“L’ecotaxa era solidària, la de Mas és pragmàtica”

Com valorau que a Catalunya es proposin aplicar una ecotaxa semblant a la que aquí es va acabar retirant?
Catalunya, quan es va posar l'ecotaxa de les Illes balears, ja va obrir un debat entorn de la possibilitat d'aplicar-la.

S'hi van interessar des del principi.
Sí. No és una idea nova ni estranya que Catalunya plantegi aquesta qüestió. Però té diferències essencials amb el que era l'impost turístic de les Illes Balears. L'impost català a les pernoctacions va dirigit a la promoció turística i el de les Illes Balears era per reinvertir en aspectes ambientals, patrimonials i de paisatge. El de Balears era un impost solidari del turista a la societat que el rebia i la taxa de Catalunya és més pragmàtica. Una suplanta deficiències econòmiques en moment de crisi i l'altra era una estratègia de futur per millorar la matèria primera del turisme.

L'ecotaxa va topar amb una forta oposició que va obligar a fer marxa enrere...
Sí, hi va haver una forta oposició, certs hotelers -i no vull generalitzar tot el sector- varen mostrar la seva faceta més insolidària. La societat balear ha fet esforços per mantenir el paisatge. Hi ha gent que pensava construir en un terreny de la Serra i no ho fa per mantenir-ne la imatge. I com aquest, n'hi ha molts altres exemples. Al sector empresarial se li demanava que fos solidari amb aquest esforç. Però hi hagué alguns empresaris que foren absolutament insolidaris, arrossegaren la resta i, a més, es posaren al servei del Partit Popular, que s'ha caracteritzat sempre, quan no ha governat, per fer una oposició absolutament destructiva. L'ecotaxa va ser una víctima de la insolidaritat de certs hotelers i de la manera intransigent i poc constructiva del PP de fer oposició.

Qui encapçalava aquest sector?
Si miram hemeroteques i miram les cartes dirigides al president del Govern i les declaracions en campanya electoral, podem veure que hi havia un grup, un nucli d'empresaris, que es va significar de manera molt evident.

Preferiu no anomenar-los.
No fa falta. I el gran error no va ser posar l'impost turístic, que només duia beneficis. Va ser llevar-lo. El Govern següent va ser víctima de la seva aliança amb aquest grup d'empresaris i aquesta decisió de llevar l'ecotaxa ha fet que aquestes illes hagin deixat d'invertir en la matèria primera del turisme durant els deu darrers anys prop de 800 milions d'euros.

Com valorau la llei turística de Carlos Delgado?
Amb una primera lectura ràpida, puc dir que és massa intervencionista en matèries regulades per altres normes, com ara urbanisme o comerç. I que l'intervencionisme es fa per afavorir una part dels hotelers. La millor llei turística seria aquella que no existís. L'urbanisme el regula la normativa urbanística; el comerç, la llei de comerç, etc. L'únic que pot fer necessària una llei turística és la regulació de la defensa del consumidor.

De quins hotelers parlau?
A Balears sempre hi ha hagut dos grans corrents: un d'hotelers i empresaris i un altre de defensors del turisme de baix preu. Doncs aquesta llei intervé a favor dels que només han actuat en funció del preu, afavoreix el sector empresarial amb conceptes de més baixa qualitat.

Els mateixos que van encapçalar la lluita contra l'ecotaxa?
Hi ha grans coincidències. No encaixen del tot, però gairebé. A la gent segurament li interessa aquesta part de batalla que hi va haver, perquè intueix que hi ha moltes coses que encara no s'han contat. És vera i algun dia es contaran. Però ara el que hauríem de pensar és per què una comunitat com Catalunya es planteja un impost turístic, perquè des de principis del segle XX França l'aplica, perquè el tenen Itàlia i Alemanya i nosaltres, que som pioners del turisme, vàrem tenir aquest comportament. Alguns empresaris es queixen que no tenen bona imatge davant la societat, però s'haurien de plantejar què no han fet pel país. És això el que els dóna la mala imatge.

És possible que més endavant es plantegi la possibilitat de recuperar l'ecotaxa?
Desgraciadament, ara ho veig molt difícil. És més necessari que mai, però som pessimista.

Per què és tan necessari?
Hem de posar al mercat un producte amb molt més valor afegit. I l'ecotaxa era per fer un producte de gran valor en allò que pot controlar el sector públic: la matèria primera. L'empresari actua en funció d'una matèria primera que no és seva, és propietari d'instal·lacions i serveis, però el medi ambient, el patrimoni i el paisatge són propietat de la societat. El sector turístic està en deute amb la societat. Per això se'ls demanava solidaritat.

A part de l'oposició d'uns hotelers concrets, que més va influir en la marxa enrere?
Varen fallar mecanismes interns de la societat mallorquina mateixa. Hi va haver un oposició deslleial, un grup empresarial absolutament insolidari i unes debilitats internes del Govern que per ventura va tenir dubtes un moment determinat. La falta de cohesió interna del Govern va pesar molt.

Sou partidari de limitar el nombre de places hoteleres?
A les Balears sobren entre un 10% i un 20% de les places hoteleres. S'hauria de propiciar que desapareguin. Hem de deixar de ser una destinació refugi i oferir valor afegit.