fa patent el seu desacord amb el decret “especialment amb la implantació precipitada en matèries no lingüístiques de manera generalitzada per a l'alumnat”.
La institució insular considera “molt greu la improvisació de l'aplicació que, d'una manera incomprensible, no s'ha dut a terme amb el diàleg i consens necessaris amb la comunitat educativa, tal com mostren les manifestacions públiques de bona part dels professionals d'aquest àmbit.”
Per al Consell “és molt qüestionable, si no inadmissible, l'actuació d'unilateralitat exercida pel Govern Balear, a més d'inadequada i poc efectiva, generant un clima descoratjador i inestable per als professionals de l'educació”. També estima preocupant “la repercussió negativa en el rendiment de l'alumnat en aquestes matèries no lingüístiques per la implantació d'aquest decret”.
La institució insular considera que “la població escolar de les Illes Balears és mereixedora d'una planificació que asseguri el coneixement de les dues llengües oficials de la comunitat i no només el coneixement sinó l'ús de la que ens és pròpia i que sigui la vehicular, i, evidentment, el coneixement de llengües estrangeres”.
El Consell considera que “en el marc d'una educació inclusiva i compensadora de desigualtats, l'escola es converteix en l'únic lloc on l'alumnat pot practicar en contexts versemblants la llengua catalana”. També manté que “difícilment no s'aconseguirà en finalitzar l'escolaritat obligatòria un domini oral i escrit igualitari d'ambdues llengües si es redueixen les hores d'exposició i ús efectiu del català per part dels alumnes”.
Retirada del decret
Per tots aquests motius, el ple del Consell de Formentera ha instat el Govern Balear a la retirada del decret i a iniciar un diàleg i consensuar-lo amb la comunitat educativa.
La institució recolzarà totes les directives dels centres d'educació de l'illa i de les Balears que han elaborat projectes lingüístics amb el suport dels respectius consells escolars.
L'òrgan insular pretén l'elaboració "d'una nova norma que reforci l'aprenentatge d'una llengua estrangera en els centres educatius sense que això vagi en detriment de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears i que s'utilitza com vehicular del nostre sistema educatiu".
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
És evident que el TIL només respon a una política ultranacionalista estatal que pretén incrementar la presència de la llengua espanyola a les aules. I no només la llengua. A través del control del currículum es vol "espanyolitzar" les autonomies, no sigui cosa que apareguin més impulsos centrífugs com el de Catalunya. A banda d'això, el que no té ni cap ni peus és que es vulgui que els docents imparteixin les seves assignatures en anglès com a llengua vehicular. No hi ha docents preparats. I tenir el nivell d'anglès exigit no vol dir res. Una llengua estrangera exigeix ús costant i pràctica i això no ho garanteix de cap manera una simple titulació que, en la major part dels casos, s'ha aconseguit de manera memorística i sense capacitat d'expressió oral i comprensió en conversa. Basta recordar el que en sabem els qui hem estudiat anglès al llarg de la nostra vida, tant a les aules com després i veure com l'utilitzam quan algú ens demana una adreça en anglès, per exemple. La implantació del TIL és un insult per a la intel·ligència de qualsevol
A part de sa manera precipitada amb què s'ha fet (sa forma) cal remarcar que no té sentit, si es vol recuperar es català com a llengua d'ús social, impartir classes no lingüístiques en una llengua diferent des català (es fons). En castellà i en anglès només s'han d'impartir, respectivament, ses classes de castellà i d'anglès. No hi ha molt a dialogar amb sa classe dirigent i sí a fer-ho amb sa societat, sa que no té consciència nacional, per a així poder arraconar aquella