TW
5

El Tribunal Constitucional ha mutilat la Llei de comerç de 15 de juny del 2001. Pere Sampol, aleshores vicepresident del primer Govern de Francesc Antich, impulsà la Llei d'ordenació de l'activitat comercial a les Illes Balears, amb la intenció de regular un sector vital en el teixit empresarial. La sentència del Constitucional és transcendental pel desenvolupament de l'estat autonòmic. Suposa una regressió molt important dins l'àmbit competencial.

Atribueix a l'Estat funcions que tant les Illes Balears com moltes altres comunitat autònomes s'havien atribuït. En aquest sentit, la sentència es pot interpretar com a recentralitzadora. La competència de comerç interior està transferida a les Illes Balears, però el Tribunal Constitucional, en nom de la lliure competència o la regulació de l'estructura i organització econòmica, limita moltíssim les atribucions de l'Executiu balear. Així, per posar-ne un sol exemple, el Constitucional diu que el Govern no pot regular el nombre d'hores diàries que pot tenir obert un establiment comercial.

El recurs d'inconstitucionalitat va ser presentat per l'Executiu de José María Aznar. Ara es declaren inconstitucionals totalment o parcialment cinc articles que encara eren en vigor i dos que varen ser modificats amb posterioritat a la seva publicació en el BOIB el 2001.

L'Alt Tribunal considera que l'article 4.2 és anticonstitucional. El seu objectiu era limitar els regals d'objectes de consum o el finançament de la compra de béns per part d'entitats bancàries, una pràctica habitual anys enrere. L'article definia l'activitat comercial al detall com "l'oferta als usuaris de serveis financers, d'obsequis o de regals com a pagament d'interessos, i de finançament per a l'adquisició d'un bé o d'un producte concret posat a disposició del consumidor per la mateixa entitat financera".

Horari

Notícies relacionades

L'horari diari no podrà excedir de 12 hores", deia l'article 18.2, ara declarat inconstitucional. La sentència considera que "la norma autonòmica imposa límits a l'horari diari d'obertura dels establiments comercials, raó per la qual es considera contrària a l'ordre constitucional. En definitiva, que ni les Illes Balears ni cap altra comunitat autònoma no poden regular la xifra màxima d'hores que pot tenir obert un establiment comercial.

Així mateix, el Tribunal declara nul l'apartat a de l'article 27, que apuntava que "a les Illes Balears queden prohibits els establiments comercials dedicats de manera exclusiva a la venda de saldos". El Constitucional raona que amb aquest article s'aspira "a evitar l'existència d'un format comercial determinat" i que "la defensa de la competència" correspon a l'Estat.

En un clar intent de protegir el petit comerç, l'article 28 prohibia "l'activitat de promoció de vendes, en qualsevol de les seves manifestacions, dos mesos abans de les dues temporades anuals autoritzades a la venda en rebaixes". El TC qualifica d'inconstitucional aquest article en nom de la lliure competència.

Finalment, també troba inconstitucional l'article 35.2, que deia textualment: "Es considerarà que existeix venda a pèrdua quan el preu de venda sigui inferior al d'adquisició del producte més el cost del noli, més la part alíquota de la despesa general de l'establiment, més el benefici comercial". Una vegada més, en nom de la lliure competència, es declara inconstitucional aquest article.

Dos articles ja no estaven en vigor

La sentència també declara nuls dos articles de la Llei 11/2001 de 15 de juny, d'ordenació de l'activitat Comercial a les Balears. I és que la llei, des que entrà en vigor, ha patit diferents modificacions. Els articles, que ja no estaven en vigor i que han estat declarats nuls pel Tribunal són el 14.1 i el 21.1.b, que fixava els metres quadrats màxims que podien tenir els establiments comercials de nova obertura en funció del nombre d'habitants del municipi. Regulava els supòsits exclosos de l'horari general i deia textualment: "Als establiments comercials situats a zones de gran afluència turística, d'acord amb l'establert a l'article següent. En tot cas, els grans establiments comercials només podran obrir els diumenges i festius fins a les 16.00 hores". La Llei 8/2009, de reforma de la Llei 11/2001, s'adaptà a la normativa europea i deixa sense vigor l'article ara declarat nul.