TW
7

En el dinar que els antics consellers de Jaume Matas celebraren divendres al restaurant Mediterráneo 1930, de Palma, es tractà un tema que els preocupa particularment a ells i que també molesta un sector del partit: que el Govern de José Ramón Bauzá mantingui l'acusació en els casos de corrupció destapats durant el mandat de Francesc Antich. El fet que el responsable dels serveis jurídics sigui el conseller Antoni Gómez, que s'ha mostrat insensible davant aquest missatge i a qui es mira amb distància i menyspreu, alimenta el malestar. Al dinar de divendres no hi estava convidat l'expresident Matas. Fou José María Rodríguez, delegat del Govern i encara ara màxim dirigent del Partit Popular a Palma, qui exercí de cap.

La trajectòria vital dels presents ha agafat camins divergents i, mentre que uns continuen en la vida política, d'altres han retornat a l'activitat privada. Quatre dels assistents estan imputats en diversos casos de corrupció. Es tracta de Josep Juan Cardona, exconseller de Comerç, imputat en el cas Scala; Francesc Fiol, exconseller d'Educació, imputat en el cas Òpera; Joan Flaquer, exconseller de Turisme, imputat en els casos Ibatur i Palma Arena; i Lluís Ramis d'Ayreflor, exconseller d'Economia, imputat en el cas Bomsai. També hi eren Rosa Puig, exconsellera de Presidència, allunyada ara de la política; Cristòfol Huguet, exconseller de Treball i ara conseller insular de Territori a la seva Menorca natal; Margalida Moner, exconsellera d'Agricultura i ara directora gerent del teatre Principal; Aina Castillo, exconsellera de Salut; i Tomàs Cortès, que exercí de conseller d'Agricultura mig any.

Faltaren a la cita Rosa Estaràs, que és ara eurodiputada i era a Brussel·les; i Jaume Font, que abandonà mesos enrere el PP i excusà la seva presència explicant que la cuinera del bar Espanyol que regenta s'havia posat malalta. Tampoc no hi acudí Mabel Cabrer. Ningú no hi esperava Cabrer, considerada, per molts, com una supervivent que s'ha apropat a Bauzá amb l'únic objectiu de subsistir dins la política. Un dels retrets que fan a Cabrer, per exemple, és que acceptàs convertir-se en la portaveu del grup parlamentari, beneint així l'arraconament d'Antoni Pastor.

Crítics amb Bauzá

Trobar punts de coincidència entre els presents no és complicat. A més de formar part del Govern Matas, són, per ventura amb alguna excepció, molt crítics amb la feina de Bauzá, tant a l'Executiu com al partit. Se senten maltractats pel president i pel partit i injustament considerats per un govern que sembla haver renegat de la feina feta durant la presidència de Matas. Tots n'assumeixen errades, però reivindiquen el valor de l'impuls que oferiren a la societat.

Els casos de corrupció que han sorgit en els darrers anys foren presents al dinar. Tots els imputats defensen amb la seva innocència i hi ha quasi unanimitat a considerar que s'han convertit en víctimes d'una persecució. Ningú no s'hauria d'estranyar si Rodríguez, erigit en líder del grup d'exconsellers, suggereix a Bauzá la possibilitat que el Govern deixi de ser acusació particular. És complicat que ho accepti, però ningú no vol que l'Executiu alimenti les investigacions d'uns fiscals als quals consideren equivocats. Recorden, en aquest sentit, el cas Cavallistes, en el qual foren imputats un bon grapat de batles del PP, que finalment foren absolts. I tenen també present la recent absolució del Suprem de l'exbatle Lluc Tomàs.

Consideren també que el llogater del Consolat s'ha rodejat d'un cercle de mediocres sense experiència en el qual el president és el més viu. No entenen que Bauzá s'hagi instal·lat en una bombolla artificial a la qual just tenen accés Javier Fons i Martí Juaneda, dos homes de màxima confiança del president, que el matenen aïllat i que els barren l'accés al Consolat. Consideren que l'Executiu peca de falta d'experiència i que ha comès errades tan espectaculars com reobrir el debat lingüístic, que sempre havia quedat fora de la lluita partidista i que havia estat presidit pel consens els darrers vint anys. Els exconsellers recorden que foren ells, entre molts altres, els que apostaren per Bauzá com a president del Partit Popular davant l'opció radical de Carlos Delgado. No comprenen com és possible que el Govern apliqui ara en política lingüística la doctrina propugnada durant anys per Delgado i que ells contribuïren a derrotar en els congressos que guanyaren Rosa Estaràs, primer, i Bauzá, després. Mai no han parlat de la possibilitat de plantar cara a Bauzá en el pròxim congrés del Partit Popular. Ara bé, consideren que el Partit mai no havia estat tan poc transparent com ara i que la falta de debat intern, de vida pròpia, acabarà debilitant-ne l'estructura. Volen un PP més proper als ciutadans i capaç de resoldre problemes, sense generar-ne ni un de nou.