TW
27

Jordi Pujol (Barcelona, 1930) continua en plena forma i exhibint la seva clarividència, nou anys després d'haver deixat, per decisió pròpia, la presidència de la Generalitat. Continua acudint al seu despatx a la central de Convergència Democràtica de Catalunya. La presentació, passat demà, del tercer tom de les seves memòries a Palma fa reeixir la seva figura.

 

Com veis l'actual situació política a les Balears?
Quan era president, sempre vaig procurar tenir bones relacions tant amb els presidents autonòmics com amb els insulars. Tenia bona sintonia amb Cañellas, Albertí, Soler, Matas, Munar i Antich. En l'actualitat, amb Bauzá, supòs que Balears travessa dificutats econòmiques tal com passa a Catalunya. Comprenc i respecto les polítiques d'austeritat. Ara bé, ens preocupa molt la política lingüística que fa el Goven Bauzá. En aquest aspecte, sí que tinc preocupació.

 

 

Catalunya es troba en una cruïlla històrica: reclama el concert econòmic a un Madrid més dèbil que mai. Pensau que l'assolirà?
Ara som febles tots. Madrid es troba en una conjuntura molt dèbil, però la situació de Catalunya no és bona. Són temps de dificultats per a tothom. Primer hem d'analitzar per què hem arribat fins aquí i després cercar-hi les solucions més adients. Catalunya reclama un nou sistema de finançament. Cal entendre que hem de mantenir el nostre estat de benestar. Podem renunciar a fer grans obres públiques, però no a les polítiques sanitàries, d'ensenyament, socials, al suport als discapacitats... sempre pensant a reimpulsar l'economia productiva. Aquest és el sentit del pacte econòmic que proposem.

 

 

Com preveis la manifestació de l'11 de setembre d'enguany? Serà tan reivindicativa com la del 2010?
Bé, la de fa dos anys es va centrar en la sentència del Tribunal Constitucional que retallava les aspiracions estatutàries de Catalunya. La d'enguany serà massiva, però hi haurà diferents reclamacions. Una part dels manifestants exigiran el nou concert econòmic i l'altra, la independència. No hi haurà un missatge únic, però serà una manifestació molt important.

 

 

Estau d'acord que no hi assisteixi el president Mas?
És lògic. No l'ha convocada ell i el president s'ha de reservar.

 

 

Vós hi anireu?
Doncs clar que sí.

 

 

A Madrid es tornen a viure visceralitats anticatalanes. Diuen que mantenir la identitat pròpia del país està costant molts doblers. Com es pot combatre aquesta dinàmica?
La relació de Catalunya amb Espanya sempre ha estat difícil. Sempre. No ve d'ara. Hem viscut moments més bons i dolents. Moments d'avanç i de retrocés, des dels anys vuitanta. Recordem la LOAPA. També cal parlar d'una evolució negativa a partir de l'any 2001, que em sembla indiscutible. En tot cas, la manera com funciona la relació amb Espanya a Catalunya costa moltíssims doblers. És insostenible.

 

 

Amb Aznar?
N'hi va haver, amb Aznar, certament, però també amb el PSOE. Les dificultats no vénen d'ara.

 

 

Amb el deute descomunal que pateix l'Estat, com serà possible reimpulsar la reindustrialització de Catalunya?
És molt important potenciar l'economia productiva. Catalunya és forta en aquest aspecte, però ho ha de ser més. Cal impulsar la indústria, l'agricultura, tota la xarxa de les noves tecnologies. I també el turisme. Això, a les Balears ho saben molt bé. El turisme és d'una gran importància. També hem d'apostar per les activitats noves. Ser creatius, amb un objectiu fonamental: exportar més. Madrid té grans empreses financeres, bancàries, però nosaltres tenim una xarxa molt competitiva. Hem de defensar l'estat del benestar.

 

 

Veis en crisi l'Estat de les autonomies? Creis que donar un gran autogovern a regions no industralitzades és ficar-se dins un pou sense fons?
El "cafè per a tothom" no ha funcionat. Han fallat coses, és evident. Ja la Constitució diferenciava entre nacionalitats i regions i es varen establir dues vies per accedir a l'autogovern. A la pràctica, no es va complir, fins i tot es forçava algunes autonomies a assumir competències que no desitjaven. Jo no ho lligaria al fet que fossin zones poc industrialitzades, però sí és cert que no estaven prou preparades.

 

 

El president Tarradellas ja ho advertí durant la Transició...
Tenia raó. I molts d'altres ho advertírem. El mateix Alfonso Guerra també ho reconeix.

 

 

La decadència de Catalunya en els segles XV i XVI va en paral·lel al desplaçament del centre econòmic de la Mediterrània a l'Atlàntic. Ara aquest centre se'n va al Pacífic...
Ens pot beneficiar. Els apropa. La clau és el comerç pel canal de Suez. Hem de potencair els ports de Barcelona, de València, també de Palma. Hem de mirar cap a les economies emergents d'Orient.