Així mateix, la patronal sosté que el consum també es retraurà i no descarten haver de tancar algun centre. "L'impost afecta la viabilitat de les nostres empreses", assenyalà el representant d'Anged a les Balears, Francisco García, alhora que assegurà que hauran de "pagar més del que guanyen".
Els responsables de les grans superfícies, juntament amb el president de la CAEB, Josep Oliver, ja expressaren el rebuig al nou impost al vicepresident econòmic, Josep Ignasi Aguiló, en la reunió de dilluns horabaixa. Aleshores avisaren que lluitaran fins al final en contra de l'aplicació del tribut i no descarten acudir als tribunals. Ahir al matí els empresaris es tornaren a reunir.
Document
En aquests moments, els responsables de les grans superfícies han muntat comissions de feina amb l'objectiu de preparar un document que permeti visualitzar les conseqüències que suposarà l'aplicació de l'impost. L'objectiu d'aquesta tasca és preparar un informe per poder lliurar al president José Ramón Bauzá en la reunió que, en principi, es durà a terme la setmana que ve.
La patronal confia en un canvi d'actitud després de la reunió amb el cap de l'Executiu, a qui volen oferir "una visió real" del que pot implicar aquesta mesura impositiva. Això no obstant, el director general de Comerç, César Pacheco, advertí dilluns que, a priori, no fan comptes fer marxa enrere.
Des d'Anged lamentaren una altra vegada la "falta de consens i de diàleg" per part de l'Executiu, que ha decidit imposar un nou impost "sense tenir coneixement de la nostra situació econòmica", lamentà García. En aquest sentit, assenyalà que si bé no estan en contra d'ajudar l'erari públic, denuncien "l'arbitrarietat" d'aquest tribut. Les grans superfícies no entenen per què són el col·lectiu elegit per suportar noves càrregues impositives. "Ja pagam prou", asseverà el representant de les empreses de distribució a Balears.
Números
Una altra qüestió que preocupa la patronal és la previsió d'ingressos que ha fet el Govern arran de l'impost verd a les grans superfícies. Segons el projecte presentat per Vicepresidència Econòmica, s'espera recaptar 8,5 milions d'euros anuals.
En aquests moments, els empresaris fan feina amb els nombres que els ha donat el Govern, ja que "els comptes públics ingressaran una quantitat molt superior", segons el seu parer. Amb tot, no volgueren facilitar ahir cap xifra, a l'espera de reunir-se amb el president del Govern.
Sobre això, cal assenyalar que l'impost serà progressiu i afectarà les superfícies comercials de més de 700 metres quadrats -en el cas de Mallorca. Hauran de pagar 6 euros el metre quadrat fins a 1.000 metres; 15 euros fins a 5.000 metres; 18 euros fins a 10.000 metres; i 21 euros a partir de 10.000 metres. A banda, es pagarà un 30% de la superfície d'aparcaments i un altre 30% per l'espai de magatzem.
A la reunió de dilluns hi acudiren representants de les empreses Alcampo, Carrefour, El Corte Inglés, C&A, Decathlon, Eroski, Festival Park, Hiper Centro, IKEA, Leroy Merlin, Lidl, Mercadona, Porto Pi i Toys'R Us. Tots aquests grups quedaran perjudicats pel nou impost.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No faran res de res no en plegará cap, si volen competir en servei, que es lo que donen al seus clients no acomiadaran a ningu, han de plorar un poc. Les Pimems estan acomiadant fins i tot a l´amo (tancan) i el govern s´en fuma un puro, igual que els bancs
Posen imposts per pagar tot allò que no podem pagar perquè la majoria d'imposts se'n van a Madrid. I com més pagarem d'imposts, més xuclarà Madrid, perquè ja ho feia quan la situació era normal i ara van desesperats. Centralisme, NO! Pp, psoE i tots els que en són còmplices són CENTRALISME.
Ara es queixen..... Però no diuen res quan els doblers per tapar els forats dels bancs i dels mal-governants que hem de patir surten dels treballdors públics!. Per cert. Els bancs també haurien de contribuir a sortinr-ne de la situació que, en gran mesura, han contribuït a crear. Haurien de pagar part dels beneficis i les activitats especulatives haurien de tenir un gravàmen molt més elevat. I de pas, s'haurien de prohibir per sempre les pràctiques especulatives a curt termini i les que aposten a la baixa de les empreses. I el Govern hauria d'aprofitar per fer una reestructuració de l'entramat polític de càrrecs, pensions vitalícies i institucions sense funció. Però és clar, això si que no ho toquen...