La farmàcia de José Ramón Bauzá es troba a Marratxí. | Miquel Àngel Canals - M. À. Cañellas.

TW
13

La possible incompatibilitat de José Ramón Bauzá és en el centre del debat polític aquestes darreres setmanes. Que no hagi fet pública la declaració de béns i interessos, tot i les reiterades peticions de l'oposició, fa pensar si és incompleta o incorrecta. A més, a principis de maig, el Butlletí del Registre Mercantil publicà la seva renúncia com a administrador de l'empresa de vins José Antonio Guitart SL.Dilluns passat publicà també que renunciava al mateix càrrec en la societat ortopèdica Bauser SL, en la qual ara apareix la seva dona. El fet que el delegat del Govern central a Extremadura dimitís per poder continuar explotant una farmàcia incrementa la incertesa sobre la compatibilitat del president.

La normativa
La Llei d'incompatibilitats dels membres de Govern balear i dels alts càrrecs de la Comunitat Autònoma, de 19 de novembre de 1996, diu que tots ells exerciran les seves funcions en règim de dedicació "absoluta i exclusiva". Hi afegeix que no podran exercir, ni per si mateixos ni mitjançant un substitut o un apoderament, cap altra activitat o funció professional, mercantil, industrial o laboral, tant si és per compte propi o aliè, sempre que sigui retribuïda.

La llei preveu també les compatibilitats, que es refereix quasi únicament a l'administració del patrimoni personal o familiar. Així, per exemple, Gabriel Company, conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, es desvinculà per complet de les seves empreses amb un fort disgust de la família. És, igualment, el cas de Mateu Isern, que just ser nomenat candidat a la batlia de Palma abandonà l'administració de les seves seves societats a favor de la seva dona. Diferent és la situació de Bauzá, que no desaparegué com a administrador de les empreses Guitart SL i Bauser fins fa un dies, i que continua com a titular de la farmàcia del Pont d'Inca Nou, una activitat, en suma, que també és mercantil.

La Llei de la bona administració i del bon govern de 31 de març del 2011 reforça tots aquests aspectes. L'article 35 deixa clar que els membres de l'Executiu han d'exercir les seves funcions amb dedicació exclusiva i que no poden compatibilitzar la seva activitat amb cap altra feina.

Les farmàcies
El cas dels farmacèutics amb apotecaria oberta és singular, ja que depèn d'una llicència administrativa. Aquests professionals regeixen la seva activitat per la Llei d'ordenació farmacèutica, de caràcter autonòmic i que fou promulgada en temps de Jaume Matas. En l'article número 11, la norma explica que els farmacèutics poden nomenar un substitut quan es donen una sèrie de circumstàncies especials, entre les quals esmenta l'ocupació d'un càrrec públic. José Ramón Bauzá ha nomenat un substitut, però el titular de la farmàcia continua sent ell mateix. El substitut és un empleat que governa el despatx dels productes i té cura de l'establiment, però no administra el negoci. Això ho fa Bauzá.

Notícies relacionades

La llei no inclou que el titular amb càrrec públic pugui posar al capdavant un "regent", que és el que sí que pot fer el vidu (o vídua) d'un farmacèutic durant dos anys. El càrrec públic està lligat a l'activitat comercial de l'establiment farmacèutic mentre no el traspassi a un tercer. Això explica que sigui el mateix president qui emeti les factures amb el seu NIF quan el substitut o els auxiliars venen productes de la farmàcia.

El cas d'Aina Salom
Aina Salom fou consellera de Sanitat del primer Govern Antich i alhora titular d'una apotecaria. El grup parlamentari popular presentà un recurs contra un acord del Consell de Govern que declarava compatible Aina Salom.

Els populars varen recórrer a la justícia el 2002 i la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior els donà la raó en una sentència que registrà un vot particular. Salom era incompatible: no podia exercir a la vegada de consellera de Sanitat i ser titular d'una farmàcia. La sentència deia que "ha exercit el càrrec tot i que aquesta activitat pública no és compatible amb la propietat d'una oficina de farmàcia".

La sentència deixa clar que el nomenament d'un substitut al capdavant del negoci, tal com preveu la Llei d'ordenació farmacèutica, no elimina els motius d'incompatibilitat. Explica també el Superior que posseir la titularitat d'una farmàcia no es pot entendre just com a la mera administració d'un patrimoni.

Conclusió
dBalears ha consultat el Col·legi de Farmacèutics, professionals d'aquest ram i també juristes. Tots apunten que és un cas delicat i que pot ser objecte de diferents interpretacions.