El jutge Castro mantengué dissabte passat un diàleg intens amb Diego Torres i Ana María Tejeiro, la seva dona, sobre la no imputació de la infanta Cristina en la causa, segons trascendí ahir. El jutge preguntà si se sentien "ofesos", i els animà a donar informació per imputar la filla del rei. Tant Torres com la dona evitaren fer una acusació directa, tot i que Cristina estava al corrent de les activitats de Nóos. I és que Torres i Ana María Tejeiro afirmen que la Casa Reial revisava les actuacions de l'Institut, així que acusar la infanta davant el jutge significava acusar-se també a ells mateixos.
Aquest és un extracte de l'interrogatori de dissabte passat.
Jutge Castro a Ana María Tejeiro: Per què la fiquen a vostè (en la trama presumptament delictiva)?
Ana María Tejeiro: Doncs, perquè som la dona del meu marit.
Jutge: Sí, però aixó no té res a veure, perquè a Cristina de Borbó no la citen. Ningú diu "i varen arribar Iñaki Urdangarín i Cristina de Borbó...".
A.T.: Perquè ella és qui és, supós, clar.
Jutge: No senyora, aquí entram en un terreny perillós, perquè jo ara li donc a vostè l'oportunitat de desfer qualsevol tracte injust que haguem tingut amb vostè, senyora. Té vostè el micròfon a la seva disposició per si hem tingut un tracte injust amb vostè, perquè vostè de moment seguirà imputada, i això no és cap conseqüència alarmant, però sí que continuarà tal com està avui.
A.T.: Idó bé.
Jutge: Per què? Per què a vostè la citen abundantment i li donen una intervenció important?
A.T.: És lògic, perquè a mi tothom me coneix perquè li he fet la primera entrevista (de feina per treballar a Nóos).
Jutge: Li dic, senyora, si vostè creu que està sent injustament tractada pel que fa a Cristina de Borbó...
Ana M. Tejeiro: No m'hi sent respecte a ningú, jo estic injustament tractada pel que fa a mi mateixa.
Jutge: Doncs digui vostè quina intervenció ha tingut en tot aquest assumpte Cristina de Borbó, i si cal imputar, se la imputa.
A.T.: No, jo d'això no sé res, perquè jo a l'Institut no hi era, llavors, jo no era a la Junta Directiva, no hi estava com a empleada, no dirigia ni gestionava el tracte amb la infanta.
Jutge: Vostè era amiga seva?
A.T.: No, per res.
Jutge: Segons el que s'explica per aquí, segons sembla, sopaven els dos matrimonis amb moltíssima freqüència, cosa que no és res dolent...
A.T.: No és cert, és una persona summament agradable, les vegades que he tractat amb ella, però ...
Jutge: Però li parlava de vostè, es parlaven de vostè o de tu, es tutejaven, imagín, no?
A.T.: Doncs la veritat és que no sé dir-li ...
Jutge: No recorda si li deia Altesa o alguna cosa d'aquestes?
A.T.: No, així mentre sopàvem no, però tampoc li deia Cristina.
Jutge: Vostè creia que Cristina estava al corrent de tot el que feia el seu marit?
A.T.: Sí, en temes de l'Institut, jo entenc que si, però no ho sé.
Jutge: Ho digui, senyora.
AT: Jo no he estat a l'Institut, jo quan he estat amb Cristina era a sopar, en un aniversari, l'hauré vista quatre vegades fora del despatx,... un aniversari,... em sona una vegada que va anar a veure unes instal·lacions, precisament unes oficines de l'Institut. Coincidirem, ella hi va anar per veurer-les...
Jutge: Vostè l'ha vista en una actitud de dirigir, d'impartir instruccions, de donar el seu parer en una actitud activa?
A.T.: Jo no l'he vista a l'Institut perquè jo no era l'Institut. Llavors no la podia veure.
Jutge: No ho dic per res, però com que vostè ha dit: "No, home, perquè com era qui és", fa la impressió que Cristina no està imputada perquè és qui és i jo li dic que m'ajudin a imputar, si és que s'ha d'imputar, eh? Si és que s'ha d'imputar, perquè no sembli que no ho ha estat per ser qui és, entén?
A.T.: Jo puc parlar del que conec, i aixó no ho conec, no puc dir res, perquè no seria just.
En l'interrogatori a Diego Torres, el jutge preguntà sobre la petició de la Casa Reial a Urdangarin perqué es retirés de les activitats de l'Institut Nóos.
Diego Torres: Tots els patrons varen ser informats que la Fundació era un projecte del Sr. Urdangarin, que per a ell era important, i tothom va estar encantat de col·laborar per ajudar a la seva creació.
Jutge: I el sr. Romero, l'emissari reial, també ho sabia?
D.T.: Absolutament, és clar.
Jutge: I si ho sabia l'emissari, ho sabia qui l'havia enviat, no?
D.T.: Evidentment.
Jutge: No?
D.T.: Evidentment.
Jutge: I ho sabia, això, donya Cristina?
D.T.: Per descomptat.
Jutge: És a dir, la senyora Cristina coneixia perfectament el consell, la insinuació, la recomanació del seu pare, tal com era.
D.T.: Jo no he estat en les converses que puguin haver existit, però sí que tinc munts de comentaris del senyor Urdangarin, de les converses amb la seva dona, les seves opinions, i absolutament d'acord en la línia que s'estava prenent.
Jutge: I sabia Cristina que el senyor Urdangarín estava trencant aquesta recomanació, que només la complia en aparença?
DT: No, és que la recomanació era ...
Jutge: Que només la complia en aparença.
D.T.: No, jo crec que no estava trencant la recomanació, perquè la recomanació era que tinguessin cura de les aparences, però no que no pogués ser a la Fundació.
Jutge: Si ho diu vostè així, doncs sí.
D.T.: Aquesta és la recomanació del senyor Romero.
Jutge: Que es cobrissin les aparences.
D.T.: És que no se'ns va dir que no pogués presidir aquesta Fundació, se'ns va dir que era recomanable que la Fundació la creessin altres, que el convidessin primer al Consell Assessor i que més endavant ho convidarien a presidir-la. I que seria un procés d'uns mesos, d'uns anys. Però aquesta era la intenció des del moment zero, de cap manera era una altra.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ja hauria d´estar imputada. És una vergonya viure en aquesta societat de farses.
És el que pertoca. Si cal, imputar-la. Per molt que esperonegi.