Enguany ens hem assabentat pels mitjans de drames quotidians com el d'Adrián, un jove argentí amb tres fills que d'aquí a un mes haurà de fugir del pis, o el de Mari Carmen, una palmesana que té a càrrec seu una filla amb minusvalidesa i quatre néts i que va haver d'entregar la casa. Aquesta cantilena sona més habitual cada vegada. No tothom té la sort d'aconseguir un lloguer de l'Ibavi de 200 euros que pugui pagar. Molta gent queda indefensa davant l'adversitat.
En tot aquest procés de lluita contra el desnonament és quan entra en joc la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques. A Mallorca són un grup de voluntaris que es posà en marxa el setembre passat. Les xifres que mouen són desorbitants. Àngela Pons, que és una de les voluntàries, ens diu que al 2011 a les Illes "hi hagué més de 3.900 habitatges desnonats. Posa dues persones per casa com a mínim, i ja tens més de 8.000 afectats".
Si el compte l'iniciam el 2007, "en començar la crisi, i el fem extensible a tot l'Estat, llavors parlam d'uns 400.000 habitatges afectats. Una barbaritat", afegeix.
Les xifres de la memòria del TSJIB de 2011 van en aquest sentit. Mostren un total de 1.044 desnonaments al partit judicial de Palma, amb una mitjana de tres casos resolts per dia. No tots, però, acaben en l'entrega de claus. 2.235 desallotjaments es varen anul·lar o suspendre.
La PAH, que és com tothom coneix la plataforma, ha aturat des que està en marxa a Mallorca set desnonaments i ha assessorat prop de mig centenar d'afectats. Àngela apunta que "al principi ningú no ens coneixia, però arran del cas de Mari Carmen ha estat un boom. Ara ens entren sis o set casos per setmana per assessorar". Els propers desnonaments prevists són el 16 i 23 de març. El següent és el primer d'abril a Manacor, i a mitjan mes, a un matrimoni jubilat de Son Gotleu.
El serveis que ofereix la PAH són gratuïts. Els voluntaris i els afectats es reuneixen cada dimecres al local del carrer d'Àngel Guimerà, 48 a Palma. Allà, ens diu Àngela, que "el primer que feim quan n'arriba un de nou és aconseguir que descansi. Li llegim els seus drets i també les obligacions. Sabem que si tu deus alguna cosa l'has de pagar. El problema és que la majoria d'hipoteques que revisam són usureres. I fins i tot et diré que si estan signades per una persona ignorant del que firmava es pot dir que són fraudulentes. Es va enganar la gent". Amb Àngela trobam també Isabel i Julio César, dos voluntaris de la plataforma. Els tres afirmen que el que no volen "és que, una vegada el banc et desnoni, la gent quedi al carrer. Nosaltres cercam solucions. Demanam un lloguer social que les víctimes puguin pagar o, si no tenen cap tipus de percepció econòmica, sol·licitam una casa sense lloguer fins que les coses s'arreglin. També demanam la dació de pagament, que vol dir que tornes la casa al banc i el deute queda cancel·lat".
Massa tard
La llàstima, apunten, és que "la major part dels casos ens arriben massa tard. La gent ja ve amb una execució i una subhasta. I així és difícil aconseguir res. El que sí que feim, però, és tranquil·litzar-los, perquè molts arriben assetjats pels bancs. Els telefonen cada dia i els amenacen amb coses que no són veritat. Espanten les persones".
Així mateix, afirmen que molts dels impagaments a les hipoteques comencen en haver-hi separacions. Llavors, un dels cònjuges deixa de pagar-ne la seva part.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.