A la capçalera de la manifestació no s'hi va veure cap polític, però no n'hi van faltar. | Ferran Aguiló

TW
35

Devers 4.000 persones, més de 10.000 segons els organitzadors, es manifestaren ahir a l'horabaixa pel centre de Palma amb l'eslògan "Prou de retallades als drets de la ciutadania". La marxa la convocava el Consell de la Societat Civil de Mallorca, format per mig centenar d'entitats de tota mena que s'oposen a la política d'austeritat forçada del Govern de José Ramón Bauzá i de les altres institucions de l'Illa, la majoria en mans del PP.

"Fins aquí hem arribat", deia ahir el president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, que feia de portaveu del Consell. Explicava que la manifestació és "un toc d'atenció" a Bauzá i alhora el tret de sortida del Consell, que treballarà per aturar les retallades i aconseguir "dignitat" per a les associacions. La protesta, doncs, és la manera que ha trobat la societat civil mallorquina de cridar l'alto a Bauzá i reclamar que els escolti. Fins ara, deia Mateu, no se'ls ha dirigit per a res.

El manifest el va llegir la periodista exdirectora de la Ràdio i Televisió de Mallorca (RTVM), Marisa Goñi, en un passeig del Born completament ple de gent. El document reclama que s'aturin les retallades a tot allò que afecta la ciutadania i les exigències de protecció de l'escola pública, de la llengua i del territori van ser entre les més aplaudides. El text també reivindica que no es tanqui RTVM i Goñi -a petició d'un manifestant, va dir- va afegir-hi per compte propi la protecció de la llibertat d'expressió.

Bauzá, ni a l'infern

La marxa, que va començar cap a les sis i vint minuts a la plaça d'Espanya, va avançar ajudada pel so dels tamborers i les danses dels dimonis. Els grups de dimonis Realment cremats i Kin fum fa, de la Real i del Molinar, dansaven amb uns cartells en què reclamaven recuperar l'aTIÀrfoc i amb uns altres en què es llegia "Bauzá no et volem ni a l'infern".

De manifestants n'hi havia de tota mena, des de professors amb camisetes reclamant la protecció de l'escola pública, fins a joves d'Esquerra Republicana amb estelades, passant per alguns reallotjats del barri de Corea que ara no poden tornar a ca seva i que reclamaven el seu antic pis. Els sindicats també es van fer notar, sobretot CCOO i l'STEI-i, que duien diverses pancartes en contra de les rebaixes i a favor dels drets laborals. A la marxa també hi havia els dirigents sindicals Lorenzo Bravo (UGT), Katiana Vicens (CCOO) i Biel Caldentey (STEI-i).

Es cridaren tota mena d'eslògans, encara que un dels que es va repetir més era "No són retallades, són ganivetades", i no hi va faltar el clàssic "Li diuen democràcia i no ho és". Així mateix, n'hi hagué algun contra Iñaki Urdangarin i, al bloc d'EU, contra Zapatero.

A tot just un mes de les eleccions, els partits de l'oposició van aprofitar la manifestació per fer-hi veure els seus candidats al Congrés. Pablo Martín (PSOE), Miquel Ensenyat (PSM-IV-ExM) i Alejandro Aparicio (EU) no van dubtar a atendre els periodistescom si fos un acte de campanya.

A l'acte tampoc no hi van faltar altres polítics destacats dels partits d'esquerres, com els socialistes Antoni Diéguez, Francina Armengol, Aina Calvo, Vicenç Thomàs i Aina Rado; els econacionalistes Biel Barceló, Pere Sampol, Fina Santiago i Antoni Verger; Joan Lladó, d'Esquerra; i Manel Carmona, d'EU.

A petició expressa dels organitzadors, els partits no portaven banderoles ni pancartes amb logotips, però tot i amb això l'intent d'utilitzar electoralment la manifestació va molestar algunes de les entitats convocants. Jaume Mateu se'n distanciava dient que ells no tenien "res a veure" amb la presència dels polítics.