“Les penes curtes de presó, en lloc de reinserir, estigmatitzen”

El misser Bartomeu Salas és dels que afronta el dia a dia amb optimisme. Advocat jove i rialler, té un despatx multidisciplinari amb altres amics de professió. Fa poc que s'han mudat. Ara encara són més a prop dels jujtats d'instrucció, on cada dia exerceix.

Per què escollíreu Dret?
Vocacionalment, allò que m'agradava era Història, però no volia ser professor i vaig començar Dret a la UIBal 1996, perquè alguna cosa havia d'estudiar.

I on començàreu a fer feina?
Vaig tenir el darrer examen de la carrera un dissabte, i dilluns ja feia feina a un despatx d'un amic, Xavier Rosselló. Allà érem sis advocats i dúiem molt de temes de trànsit. Jo feia la branca penal de les assegurances. És el que es coneix com a responsabilitat civil. Hi vaig estar quatre anys i mig i després vaig començar un projecte amb un amic meu de tota la vida. Volem crear un despatx multidisciplinari.

Quins temes tocau?
Crec molt en l'especialització. Un misser no pot saber de tot, com un metge no pot saber de tot.

I quina és la vostra especialitat?
El 80% de la feina que faig és penal. També toc alguna cosa d'assegurances (responsabilitat civil) i dret esportiu. Som el misser de l'Atlètic Balears, i també el vicepresident.

Un misser balearico?
Normalment ser balearico és herència familiar. Mon pare ja en fou directiu i el meu padrí també hi va estar ficat. Jo hi vaig començar l'any del segon ascens a Segona B. Un club de futbol té molt de temes que han de menester un misser. Es pot considerar que el dret esportiu abasta, entre d'altres, les qüestions contractuals amb els jugadors professionals... A més, a banda, el nostre club cada cop signa més convenis. I a mesura que professionalitzam l'estructura de l'Atlètic Balears, es converteix en una espècie d'empresa. És l'única manera perquè això funcioni.

I la responsabilitat civil?
És qualsevol tipus de reclamació derivada de les assegurances. Des d'una persona que cau al carrer, un accident de trànsit, fins a un negoci que es crema...

I què us agrada més?
De penal, m'agradan el temes de falsedats i delictes contra la propietat intel·lectual. Hi ha moltes falsedats de marques, de patents, de falsificació de nòmines i documentació. Et donen molt de marge i en gaudesc molt. Però en aquesta feina no tens mai un dia igual. Cada cas és un mon i cada dia t'has de superar. Això em crea adrenalina i m'agrada, sobretot aquells moments en què cerques una solució o un truc per aplicar. O quan estàs estudiant i trobes la tecla adequada, o trobes una sentència que et va bé.

Com començau el dia?
Amb una reunió al despatx. Aquí som tots amics i m'agrada començar el matí amb música. Els pos alguna cosa bastant moguda i es desperten. M'agrada fer feina amb música punk, Bad Religion, Extremoduro, la Polla Record o el grup català Entredit. El meu favorit, però, és Bruce Springsteen. Tenc 33 anys. Per mi, és molt important riure. Som molt de l'humor.

Com veis reflectida la crisi econòmica als jutjats?
Hi ha més robatoris i atracaments. Quan hi havia més doblers, hi havia més temes de falsedats. Ara tot està més relacionat amb violència. També hi ha més reclamacions. El que abans potser no es reclamava ara si et falten doblers ho fas. La litigiositat és més elevada. La gent té més problemes i deutes.

Feis torn d'ofici?
El faig menys del que m'agradaria. Estic en el penal. Som un grup d'amics que estam el mateix dia de guàrdia i aprofitam i anam tots a dinar. És un dia molt maco. Una excusa per veure'ns i anar a dinar.

Creis que el sistema penal espanyol és dur?
La veritat és que sí. Espanya és un país bastant dur amb la legislació penal. El que passa és que tenim la sensació que tothom surt tot d'una i això no és cert. Crec que hi ha diversos tipus de delictes que potser estan excessivament penats. S'estan criminalitzant els fets més petites.

Ens ho explicau?
Fa anys una persona a la presó era algú marginat socialment. En canvi, ara molta gent normal que té feina pot anar a la presó per una alcoholèmia o un excés de velocitat amb el cotxe. Hi ha delictes que necessiten una solució diferent. Les penes curtes de presó, en lloc de reinserir, poden estigmatitzar la persona. A un ciutadà que fa un delicte petit la presó no li fa gens de bé. El millor seria fer-los una teràpia amb relació al delicte comès que els permeti la reinserció. Abans ningú no entrava a presó per menys de dos anys. Ara ja no. S'estudia cas per cas. Pots entrar-hi per una condemna menor si tens un antecedent o si no pagues la responsabilitat civil.

Heu d'estar al dia de tot?
S'estudia massa. Tot et canvia. Has d'estar hores, ser constant i absorbir molta informació.