Sí i, a més a més, les administracions, de cada pic, s’han anat tancant més.
I en el nostre cas: quin grau de transparència té l’Administració de les Illes?
Heu fet molt en OpenData sense fer renou i us heu situat com una de les comunitats emergents a amollar dades públiques. Hi ha molta informació pública i amb un format molt reutilitzable. Ara bé, la imatge que transmeteu és la de la corrupció, que els polítics no han actuat bé i que les mesures que s’han pres per tal de combatre-ho no s’han explicat gaire.
El fet que n’hagin sortit a la llum tants de casos a les Illes, no vol dir, alhora, que aquí sí que hi ha transparència perquè s’han detectat?
Això no es pot saber. La corrupció que s’ha conegut a Balears no ha estat perquè s’hagi autodescobert dins les administracions, sinó perquè han entrat processos judicials a investigar. No ha estat perquè s’hagin publicat les dades o s’hagin donat explicacions motu propi i arran d’això s’hagi revelat la malversació de fons...
Per què l’Administració no té capacitat d’autodetectar la corrupció?
No, no es poden autodetectar els casos de corrupció. L’Administració no s’ha despullada, sinó que ha estat caçada. De totes maneres, la transparència no és per detectar corrupció, sinó que és un mecanisme per evitar que existeixi. L’objectiu és que tot estigui recollit de manera pública a fi que sigui impossible fer trampes.
Quin àmbit és el més obscur, el que les administracions mai no volen revelar?
Allò que no està recollit en el paper. Les intencions amagades dels polítics. Les decisions que prenen tancats entre quatre parets, assessorats per consultors externs i que no han estat contrastades amb la població. O sigui, allò que no s’ha publicat encara.
Idò quins són els dolents d’aquesta història?
Els dolents són aquells governants que confonen Opengoverment amb màrqueting polític, que fan una burballa dient que són transparents, fent blocs que just són unidireccionals, donant dades ja cuinades i fent xarxes de comunicació en les quals els únics que interactuen són els caps de premsa (i els polítics no donen la cara). La moda de l’Opengoverment els pot servir per rentar-se la cara i, a més a més, tancar-se encara més.
El nivell de transparència ha de ser tan exigent perquè no existeixi, ni tan sols, la idea de ‘fons reservats de l’Estat’?
Per mi, la transparència només té un límit: les dades personals. No se m’acut cap dada que no pugui ser alliberada, si primer la fas neta d’aspectes personals.
Quan parlau d’alliberar dades, recordau Wikileaks.
Bé, l’Opengoverment ha de ser un poc el flagell dins un Govern, per pressionar els companys de les conselleries.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Tal faras tal trobaras, es una rao´ que no vol força
Es la imatge correcta, faq estona que Cañellas, Matas, Urdangarins, Munars....han superat amb escreix a Joan March, al cap i a la fi, cap policitc dirigent, aquest....i Bauzà porta el mateix camí...