TW
33

Les paraules gruixudes, habituals en els debats de pressuposts, arribaren a poques hores que s'aprovassin i, com no, les provocà la política lingüística. L'esquerra acusà el Govern d'impulsar una política "d'ofegament" del català, "de combat , visceral i irracional", contra la llengua pròpia. Venia arran de la modificació de la llei de funció pública que impulsa el PP per fer que el català no sigui necessari per accedir a l'Administració. El conseller d'Administracions Públiques, Simó Gornés, defensà la reforma, acusà l'anterior Govern del Pacte d'executar polítiques lingüístiques de "coerció" i sentencià: "Nosaltres no anam contra el català, vostès anaven contra el castellà".

El debat, un dels més tensos, enfrontà el popular Gornés amb la socialista Pilar Costa i el nacionalista Nel Martí, qui negà que l'esquerra anàs en contra del castellà. "Qui vagi en contra d'una llengua fa el ridícul", li digué. Martí defensà que no hi haurà llibertat lingüística fins que no hi hagi llengües vives en tots els àmbits i advertí que, mentre el castellà és present pertot, el català no. Per tant, "la modificació de la llei va en contra de la llibertat d'ús de la llengua en tots els àmbits". El nacionalista acabà contraposant el seu model, que potencia la llengua pròpia, amb el del PP, "que la qüestiona".

També fou dura Costa, qui advertí que el PP convertirà la llengua pròpia en "residual". La socialista els acusà d'"irresponsables" per rompre el consens que permeté fa 25 anys la Llei de normalització lingüística, una llei que també s'acabarà rebaixant.

"Modificarem les lleis que faci falta per adaptar-nos als nous temps", respongué Gornés, qui, a més d'acusar el pacte d'aplicar la coerció -emprar una força constrictiva sobre la societat per obligar-la a actuar d'una manera-, advertí que "l'esquerra ha d'analitzar per què hi ha una majoria aclaparadora que demana un canvi, per què la política lingüística del Pacte genera crispació i rebuig. I d'aquelles tempestes, aquest fang".

L'enfrontament fou un dels darrers abans que la majoria absoluta del PP aprovàs uns pressuposts de 3.674 milions, els majors de la història a Balears, i que només incorporen vuit de les 521 esmenes de l'oposició: cinc del PSIB i tres del PSM, cap de transcendent.

Durant el darrer dia, l'esquerra criticà el president José Ramón Bauzá per haver-se absentat del debat el dia abans, quan partí a Madrid a recollir un premi del PP del districte de Salamanca.

El PSIB considerà "lamentable" que Bauzá deixàs el debat més important per anar a cercar un premi "del barri de Matas", afirmà el portaveu adjunt Vicenç Thomàs, en referència al de Salamanca. El PSM ho considerà una "falta de respecte" i el portaveu, Biel Barceló, anuncià que demanarà qui ha pagat aquest viatge.

El 2014 no hi haurà més deute
En els debats, el vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, anuncià que Balears no recorrerà a l'endeutament en els pressuposts de 2014. Fou aleshores que el popular Óscar Fidalgo comparà les polítiques socialistes amb els bolquers, perquè "s'han de canviar pels mateixos motius".

En el d'agricultura, el PSM insinuà que el conseller Biel Company afavoreix una empresa del seu germà retirant un ajut per comprar llavors. Ell ho negà.

I en el debat de salut, el darrer, la consellera Carmen Castro acusà l'exconseller Thomàs de "prepotent", "irresponsable" i "mentider". Ell l'havia acusada d'aplicar el copagament fent pagar 10 euros per la targeta sanitària, li havia retret una pèrdua de qualitat assistencial i havia denunciat que l'Ib-salut està immers en una "esquizofrènia". La votació tancà el debat.