A.G15/07/12 0:00
TW
9

‘Inventa lege, inventa fraude’, que deien els antics romans, o el que és el mateix: ‘feta la llei, feta la trampa’. La nova llei de Costes que aprovarà el Govern del Partit Popular derogarà la norma de 1988, que tenia un alt calat proteccionista i que, per això, s’aplicà –sempre de manera precària i injusta, o molt poc equitativa. Ara, el nou escenari serà mes ‘realista’. Permetrà legalitzar o prorrogar les concessions d’edificis o infraestructures que estaven amenaçats de demolició. També s’apunta a la ‘privatització’ de platges  i a excepcions, moltes excepcions, que s’hauran d’anar detallant. Tanmateix, i segons l’Executiu espanyol, els objectius “fonamentals” de la nova llei són “protegir el litoral i donar seguretat jurídica als propietaris i concessionaris”.


L’oposició i els grups ecologistes han pres l’anunci del Govern de canviar la llei amb alarma. Hugo Morán, el secretari d’Ordenació del Territori del PSOE, ha arribat a dir que “serà un autèntic mecanisme de privilegi avalat per l’Administració, que desembocarà sens dubte en un oceà de  litigiositat”.
Els efectes de la Llei de 1988 a les Balears han estat molt dispars. A Formentera, la delimitació ha estat motiu de bregues i disputes, i mai no s’ha arribat a aplicar. A la resta d’Illes hi ha hagut des de demolicions inexorables fins a privilegis desconcertants. Aquests són alguns dels casos més coneguts.

Urbanització de les Covetes (Campos)
El 1992, l’Ajuntament de Campos atorgà llicència per a la construcció de 67 habitatges a les Covetes, les runes dels quals constitueixen de llavors ençà una vergonya jurídica i un afront mediambiental per a  Mallorca. El GOB denuncià la il·legalitat d’aquests edificis construïts dins la franja de protecció dels 100 metres i en uns terrenys que, a més, no eren urbanitzales,Així ho han reconegut sempre els tribunals.

Can Piquero (Pollença)
La família Domènech-Cabrer veié amenaçada la seva propietat. Ca seva va ser edificada el 1927 damunt unes dunes propietat de l’Estat. Fa dos anys, Costes els obligà a firmar un document segons el qual podien continuar gaudint de canPiquero segons la concessió de 30 anys i amb una pròrroga per 30 més, després dels quals perdrien la propietat. Recolliren 600 firmes i acudiren al Parlament Europeu.

Les casetes dels Capellans (Muro)
El projecte de delimitació de 2009 incloïa ampliar la franja del domini públic en part de les 148 cases d’aquest indret. Hi hagué una gran polèmica amb manifestacions contràries al que es considerava una “expropiació” de fet.

Casetes a Cala Molí
(Sant Josep de la Talaia)
El 2010 Costes obrí diligències per esbucar dues casetes de tipologia estiuenca, tal com ja havia fet en aquest municipi i a Santa Eulària amb edificacions similars. Tot i que foren construïdes abans de la Llei de Costes de 1987, es considerà que no eren legalitzables per raons d’interès públic.

Punta Prima (Sant Lluís)
La Conselleria de Medi Ambient instà la demolició de l’hostal Punta Prima per infringir la Llei de Costes.L’edifici es construí després d’enderrocar-ne un altre que estava afectat per la Llei de Costes. El Tribunal Superior confirmà la sentència d’enderrocament el 2009.
Mola Club (Andratx)
Va ser edificat fa 35 anys a primera línia de la costa d’Andratx com un poblat turístic amb bungalous i piscines. El 2007 va ser esbucat per infringir la Llei de Costes. El cost de la demolició va ser de 500.000 euros.

Restaurant Mónaco
(Port de Sóller)
L’any passat va ser demolit aquest xibiu que s’havia construït 50 anys enrere a primera línia de la mar. A més, obstaculitzava el nou trajecte del tramvia del Port.

Piscina particular
(Costa dels Pins)
Costes tomà la piscina del xalet del doctor Marañón a primera línia de la mar. Va ser construida a principis de 1970. La concessió que l’investigador havia aconseguit en el temps del franquisme mai no va poder ser renovada pels seus hereus.

Piscina particular
(Costa dels Pins)
Situada devora de l’anterior, s’endinsa dins la mar. Va ser construïda per l’acadèmic Calvo Sotelo de manera il·legal. El periodista Pedro J. Ramírez, que la comprà,  aconseguí que el ministre Jaume Matas la legalitzàs el 2001  “per a ús públic i gratuït”. La ministra socialista Cristina Narbona continuà la farsa. El cas és al Suprem. 

Can Canxo (cala Tuent)
El 2010 es procedí a la demolició de la casa edificada a principi del segle XX per infracció de la Llei de Costes, tot i que es trobava a un centenar de metres de la línia de la mar. És un dels casos que fa palesa l’arbitrarietat en l’aplicació de la Llei de Costes.

El Codolar (Ses Salines d’Eivissa)
El 2009 es demoliren 14 cases d’estiu situades dins el Parc Natural i a la zona del domini públic maritimoterrrestre. S’havien aprofitat  antics escars per fer els habitatges.

Piscina pública (Hotel a les Figueretes)
A instàncies de la Demarcació de Costes, l’hotel Ibiza Playa de les Figueretes va ser obligat a complir l’abril de 2011 una sentència d’enderrocament de la seva piscina, que envaïa el domini públic. Va ser construïda en els anys 70 i s’endinsava dins la mar.