El nou delegat d'Educació a Menorca serà un religiós

Som docent. El diputat Camps ha dir en un 90 % la vertitat : a cada centre, hi ha un grup de professors radicalitzats que habitualment controlen els equips directius, consells escolars, els representants dels alumnes i dels pares i mares, ... i que volen fer molta, molta política dins les escoles i instituts : que si retalls, que si català, que si bandera, que si Bankia, que si Aznar, que si Rajoy, ..... No entenen que a l'escola i a l'institut van a treballar i a ensenyar, no a fer política. Es creuen que el centre és seu i poden fer lo que vulguin : no respecten la legalitat, es creuen que en un claustre poden parlar de qualsevol cosa (aliè a les funcions encomanades per llei), porten temes absurds a votació en els claustres, ... sempre amb la mateixa idea : fer politica. Després no ens hem d'estranyar que els al·lots i al·lotes sàpiguen llegir i escriure justet justet .... amb uns resultats acadèmics nefastos i depriments.

Tranquils, això no és adoctrinar....

Això na acaba d'estar clar. Si és religiós, per què no es di u a quin orde o congregació perteneix? Si simplement és diaca, pot esser casat i amb fills i amb aquest cas necessita guanyar-se la vida amb qualque feina civil. Si és un diaca no casat i aviat ha d'esser ordenat de prevere, trob que, amb sa manca que hi ha de peveres, de cap manera s'ha de dedicar a altres feines.

El delegat del govern a Menorca és militar, ara el d'educació religiós.... Torna el "Nacionalcatolicismo".

I també te una farmàcia el religiós que han posat com a nou delegat d'Educació a Menorca?

I com així? Sí estan tan en contra dels adictrinaments... no ho entenc!

"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, Gabriel Alomar, Pere Oliver Domenge, Joan Fuster, Josep Guia, Joan Guasp, etc.

Ese rostro mirando firme al horizonte,esa barbilla fuerte,esa mirada penetrante,esa frente amplia y despejada.Ese hombrecillo calvo,agazapado en la parte baja izquierda de la foto,su mentor. Sois unos incredulos,no creeis en los signos;es el hombre que conducira a las masas,hasta ahora maleducadas,al paraiso culto,cultivado,donde solo reinara una idea,la suya y en castellano,por supuesto. Es la persona adecuada para poner paz en este proceloso mundo de la educacion y la cultura.Y dejarlo como un solar yermo y esteril.Como el caballo de Atila.

Sr. Bisbe Salvador: Ja sabem que de tot hi ha ala vinya del Senyor i que cada un és com Déu l'ha fet. Ara bé: Vostè va encarrergar al servent de Déu, diaca Guillem Ferrer Monjo el passat 7 de juliol, de prestar els seus serveis a la Unitat Pastoral de les parròquies del Roser, de la Catedral i de Sant Francesc de Ciutadella. Ocupant-se també de l’acompanyament espiritual de les activitats del Centre Catequístic de Sant Miquel i del Sant Crist de Ciutadella. En primer lloc constatar que per manca de vocacions les nostres parròquies s'han d'agrupar en Unitats Pastorals, amb la conseqüent càrrega de feina afegida als responsables. Si va decidir que l'esmentat diaca donàs el seu servei a la comunitat de fidels d'aquesta Unitat Pastoral ¿Creu què podrà esser de molt ajut si accepta el càrrec polític que vol assumir? ¿Recorda Mateu 6,24-24: "Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner."? Creu què permetent actuacions com aquesta portarà més segadors al sementer? A mi em sembla tot el contrari. Creu què permetent actuacions com aquesta farà cap favor al missatge de renovació que el Papa Francesc vol transmetre a una societat que s'allunyat ja massa de la Bona Nova del Salvador? Li prego que, tenint la potestat de la dispensa, l'executi si el diaca Guillem escolleix "l'altre senyor". Serà un bé per ell i per a l'Esglèsica de Menorca.

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)