AppleMark | T. AYUGA

TW
48

L'home que es pensava intocable quan presidia les Illes Balears i que va voler ser un faraó del segle XXI ha tocat fons. Jaume Matas és el primer president de l'Arxipèlag que acaba condemnat per corrupció. La secció primera de l'Audiència l'ha castigat amb sis anys i dos dies de presó, una multa d'11.256 euros i a nou anys i mig d'inhabilitació per cap càrrec públic. I no ha caigut sol, ho fa acompanyat del seu ideòleg i discursista, el periodista ultradretà Antonio Alemany, condemnat a tres anys, nou mesos i un dia de presó i a 6.000 euros de multa.

Jaume Matas presidí les Balears entre el 1996 i el 1999, en partir per ser ministre de Medi Ambient a Madrid; i el 2003 en tornà per ser, de nou, president. La legislatura del 2003 al 2007, plena de visions, infraestructures grandiloqüents i projectes de ressò internacional, el consagrarà als llibres d'història. No -com segurament pretenia- per un llegat monumental, sinó per la corrupció.

Si bé és cert que l'expresident Gabriel Cañellas ja va ser considerat autor d'un delicte de suborn impropi pel cas Túnel de Sóller el juliol de 1997, també ho és que no el van poder condemnar. El van absoldre perquè ja havien passat més de cinc anys del delicte i havia prescrit. La condemna de Jaume Matas és, doncs, històrica. Sobretot perquè és la primera del cas Palma Arena que arriba a judici. A més, ho fa just després de l'absolució de l'expresident de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, en un altre cas de corrupció, l'anomenat cas dels Vestits.

L'extensa sentència, de 172 pàgines, del tribunal presidit per la magistrada Margarita Beltrán diu que l'expresident és culpable d'induir als delictes de prevaricació, malversació de doblers públics, frau a l'Administració i falsedat en documents oficials i mercantils. També el considera autor d'un delicte de tràfic d'influències.

La sentència és especialment dura contra l'expresident, a qui acusa d'impulsar "des de l'ombra" el concurs pantalla manipulat amb el qual es pagaren devers 4.500 euros al mes a l'empresa Nimbus, de Miguel Romero, que al seu torn pagava els discursos d'Antonio Alemany a canvi d'una comissió. De fet, el text diu que en aquell cas "tots els principis de la contractació administrativa havien saltat pels aires" i havien quedat "polvoritzats". Segons el tribunal, Matas "concebé la idea" d'orquestrar un concurs públic que "permetés restringir al màxim la possible concurrència de licitadors" i pensat perquè el guanyàs "una empresa de tota confiança".

Notícies relacionades

Paradoxalment, el que condemna el tribunal no són els doblers que rebia Alemany, que considera equivalents al sou d'un assessor del president i per uns serveis que es van fer, sinó la comissió que se'n va endur Nimbus, d'un 5% i que arribà als 8.725 euros.

L'insigne culpable

A banda de l'expresident, el més perjudicat és qui va cobrar més de tota aquella trama, l'articulista d'El Mundo Antonio Alemany. La sentència el lloa dient que és un "insigne periodista" de "sòlida i elevada formació intel·lectual, afí a posicionaments del Partit Popular i de brillant i reconeguda ploma". Però alhora el declara culpable dels delictes de prevaricació, falsedat en document oficial i mercantil i malversació de doblers públics. Explica que amb la trama "es permeté al senyor Alemany que s'apropiàs, per a objectius privats, de fons públics".

Per als altres dos condemnats, però, les penes són més breus, de manco de dos anys, fet que els permetrà evitar la presó. A l'exdirector de Comunicació del Govern Joan Martorell li recau un any i mig de presó i tres d'inhabilitació pels delictes de prevaricació, frau a l'Administració, falsedat i malversació. Romero, pels delictes de falsedat, frau i malversació, hauria de complir un any, un mes i quinze dies de presó i tres d'inhabilitació. Entre tots quatre condemnats, a més, hauran de pagar una indemnització de 13.316 euros al Govern. D'altra banda, les dues excaps del gabinet de Matas, Maria Umbert i Dulce Linares, han quedat absoltes.

A part del concurs pantalla per pagar Alemany que va ordenar Matas i van dur a la pràctica Martorell i Romero, el tribunal considera provat que Alemany cobrà 11.550 euros per uns reportatges que mai no es van fer. Qui li ho va permetre va ser Martorell, però la sentència no troba que hi hagi prou proves per dir que Matas ho va ordenar.

Un altre punt clau de la sentència és la subvenció que el Govern Matas donà a una societat controlada per Alemany per crear l'Agència Balear de Notícies (ABN). Alemany va rebre 272.243 euros per finançar l'ABN -havien de ser devers el doble, però no els va poder justificar- i, en part, els va fer servir per finançar el diari digital Libertad Balear. Amb tot, el tribunal descarta el delicte de frau de subvenció perquè no pot determinar que es destinassin al digital més dels 120.000 euros que marca el codi penal. Això sí, hi veu un delicte de tràfic d'influències. "El senyor Matas influí sobre un altre funcionari (Martorell) ja sigui valent-se del seu càrrec de president com de la seva relació jeràrquica per possibilitar una resolució que econòmicament afavoriria el senyor Alemany", concreta.