Jaume Matas i Iñaki Urdangarin, a l’octubre de 2005 en un acte de l’Illes Balears Fòrum.

TW
11

Els responsables de l'Institut Nóos, Iñaki Urdangarin i Diego Torres, no varen justificar cap ni una de les despeses dels dos congressos que varen organitzar per encàrrec del Govern. No les varen detallar fins que no els les exigiren per via judicial. Quan ho feren, no quadraven. Així consta en la declaració de l'exdirector general d'Esports Josep Lluís Ballester i en els informes de la Fiscalia Anticorrupció en el sumari de la vint-i-cinquena peça del cas Palma Arena.

"Gonzalo Bernal (exdirector gerent d'Illesport) digué al declarant que no s'havia de controlar la destinació dels doblers", s'explica a la transcripció de la declaració que Josep Lluís Ballester -més conegut com a Pepote- va fer davant el jutge José Castro fa tot just 18 dies. Assegura que li varen dir que "no calia demanar-ne les factures". El darrer informe de la Fiscalia al sumari també assenyala que "no hi ha ni un sol rebut o document que justifiqui o acrediti que l'Institut Nóos ha destinat els 1.200.000 euros que va rebre a fer l'objecte del conveni", amb referència al primer congrés, i assegura que la situació es repeteix en el segon.

Així mateix, Ballester va comentar al jutge i als fiscals que "Jaume Matas i tots els altres sabien que es faria un segon esdeveniment abans de la firma del conveni". És més, admet que "per al segon conveni no s'aportà cap pressupost" i que l'Institut Nóos just informà que costaria 1,1 milions d'euros. Amb tot, en el segon conveni s'espatllaren les coses. Torres -Urdangarin en teoria havia deixat Nóos- no lliurà els informes acordats, no actualitzà la web del fòrum, ni els contactes, ni va fer el pla estratègic, segons Ballester. El llavors director general d'Esports explica que, a causa d'això, aturaren els pagaments quan mancaven 400.000 euros. Amb tot, a principi del 2007 Urdangarin, tot i que teòricament havia deixat l'Institut Nóos, li telefonà "entre cinc i vuit vegades" per "exigir-li que la Fundació Illesport pagàs la quantitat pendent", malgrat que no s'havien fet les feines acordades. Assegurava que pagassin i que Torres "ja les faria". Segons Ballester, aquestes exigències per part del duc de Palma feren que s'enfadàs "trencant les relacions" i tot contacte amb Urdangarin.

Notícies relacionades

Cal tenir en compte que Ballester explica que coneixia Urdangarin des del 1985 i que eren amics des de llavors. De fet, tal com ja avançà dBalears, Ballester, que també era amic de confiança de la infanta Cristina, va ser qui posà en contacte Urdangarin amb el president Matas. Ho va fer a petició d'Urdangarin a l'estiu del 2003, quan l'acabaven de nomenar. D'aquells contactes, en va sortir el patrocini del Govern de Jaume Matas de l'equip ciclista de José Miguel Echávarri. Urdangarin no cobrà res per fer d'intermediari, però s'embutxacà 300.000 euros per uns serveis que anomenaven "l'oficina del projecte" i que consistien a fer reculls de premsa, suport logístic, tasques de comunicació i coordinació d'actes.

Doblers desviats

El Govern va pagar un total de 2,3 milions d'euros pels Illes Balears Fòrums, que es van fer el 2005 i el 2006, i d'altres despeses relacionades. Tanmateix, la Fiscalia calcula que d'aquests doblers se'n desviaren 1,38 milions d'euros; en concret, 753.942 euros corresponents a "la quantitat no justificada, més les factures presentades no imputables a l'objecte del conveni, més les quantitats cobrades per Diego Torres i Iñaki Urdangarin per aquest esdeveniment" referents al congrés del 2005 i 624.340 euros més corresponents al del 2006. Els doblers que cobraven el duc de Palma i Diego Torres els rebien a través d'una sèrie d'empreses que controlaven, com Aizoon -copropietat d'Urdangarin i la infanta Cristina- i Nóos Consultoria Estratègica, de Torres i el gendre del rei. Però això tan sols fa referència als rebuts perquè, de fet, la Fiscalia sosté que Torres i Urdangarin acabaren per "buidar" l'Institut Nóos, que teòricament no tenia afany de lucre, a base de factures falses o desproporcionades.

L'informe de la Fiscalia és especialment contundent i apunta que les irregularitats de l'Executiu són "un atemptat frontal als principis bàsics que han de regir l'actuació administrativa".