TW
5

El jutge del cas Palma Arena, José Castro, imputà ahir el gendre del rei d'Espanya, Iñaki Urdangarin. Ho va fer en una interlocutòria en què el cita a declarar als jutjats de Palma el 6 de febrer a les nou del matí i aixeca el secret del sumari. Ahir, doncs, just un dia després que la Casa Reial espanyola donàs a conèixer una part dels seus comptes, es va fer públic que el duc de Palma haurà d'explicar davant un tribunal les seves activitats al capdavant de l'Institut Nóos. Encara que la imputació no estava prevista fins passat festes, la pressió ha estat tan gran que Castro avançà l'anunci. També ha cridat vuit acusats més, incloent-hi el soci d'Urdangarin, Diego Torres.

El gendre del monarca espanyol està imputat a la vint-i-cinquena peça del cas Palma Arena, en què s'investiguen els delictes de falsedat documental, prevaricació, frau a l'Administració i malversació de doblers públics.

En concret, el jutge dicta que s'haurà d'interrogar el marit de la infanta Cristina, que no ha estat imputada, sobre tot allò que tingui a veure amb qualsevol negoci en què hagi rebut fons públics directament o a través d'entitats amb les quals estigui vinculat. També li demanaran que concreti "les persones que han participat en els anteriors fets o n'hagin resultat beneficiades", que expliqui els seus comptes i que aclareixi "la destinació o tractament fiscal que s'hagi donat als fons rebuts". I tot això en relació amb les Illes Balears, però també amb el País Valencià. Se sospita que l'Institut Nóos podria haver desviat o enviat a paradisos fiscals devers 17 milions d'euros d'empreses privades i institucions públiques.

Secret revelat
La investigació sobre l'Institut Nóos és la peça més secreta del cas Palma Arena, no es va fer públic que existia fins l'any passat i tot just ahir mateix el jutge va aixecar el secret de la peça, que havia ordenat el 4 d'agost respecte de totes les indagacions. Les devers 2.700 pàgines del sumari inclouen els resultats dels escorcolls de l'antiga seu de l'Institut Nóos a Barcelona i d'empreses que hi estaven vinculades, informes de l'Agència Tributària i les declaracions dels imputats, entre altres dades. Just avui s'està digitalitzant tota la documentació en una empresa de Palma. Es preveu que en els pròxims dies o hores els missers relacionats amb la causa la comencin a rebre.

Notícies relacionades

A banda, la interlocutòria del jutge Castro cita a declarar com a imputats el 5 de gener cinc directius de l'Institut Nóos: Diego Torres; la seva dona, Ana María Tejeiro; els germans d'aquesta, Marco Antonio Tejeiro i Miguel Tejeiro, i Salvador Trinxet. Així mateix, el magistrat interrogarà el 25 del mes que ve, com a imputats, l'exdirector general d'Esports José Luis Ballester; l'exdirector d'Illesport Gonzalo Bernal i l'antic gerent de l'Institut Balear de Turisme Juan Carlos Alía. Qui no apareix citat com a imputat en cap moment és Jaume Matas.

En els casos de tots els imputats citats a declarar, el jutge avisa que, si no es presenten el dia assignat sense justificar-ho, els pot fer arrestar. Pel que fa a Urdangarin, diu que, si ho demana, es pot mirar d'avançar-ne la declaració.

Cal recordar que Ballester, conegut d'Urdangarin, va actuar d'intermediari entre aquest i Matas. La imputació d'Urdangarin arriba mig any més tard que ho fes la del seu soci al capdavant de l'Institut Nóos, Diego Torres. I això que la interlocutòria que va autoritzar els escorcolls de Barcelona implica tant el gendre del rei com qui va ser gerent de la fundació, Torres, en la trama d'empreses pantalla que els hauria servit per apropiar-se de fons públics.

La Fiscalia culpa Torres i Urdangarin d'apropiar-se de doblers del Govern balear a través de dos convenis del 2005 i del 2006. Amb aquests acords per fer dos congressos i un observatori internacional, s'haurien endut 2,3 milions cobrant serveis "desproporcionats" i amb factures per ara no justificades que emetien empreses que controlaven ells mateixos. Entre aquestes companyies, hi ha la societat Aizoon, propietat del duc de Palma i de la seva dona. Segons la Fiscalia, els congressos eren una "rèplica" dels que es van dur a terme a València entre el 2004 i el 2006 amb el nom de Valencia Summit i pels quals la Generalitat va pagar 3,7 milions, comptant-hi les despeses per la candidatura a acollir els Jocs Europeus.