Bauzá va participar ahir en el programa radiofònic La mañana, de Federico Jiménez Losantos, a esRadio. El tema lingüístic va ser un dels que abordà el president amb el conegut comunicador representatiu de la ultradreta espanyola.
Segons Jiménez Losantos, Bauzá passarà a la història per ser "el primer president d'una comunitat del PP que du en el seu programa electoral el canvi de model lingüístic i comença a complir-lo", un fet que qualificà de "miraculós", perquè "ni Fraga, ni Feijóo ni Camps" no en foren capaços.
"Vostè ho ha dit molt bé -explicà Bauzá a Losantos-. Al final, allò important és que s'acompleixi la democràcia i que siguin les majories les que decideixin. El que no pot ser és el que ha passat fins ara a les Balears", en referència al Govern d'Antich.
Bauzá mostra el convenciment que el seu Govern complirà els compromisos electorals, tot i les protestes. "Tenim contínues manifestacions perquè complim amb els nostres compromisos -reconegué-. I el que no és acceptable, no és comprensible, és que les minories vulguin definir els camins de les majories, que és el que ens està passant. Nosaltres patim contínuament manifestacions per complir amb els nostres compromisos. I el que no puc entendre, i ho dic així, és com és possible que el que ha guanyat amb uns determinats programes electorals, que ha aconseguit la confiança de la majoria de la societat, tingui ara aquestes manifestacions. Mirin, jo respect absolutament totes les forces polítiques democràtiques -remarcà-, però ens han de deixar treballar. Si es varen presentar amb un programa que no va ser el majoritari, han entendre que no poden estar defensant les minories".
Un mèrit
El president indicà que "aprovarem la modificació de la llei perquè el català deixi de ser un requisit i passi a ser un mèrit, cosa que ja era necessària des de fa 40 anys. No ho feim per res en concret, sinó perquè creim en la llibertat i en la igualtat".
Davant la pressió de Jiménez Losantos i d'altres tertulians, Bauzá digué que "volem que els pares elegeixin en llibertat la primera de les dues llengües en Infantil i en el primer cicle de Primària. I per què no en tots els cicles? -es demanà-. Perquè no tenc els recursos suficients". I hi insistí: "Si tinguéssim capacitat econòmica per fer-ho immediament, ho faríem. El compromís és efectiu i la meva voluntat és màxima".
39 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El problema està admetre una disposició com aquesta: "El castellà ès la llengua espanyola oficial del Estat. Tots els espanyols tenen la obligació de conèixer-la i el dret de usar-la". Aquesta disposició es indigna, iniqua i abusiva. Els qui estan conformes amb aquesta disposició són delinqüents. El castellà no pot esser llengua oficial a Mallorca o a Balears.
aquesta es la b¡vertadera salsa del de Marratxi, Madrid, Losantos , Cospedal etc.. Ai
El lingüicidi o genocidi lingüístic és la mort intencionada d'una llengua. La imposició o la prohibició d'una llengua per part d'autoritats estatals és un dels mecanismes de genocidi lingüístic. Defensam sa nostra llengua i defensant es Mallorquí/Català defensam sa nostra terra, sa nostra família i ses nostres tradicions Mallorquins alçau es cap
m'agradaria veure una sola normativa, llei, decret-llei, etc..., que implicitament o explicitament prohibeixi o hagi prohibit l'ús de la llengua castellana, i si dic que m'agradaria veurer-la, i que aquesta gent del pp en mostràs una de sola, es bàsicament perquè mai desde cap govern de les Illes Balears, o de Catalunya, o de València, o desde el mateix govern central a Madrid, mai no s'ha tret cap llei, normativa, decret-llei, contra la llengua castellana, com en canvi sí que se n'han tret a centenars contra la llengua catalana, obligant explicitament a la vegada, a tenir muntada a Mallorca i a totes les demés terres de parla catalana, una societat on les seves relacions socio-econòmiques, han de ser obligatoriament en llengua castellana, arraconant a un gairebé nul ús a la llengua pròpia dels mallorquins, catalans, i valencians. Per tant quina es la llengua marginada i, perseguida, i quina es per tant la llengua que s'ha de cuidar degut a que estar desprotegida?; no tant sols aquest govern de'n bauzá no cuida la llengua pròpia de Mallorca, sinó que ademés va en contra d'ella, llevant-li drets legislats desde 1986, i atacant així a tota la feina que s'havia fet durant la transició a la democràcia, i durant la mateixa democràcia, Ho poden negar, i ho negaran sempre, però aquesta gent té la ideologia franquista, i no volen un Estat democràtic, volen un Estat de forma politica dictatorial, centralista, i absolutista castellà; si la llei els hi permetès de fer-ho, estic convençut que personatges com en bauzá, en delgado, o en jorge campos (que segur que encara estar a dins del govern balear) ens enviarien a tots els mallorquins a les càmeres de gas. 1764 ordenances que remetien les autoritats militars de Mallorca als oficials, sergents i caporals de la Part Forana de Mallorca en què els indicaven que “ Será assi mismo de la obligación del Oficial, Sargento, y Cabo el imponer al Soldado en el idioma castellano (al que no le sepa) hablándoles siempre en él, hasta que se consiga este importante asunto, pues en ningún caso, ni acontecimiento se ha de enseñar el exercicio, ni dar nombre a las prendas, y menages de un soldado, que no sea en la referida lengua castellana, y se prohibe por punto general el mandarles, ni pedirles nada en mallorquin, hasta tanto se impongan en todas las obligaciones del soldado”. 1714 Felip V de Borbó deixa escrit que "es procuri traçudament anar introduint la llengua castellana en aquells pobles on no la parlen". 1768 El comte d'Aranda promou una reial cèdula per la qual es prohibeix l'ensenyament del català a les escoles de primeres lletres, llatinitat i retòrica; es foragita el català de tots els jutjats, i es recomana que ho facin també les cúries diocesanes 1776 El bisbe de Mallorca obliga a utilitzar el castellà a les parròquies i en l'ensenyament del catecisme. 1902 Prohibició dels Jocs Florals de Barcelona per ordre militar. Prohibició també a Palma. 1936 Prohibició governativa a Mallorca d'usar el català a les escoles i als comerços, signada per Mateu Zaforteza Musoles. 1940 Circular sobre el "Uso del Idioma Nacional en todos los servicios públicos" per la qual es prohibeix el català. Ordre ministerial que prohibeix el català a les marques comercials. Prohibició del català al cinema. ---------------------------------------- --------------------------------- ------------------------------- 1624 En el memorial del Comte Duc d'Olivares a Felip V de Castella hi diu que "treballi i pensi amb consell mundà i secret per a reduir aquests regnes de què es compon Espanya per a l'estil i lleis de Castella sense cap diferència". 1707 - 1719 Decrets de Nova Planta de València (1707), Mallorca (1715), Catalunya(1) (1716) i Sardenya (1719). On es prohibeix l'ús oficial del català. 1707, comença la castellanització, substitució o eliminació de topònims al País Valencià. El 6 de desembre, Macanaz fa un ban públic a València amb l'ordre de Felip V de construir en el lloc on estava Xàtiva, una nova població anomenada "Ciudad de San Felipe" (en castellà). Veure Extermini de Xàtiva. 1707, o voltants, desaparició del topònim Isla de Xàtiva dels mapes posteriors d'Amèrica. 1712, 20 de febrer - Es dicten instruccions secretes al corregidors del territori català: Pondrá el mayor cuydado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado. 1714 Felip V de Borbó deixa escrit que "es procuri traçudament anar introduint la llengua castellana en aquells pobles on no la parlen". 1715 La Consulta del Consell de Castelles escriu que a l'aula no hi ha d'haver cap llibre en català, on tampoc es parlarà ni escriurà aquesta llengua i on la doctrina cristiana s'ensenyarà i serà apresa en castellà. Afegeix que "no s'han d'escollir mitjans febles i menys eficaços sinó els més robusts i segurs, esborrant de la memòria dels catalans tot allò que pugui conformar-se amb les seves abolides constitucions, ussàtics, furs i costums". 1716 Ordre que a Perpinyà es prediqui només en francès. 1755 En l'article 10 del Decret de Visita del Provincial dels Escolapis es mana a tots els religiosos de l'ordre a parlar només en castellà i llatí, tant entre sí com amb la resta de la població. La pena per parlar en català és viure a règim de pa i aigua. 1768 El comte d'Aranda promou una reial cèdula per la qual es prohibeix l'ensenyament del català a les escoles de primeres lletres, llatinitat i retòrica; es foragita el català de tots els jutjats, i es recomana que ho facin també les cúries diocesanes. 23 de juny de 1768 - Real Cédula de S.M. a consulta de las del Consejo, reduciendo el arancel de los derechos procesales a reales de vellón en toda la Corona de Aragón, y para que en todo el Reino se actúe y enseñe en lengua castellana, con otras cosas que se expresan. 1772 Reial cèdula per la qual es mana que tots el mercaders i comerciants majoristes i a la menuda portin els llibres de comptabilitat en castellà. 1764 ordenances que remetien les autoritats militars de Mallorca als oficials, sergents i caporals de la Part Forana de Mallorca en què els indicaven que “ Será assi mismo de la obligación del Oficial, Sargento, y Cabo el imponer al Soldado en el idioma castellano (al que no le sepa) hablándoles siempre en él, hasta que se consiga este importante asunto, pues en ningún caso, ni acontecimiento se ha de enseñar el exercicio, ni dar nombre a las prendas, y menages de un soldado, que no sea en la referida lengua castellana, y se prohibe por punto general el mandarles, ni pedirles nada en mallorquin, hasta tanto se impongan en todas las obligaciones del soldado”. 1776 El bisbe de Mallorca obliga a utilitzar el castellà a les parròquies i en l'ensenyament del catecisme. 1780 El comte de Floridablanca promulga una reial provisió per la qual obliga que totes les escoles han d'ensenyar la gramàtica de la Reial Acadèmia Espanyola. 1794 La Convenció Nacional Francesa decreta l'ensenyament generalitzat del francès per accelerar la desaparició dels "idiomes feudals". 1799 Reial cèdula que prohibeix "representar, cantar y bailar piezas que no fuesen en idioma castellano". 1801 Manuel de Godoy obliga que a cap teatre no es representi cap obra que no sigui en castellà. 1802 En caure Menorca sota la jurisdicció de l'Estat espanyol per l'abandó dels anglesos, el capità general de l'illa ordena tot seguit que a les escoles només s'ensenyi el castellà. 1816 El diputat Morera i Galícia defensa una proposició per garantir el lliure ús del català en tots els àmbits. Romanones respon que la cooficialitat és inacceptable i la proposta del diputat català és derrotada, al Congrés, per 120 vots contra 13. 1821 El Pla Quintana obliga a fer servir el castellà al sistema escolar. 1825 El Pla Colomarde, intenta instituir l'ensenyament oficial uniforme en castellà: es prohibeix l'ús del català a les escoles. 1828 El bisbe de Girona obliga que els llibres parroquials es facin en castellà. 1834 La Instrucció Moscoso de Altamira obliga a fer servir el castellà al sistema escolar. 1837 Un edicte reial imposa càstigs infamants als infants que parlen català a l'escola. Al mateix temps la instrucció del Gobierno Superior Político de Baleares mana castigar als escolars que parlin català mitjançant la delació dels alumnes. 1838 El Reglament Vallgornera obliga a fer servir el castellà al sistema escolar. 1838 Es prohibeix que els epitafis dels cementiris siguin en català. 1843 Reglament Orgànic de les Escoles Normals d'Instrucció Primària del Regne (d'Espanya) inclou entre el currículum obligatori la Gramàtica Castellana, així com història d'Espanya, nocions de literatura espanyola, etc. 1857 Llei Moyano d'instrucció pública, la qual només autoritza el castellà a les escoles. 1862 Llei del notariat que prohibeix les escriptures públiques en català. 1867 Prohibició que les peces teatrals s'escriguin exclusivament "en los dialectos de las provincias de España", per part del ministre de Governació espanyol González Bravo. 1870 Llei del Registre Civil que hi priva l'ús del català. 1881 Llei d'enjudiciament civil que prohibeix l'ús del català al jutjat. 1896 La Dirección general de Correos y Telégrafos prohibeix parlar en català per telèfon a tot l'estat espanyol. 1900 Una pastoral del bisbe Josep Morgades sobre la necessitat del catecisme i de la predicació en llengua catalana fou controvertida en el senat i el parlament i per la premsa de Madrid i àdhuc pel secretari d'estat del papa, Mariano Rampolla. 1902 Reial decret de Romanones que obliga a l'ensenyament del catecisme en castellà. 15 de desembre 1902 - Menéndez Pidal publica l'article "Cataluña bilingüe" a El Imparcial de Madrid, on defensa el decret Romanones, afirmant, per exemple, que les "Corts catalanes mai no varen tenir per llengua oficial el català". Prohibició dels Jocs Florals de Barcelona per ordre militar. Prohibició també a Palma. 1917 Reglament de la Llei del Notariat que prohibix l'ús del català. 1923 Circular que obliga a l'ensenyament del castellà. 1924 El general Lossada és nomenat president interí de la Mancomunitat de Catalunya i implantà l'ensenyament en castellà a les escoles de la Mancomunitat. 1924 Els Jocs Florals de Barcelona s'han de celebrar a Tolosa a causa de la dictadura de Primo de Rivera. 1924 Antoni Gaudí, a l'edat de 72 anys és detingut i apallissat per negar-se a parlar en castellà davant la policia. 1924 Per Reial Ordre espanyola, se sancionaran els mestres que ensenyin en català. 1926 Reial ordre que afecta qui es negui a utilitzar el castellà. Reial decret pel qual se sanciona l'ensenyament del català amb el trasllat del mestre. [modifica] Guerra Civil i franquisme 1936 Prohibició governativa a Mallorca d'usar el català a les escoles i als comerços, signada per Mateu Zaforteza Musoles. 1938 Juan Merida és multat pel Delegat de Seguretat Interior i Ordre públic de Sevilla i la seva Província, per "la seva falta de patriotisme i descortesia en parlar en el dialecte català en el menjador de l'Hotel Itálica". 1938 En entrar a Lleida, les tropes franquistes tirotegen aquelles plaques del cementiri que estan escrites en català. 1939: Franco diu "La unitat nacional la volem absoluta, amb una sola llengua, el castellà i una sola personalitat, l'espanyola.". En conseqüència a aquesta política s'emprenen moltes accions com la derogació de l'Estatut de Catalunya, la lluita contra rètols, anuncis i papers en català, circulars sobre el català a l'escola, iniciant-se de la més dura repressió de la història contra el català. Ordre del Ministerio de Educación Nacional espanyol on se suprimeix qualsevol ensenyament relacionat amb la cultura catalana. És abolit l'ensenyament de filologia catalana, història moderna de Catalunya, geografia de Catalunya, Dret Civil Català, història de l'art medieval català... A les fàbriques s'instal•len rètols on es prohibeix explícitament als obrers parlar en català. L'Institut d'Estudis Catalans, ens normativitzador del català, es converteix en el Instituto de la Hispanidad de Barcelona. La casa de Pompeu Fabra, normativitzador del català, del carrer de la Mercè de Barcelona és assaltada i la seva immensa biblioteca personal cremada enmig del carrer. S'instal•là un gran rètol a la zona ocupada feia poc de la ciutat de Lleida: "Si ets patriota parla en espanyol". 4 de febrer les planxes d'edició i els romanents editorials del Diccionari General de la Llengua Catalana són destruïts per l'exèrcit espanyol. 25 de febrer Ban de l'alcalde accidental d'Olot on prohibeix la presència del català en tots els àmbits. 4 de març Ban de l'alcalde de Mollet del Vallès on s'obliga a redactar en castellà tots els rètols escrits en català. 28 de març El Palau de la Música Catalana passa a dir-se Palacio de la Música. 31 de març L'ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat acorda treure tots els indicadors dels carrers en català. 18 d'abril El governador civil de Tarragona Mateo Torres prohibeix els rètols en català als establiments i a la via pública. 3 de maig Ordre del comandant militar espanyol de Bellver de Cerdanya per a què desapareguin tots els rètols o anuncis "en llengua regional". 7 de maig El General en Cap de Catalunya multa a M. Casanovas Guillen amb 2.000 ptes per dirigir-li una instància en català. 20 de maig El comandant militar espanyol de Granollers dóna vuit dies de termini per substituir tots els rètols i anuncis del català al castellà. 27 de maig L'ajuntament de Lleida acorda que tots els seus serveis es facin en castellà. 7 de juny L'ajuntament de Breda obliga a canviar totes les plaques de retolació dels carrers del català al castellà. 16 de juny El comandament militar espanyol de Sant Hipòlit de Voltregà ordena que en 48 hores se substitueixin tots els rètols en català pel castellà. 24 de juny L'alcaldia d'Olot ordena tapar o esborrar tots els rètols públics en català. 9 d'agost Un ban de l'ajuntament de Sant Feliu de Llobregat prohibeix parlar en català als funcionaris tant a dins com a fora dels edificis oficials. 10 d'agost És detingut el professor de la UAB Bel•larmí Rodríguez i Arias per fer classes en català. 7 de setembre El Centre Excursionista de Catalunya és obligat a traduir el seu nom al castellà. 17 d'octubre El cinema Euterpe de Sabadell és multat i clausurat durant quinze per haver parlat el seu director, Tomàs Pasarisas, en català. 28 d'octubre Carta del ministre espanyol de Governació, Ramón Serrano Suñer, enviada a tots els bisbes catalans per comunicar-los la nova normativa d'usos lingüístics en la comunicació de l'Església amb els feligresos "hasta tanto que el idioma español sea entendido por todos (lo que se logrará con una tenaz labor escolar)". 25 de desembre La representació teatral d'Els Pastorets a la Garriga és obligada a fer-la en castellà. 1940 Circular sobre el "Uso del Idioma Nacional en todos los servicios públicos" per la qual es prohibeix el català. Ordre ministerial que prohibeix el català a les marques comercials. Prohibició del català al cinema. 1941 Els Jocs Florals de Barcelona queden prohibits i fins al 1970 se celebren en la clandestinitat. 1944 Decret que aprova el nou Reglament notarial segons el qual necessàriament cal fer les escriptures en castellà. 1945 Ordre ministerial que obliga a batejar els vaixells en castellà. Nueva ley de educación primaria que només deixa ensenyar en castellà. 1947 Supeses les edicions de Marià Manent per estar en català. 1948, 25 de desembre, la censura espanyola prohibix informar de la mort de Pompeu Fabra i no s'admeten les esqueles als periòdics. 1952 Se segresta la revista Aplec. El governador de Barcelona, Felipe Acedo, els dius als editors: ¿Ústedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de uso público?. 1953 Es prohibix a València la revista Esclat per estar en català, tot i que acabà publicant-se clandestinament. Es prohibix l'edició d'una novel•la de Miquel Llor per estar en català. 1955, 2 de setembre. Fase preliminar de la segregació del Bisbat de Lleida: el Decret de la Sagrada Congregació Consistorial Cesaraugustanae et aliarum agrega els municipis catalanoparlants de Mequinensa i Faió a l'arxidiòcesi de Saragossa. La segregació es completaria durant l'anomenada "transició democràtica". La persistència de l'episcopat espanyol, acompanyada de la passivitat i indiferència del poble i autoritats catalanes, va aconseguir trencar 800 anys d'homogeneitat del Bisbat de Lleida, separant la Franja de Ponent del seu territori històric i cultural i obligant-la a incorporar-se a un nou bisbat situat fora de l'àmbit cultural català. 1956 Reglament de presons: els presos tan sols poden parlar en castellà. 1957 Al Registre Civil els noms només seran en castellà. 1961 Nou Reglament de Telègrafs pel qual es prohibeix el català. La junta directiva de la Federació Catalana de Muntanyisme és destituïda per la Delegación de Educación Física y Deportes espanyols en assabentar-se que les seves assemblees es feien en català. 1968 Prohibició a Joan Manuel Serrat de cantar en català a l'Eurovisió
Hi ha una norma gramatical que diu que les consonants finals fortes (b, g, d, v, j) sonen com les corresponents consonants sordes (p, c, t, f, x). També se pot dar la norma que la consonant final que sona sorda se escriurà segons la consonant dels seus derivats, exemple: groga grog, derivada derivad, escrigui escrig, particularitat fugir fug [sona futx i no fux]. Seria convenient seguir la ortografia segons el paradigma o model del llatí: architectus architecte, schola schola, iniquus iniq, iniqua iniqua, facemus facem, stare star, cantant cantan, sunt són, legunt lligen, illa la, illus il. En castellà se pot seguir la mateixa norma: architecto, schola [eskuela], iniquo, iniqua, fhacemos [athemos, asemos, hasemos] (la f llatina se ha convertit en h o es muda), star, cantan, son. Sobre les titles dels accents se poden estoviar quasi totes, se pot fer igual que a l'anglès. Se pot també suprimir la «i» auxiliar de caixa caxa, la auxiliar «gu» de flexió o derivació com prengui prengi. Escriure «ss» en casos com cantass segons els derivats cantassis. El femení plural escriure com ma mas, la las, moxa moxas, rosa rosas. Resumint seguir el paradigma del llatí sempre que sigui possible.
Aquests d'Acció Balear no saben ni escriure la seva pròpia lléngua. Segur que són balears o són d'altres terres que es parlen altres idiomes? Si són d'aquí, no se en quin idioma parlen perque tal com l'escriuen ni és balear, ni català, ni castellà. Fa gràcia veure que estan en contra, segons ells, del "pancatalisme" quan el que ells defensen no és res més que un Mallorquinisme espanyolista que el podriem nomenar "pancastellanisme". Tot sigui per a renegar de les seves pròpies arrels, cultura i tradicions. Per a utilitzar el seu idioma natural: "que se os ve el plumero..."
GRUPO D'ACCIÓ BALÉÀ, no t'entens ni tu quan escrius. Si jo hagués d'escriure amb 'sa meva llengo' com tu dius, no escriuria així ni de conya. Te pos un grapat d'exemples, perquè t'enteris: 'estig'. Això crec que no hi ha un puta mallorquí/balear que ho escrigui excepte tu. 'acaband'. Molt manco!! A Mallorca/Balears, per si no t'has temut, mos caracteritzam molt per l'ús del so 't' al final de moltes paraules o és que tu, per exemple, dius 'Madriz' o 'Madrí'? Clar que no colló! Dius 'Madrit' com tots. Així que no t'inventis pronunciacions perquè l'únic que aconsegueixes és deixar-te, encara més, en rídicul. Per cert, sigui català o 'baléà' no pots posar accents on te surti des collons, saps? Els accents no són exclusius del català i de per ells mateixos tenen unes normes que respectar. És totalment incorrecte escriure 'féreu' quan, clarament, vols dir 'fereu'. En tot cas, hauries d'escriure 'feréu'. Primer informa't i després ves de guai, company, t'estalviaràs un parell d'humiliacions.
En part estic d¡acord amb en JIménez Losantos: en Bauçà passarà a la història. En canvi, crec que hi passarà per unes altres raons ben diferents.
Com a bon Mallorquí que som estig molt content de veure com poc a poc sa va acaband es chollo de sa dictadura pancatalanista, vos creis es cuatre de sempre que mos féreu xerrà es català, però estau equivocads y eu sabêu. Sa majoría de ciutadans d’aquestas islas no aceptà es català com a llengo propia. Per descontàd no puc entendre com gent nascuda aquí por renegà de sa séva llengo y cultura, axò domés eu pot fe un traidó y renegad. No se si es perque vos han menjad es cap a s’universidad, si es per sas subvencions o es perque no sou Mallorquins, per axò si no vos agradà es xerrà es Mallorquí no ea cap probbléma, cap a cataluña y ja està, que es molt gran y ei cabrêu tots y d’aquesta manéra Mallorca tornera essê lo qu’éra. SOM BALÉÀS, MAY CATALANS
Són gent que tenen una obsessió malaltissa contra el Català. Poden practiquen la mort del Català d'una manera tan impune, perquè les lleis espanyoles aixi ho permeten. També perquè tenen a la seva disposició d'uns altaveus molt potents, que practiquen la mentida i la difamació. Aixi com també per la falta de reacció d'una societat indígena apàtica, desconcertada i derrotada.