Bosch, amb els autors d'un estudi sobre l'educació a les Balears. | Ferran Aguiló - M. À. Cañellas.

TW
21

El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, explicà ahir que treballa per dotar d'autoritat pública els directors dels centres educatius.

"La primera instància que hauria de tenir assimilat el concepte d'autoritat són els equips directius", digué Bosch, qui anuncià que per fer-ho possible s'està preparant un decret de convivència de la comunitat educativa en què es regularan, per tenir una millor convivència, els drets i deures de professors, alumnes i pares.

Tal com ja anunciaren els populars, la seva intenció també és dotar d'autoritat els professors. El conseller indicà que treballen "en la delimitació que tindria el concepte d'autoritat pública" i en com és "tècnicament aplicable a un funcionari de l'Estat". A banda d'això, "s'hauria de fer algun tipus d'assimilació a professors de centres concertats o privats. Hi estam fent feina jurídicament".

Què és autoritat pública?

El conseller recordà que "el concepte d'autoritat pública té una definició jurídica i unes conseqüències. Un inspector d'educació, per exemple, és una autoritat pública". Un dels motius pels quals volen també dotar d'autonomia els centres és que "ara ens trobam que entre la tramitació d'un expedient i la resolució passen mesos, i als centres els arriba una cosa que es podria resoldre amb una sanció de dos dies, establerta per ells mateixos". Aquest reconeixement permetrà, així mateix, una major seguretat jurídica davant possibles agressions d'alumnes a professors.

L'anunci es realitzà ahir durant la roda de premsa de presentació de l'Estudi sobre la convivència escolar a l'Educació Secundària de les Illes Balears. Aquest informe es basa en les enquestes realitzades a 18 centres educatius, a 1.369 alumnes, 368 professors, 17 directors i 16 departaments d'orientació.

Alumnes i professors

Un dels resultats més preocupants, segons Educació, és que el 62% dels alumnes participants en l'estudi "no considera que els seus professors siguin una autoritat de referència". Només un 27,4% dels alumnes manifesta que bastants professors mostren qualitats amb les quals s'identifiquen o que els agradaria tenir, i tan sols un 10,6% s'identifica amb la majoria d'ensenyants.

Pel que fa als obstacles que hi ha per a la convivència als centres, segons els professors i els departaments d'orientació, són l'absència de disciplina dins la família (82%) i la manca d'implicació d'aquestes (82,4%).

Per part seva, el director de l'Institut per la Convivència i l'Èxit Escolar, Gabriel Timoner, valorà que "la situació de convivència a les aules és bona o molt bona, però cal tenir en compte que un sol cas d'assetjament ja és molt".

Menys interins

El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, reconegué ahir que, amb l'increment d'hores lectives dels professors de Secundària, Educació necessitarà contractar menys interins. "L'any vinent, en l'oferta pública de persones que necessitarà l'Administració, a part dels funcionaris de carrera si ampliam les hores lectives, en necessitarem menys d'interins. És una mesura dins del que permet la normativa", segons Bosch. El conseller explicà que l'ampliació d'hores "no modifica la plantilla, però sí la xifra d'interins necessaris a contractar l'any que ve. I aprofit per dir que no és per acomiadar ningú". La normativa estatal permet fer entre 18 i 21 hores lectives i a les Illes es limitarà a 20.