La Conselleria d'Educació no deixarà que els centres educatius que han hagut d'incloure les al·legacions d'Inspecció educativa als seus projectes lingüístics, puguin tornar a votar a través del consell escolar si estan d'acord o no amb les modificacions.
Si els centres volien fer el seu propi projecte lingüístic, acollint-se a l'article 20 del Decret de tractament integrat de llengües (TIL), abans del 25 de maig la Comissió de Coordinació Pedagògica havia d'elaborar el primer esborrany, sota la supervisió del director del centre. Abans del 4 de juny s'havien d'haver recollit les aportacions del claustre i de les associacions d'alumnes i de pares mares sobre el primer esborrany, així com els resultats de la consulta no vinculant a les famílies.
Abans de l'11 de juny la Comissió de Coordinació havia d'elaborar ja el segon esborrany recollint totes les aportacions. I finalment, abans del 20 de juny el consell escolar del centre havia d'aprovar el projecte amb el suport de dues terceres parts d'aquest òrgan, integrat per professors, alumnes i pares. Un cop aprovat el projecte, aquest s'havia d'enviar a la Conselleria perquè Inspecció educativa determinés si complia amb el que estableix el Decret.
La revisió dels projectes ha durat més de tres setmanes i un cop Educació ha notificat si calia fer modificacions al projecte, els directors tenien cinc dies per a fer-les. Alguns directors, com és el cas del de l'IES Berenguer d'Anoia d'Inca, Pere Morell, han preferit deixar el seu càrrec al no voler modificar a títol personal un pla lingüístic consensuat pel consell escolar. En canvi d'altres centres han preferit convocar al setembre un consell escolar perquè el consell escolar doni o no el vistiplau al projecte amb les al·legacions d'Inspecció.
Aquest és el cas de l'IES Madina Mayurqa que intentà en un primer moment convocar un consell escolar el 30 de juliol a fi d'iniciar el procés d'esmena del projecte, tal com existeix la legislació vigent, si bé no s'assolí el quòrum necessari per a la seva celebració. És per això, que l'institut que haurà d'aplicar el Decret a 1r d'ESO, encara no sap per exemple en quina llengua haurà de ser cada material.
Educació no deixarà que els centres puguin aprovar les noves versions dels projectes lingüístics
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
Per poder menar vehicles vaig haver de fer estudis i examinar-me.
Treure la carrera em va dur una feinada: feia el fetge per la boca.
Som patró d'embarcació menor: vaig haver d'estudiar, no gaire, però em va costar la meva feina.
Som guia turístic: italià, alemany, francès i portuguès. Estudis assidus, feina i esforç.
A un mestre d'obres li exigeixen uns estudis i l'aval d'un professional de grau superior
I així un parell més de foteses.
Per això és que no entenc com aquest "Gober", que és com molts d'ells ho pronuncien, posen en mans d'una agenteta immobiliària, que de docència en sap tant com l'ase d'ensafranar, un sector tan sensible avui dia. O en mans d'un garriguer, una conselleria que demana responsabilitat i coneixences ecològiques: és incendiari.
Vosaltres ho enteneu? Jo... bé, si va a dir ver sí que ho entenc, i es tracta de raons molt lletges.
I així u, i un altre, i un altre... i (siguem políticament correctes) i una altra i una altra.
En quines mans posen el ball...
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:
"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana
"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"
("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)
-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",
http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html
-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Jo entenc que aqueixa del "nostre" Govern i tota l'espanyoleria estiguin fets uns neros: en qüestió de llengua, vull dir de l'arrasament de la llengua que parlam cada dia, l'única nostra, tot ho han esguerrat, tot els ha sortit nial.
Voleu que, per memòria, en facem una llista? Sé cert que vos pujarà la moral.
Quan varen, l'any passat, tirar envant la "tria de llengua", feien comptes poder presentar a Madrid i a les Faes, talment Judit presentant la testa d'Holofernes, el català camí del cementeri. En Bauzà i aqueixa genteta es pensaven que els nostres compatricis triarien en massa el foraster. I no, sorpresa: triaren la "lengua del Imperio" el 13%". "Mi gozo en un pozo", va dir en Bauzá, i aquí va esser on es va posar a escainar, cap a en Bosch; "me has fallado, me has fallado". Vengueren les maniobres d'enviar cartes i més cartes i contracartes als pares i mares de família. El resultat, al cap d'un any, ha estat que el 13% que volien foraster ha passat al 10%. I això amb una característica molt pròpia d'aqueixs mentiders: volgueren falsejar els resultats, però l'Escola Catòlica i l'Stei els varen destapar: mentiders i fracassats. Arribats aquí decidiren d'esqueixar el joc i fer-ho "sin complejos", així com volien que ells fos. Però com que uns comptes fa l'ase i uns altres el traginer, s'han trobat dins un merder del qual no sortiran.
Mentrestant varen fracassar amb la història de les llaçades. Com més escainaven i menaçaven, més en sortien, pertot.
I després, la història inefable dels llibres "en modalidades", promesa estrella del potecari. Un altre fracàs: cap editorial, ni tan sols Anaya, no se'n volgué encarregar. Una altre promesa nial, igual com la que havia fet el nostre virrey enviat per Madrid de redreçar l'economia al cap de dos (DOS!) dies d'haver estat elegit. El Gran Mentider.
I després hi ha la novetat, inèdita, que és l'únic president d'autonomia que no pot sortir pel carrer, perquè li diuen de tot i el parrussen.
El bé que el PP "nostrat" ha fet a la nostra llengua i als qui la defensam és immens: ha alçat i alçurat una part immensa d'illencs.
No saben de quin cap fer estelles. Ho intenten (oh misèria!) amb els seus agents clonats que envien correus a aquest diari i als altres. Són unes mostres tan miserables, pel que fa a la cultura i a la humanitat "tout court", que fa mesos que en faig una antologia que he divulgat per diversos països europeus, que se'n posen les mans al cap. Aquests membres del think tank espanyolista són tan grollers que els qui defensam la nostra llengua som una "catalanufos", "catalinos" i altres belleses. És ver que bram d'ase no arriba al cel, però damunt la terra se sent de lluny: jo, com ja he explicat, els he divulgats a diversos països.
Són pocs, per l'estil dels trenta-quatre manifestants que vaig comptar al pàrquing de les estacions de Ciutat mentre nosaltres , cinquanta-mil, els deixàvem enrere. I, cosa curiosa que molt pocs deveru sebre: gent dels qui es preparaven a les Estacions, es varen afegir a la nostra, vull dir la dels cinquanta mil
Ara, pel que fa al Círculo, esper ansiosament per poder comprar els llibres (literatura en prosa, poesia, estudis d'economia, d'ecologia, de lingüística, sismologia, etc.) ens oferiran aqueixes ments pensants.
I pus per ara. Vos desig un bon diumenge, un bon agost i moltes rialles pel setembre. I que sàpiguen, els docents, que em tenen de part seva.
Ja era ben hora de fer neteja dins el lobby pancatalanista
Francesc: debades he cercat, dins l'U.H., i no he trobat res de relatiu a aqueixa enquesta. Sí que n'he trobada, però, una altra en què el 80% dels consultats s'oposa a la repressió contra el personal docent.
Et puc assegurar que aqueixa genteta farà els ous en terra, igual com els hi va fer en Millán Astray, el qui va cridar "Mueran los intelectuales". Són de la mateixa casta.
És la lluita de la barbàrie contra la civilització, I guanyarà la civilització.
Estic totalment d'acord amb la posició dels col.lectius de mestres i professors en relació al TIL i a l'aberrant política educativa del (des)govern Bauzá, Això,d'entrada. Ara bé, em fa por que l PP faci servir el tema per incendiar les aules tapant així la seva desastrosa gestió i l'augment de l'atur que hi haurà passat l'estiu.Bauzá no pot oferir res al seu electorat i em tem que vulgui utilitzar la llengua per mobilitzar els sectors més ultres i evitar que UPyD li prengui vots.Segons una enquesta d'UH,el 54% de la població és favorable al TIL.Ja sabem que això és així oer ignorància i/o manipulació en molts de casos,però és així.El que vull dir és que davant d'aquest atac tan ferotge contra la nostra llengua ens calen respostes intel.ligents i no donar armes a l'enemic.La vaga general és una resposta intel.ligent?
Quant l'ou els caigui del cul i es donin compte que necessiten que els Consells Escolars l'aprovin, per ser legal, aleshores se mourà la pressa i necessitaran l'acta d'aprovació i vendran exigint-la. Podran obligar a votar a favor a tothom? A tots els representants? als pares també? I als mestres? Què passarà si no surt aprovat, cosa bastant provable?
Jo en sabia d'un que, pobret, tot i que era mallorquí de pares mallorquins, però castellanoparlant ell, (aleshores era més buf), posava l'excusa que a la UIB no s'enterava de res perquè ho feien tot en català i ell no en sabia. Només va aprovar una assignatura del 1r curs. L'any següent va anar a estudiar a Múrcia ( se suposa que devien explicar en castellà). Aleshores no va aprovar cap assignatura. Què no és guapo això?
Bart O'Lomé crec que has oblidat alguna cosa ? "entonces gobernaban el inefable Matas y estaba en el Consell la sra.Munar.Ya saben, dos delincuentes" Que el dlincuente Matas PERTANY AL MATEIX PARTIT que Bauza com Rodrigo de Santos, Barcenas,...
Tià, trobaràs l'enquesta en el web del'IBES,Instituto Balear de Estudios Sociales.Clica allà on diu enquesta completa i t'apareixerà un PDF.L'IBES féu el sondeig per a UH.Segons aquest, un 52% està a favor del TIL,un 36% en contra i un 12% no sap o no contesta.D'entre els votants del PP,un 77% hi estan a favor i un 14% en contra.D'entre els del PSIB-PSOE,un 47% en contra i un 43% a favor.Entre els del PSM,un 96% hi estan en contra.
L'estratègia de Bauzá sembla ser la d'evitar fugues de vot del PP cap a UPyD i col.locar el PSIB-PSOE contra les cordes en la Qüestió ja que el seu electorat es troba dividit en dues meitats iguals sobre el tema.