Milers d'indignats demanen un canvi

Devers 10.000 manifestants varen protestar ahir a Palma reclamant un canvi global. Se sentiren molts de crits contra el sistema capitalista i tots els polítics, sense diferenciar-los

TW
68

La d'ahir va ser una de les manifestacions més multitudinàries que han tingut lloc els darrers anys a Palma. Eren molts i ho sabien, ho comentaven mentre caminaven, entre eslògan i eslògan. La crisi econòmica, el rescat dels bancs i les retallades han provocat que milers de ciutadans desconfiïn dels polítics i menyspreïn les entitats de crèdit i els especuladors. I això, ahir, es notava: mai en cap altra protesta dels indignats mallorquins no s'havien vist tants cartells en contra del sistema capitalista.

Prop de 10.000 persones, 25.000 segons els organitzadors, ompliren alguns dels principals carrers de Ciutat per mobilitzar-se amb el lema "Units per un canvi global". La marxa s'inicià un poc més tard de les set de l'horabaixa a la plaça de les Tortugues i, quan arribà al passeig de Mallorca, es podia veure tot l'asfalt del carrer de Jaume III ple de gent. De fet, molts encara no havien començat a caminar. La protesta continuà per les Avingudes i acabà a la plaça d'Espanya -o d'Islàndia, que és com l'han rebatiada els indignats.

Gent de tota mena i edat, des de nadons en braços fins a padrines d'arracada de perla, avançaren durant més de dues hores animats per crits, xiulets i una banda de timbals. Mentre caminaven, més d'un cotxe i fins i tot algun autobús de l'EMT feren sonar el clàxon en senyal de suport. Molts dels eslògans que omplien la manifestació reclamaven democràcia, altres atacaven els bancs i el capitalisme en general i molts eren també contra els polítics. El crit "PSOE i PP, la mateixa merda són" es va fer sentir una bona estona al passeig de Mallorca.

Les pancartes, però, eren força més originals. Improvisades amb tota classe de material, anaven de la frase d'ànim a la crítica destructiva passant per la ironia i, fins i tot, pels consells als manifestants. 'El rescat bancari global és equivalent a eradicar la fam al món 98 vegades', ensenyava un tros de cartó penjat en un pal. Un nin de Primària no apuntava tan enllà. Duia un cartell a l'esquena en el qual es podia llegir: 'Necessit una educació pública de qualitat'. També n'hi havia una altra que cridava a l'acció directa: 'La lluita és al carrer, cap a la vaga general', animava.

Anticapitalisme

Un munt de cartells censuraven el sistema econòmic vigent. "Anticapitalistes per la solidaritat entre els pobles", deia un. I ben a la vora es podia llegir: "Capitalisme és crisi: contra les retallades socialisme i independència". Altres pancartes demostraven el cansament de molts ciutadans respecte dels polítics de partit, encara que fregassin l'oxímoron. Una de les més comunes, amb prou variants, avisava: "No som ni d'esquerres ni de dretes, som els de baix i cercam els de dalt".

La marxa, com ha passat en totes les altres que ha organitzat el 15-M a Mallorca, avançà sense cap problema. La Policia es va fer fonedissa i els activistes ni tan sols feren pintades a les parets. En lloc d'això, hi enganxaven pedaços de paper d'embalar amb l'eslògan que tocàs escrit amb esprai.

Els compradors que miraven aparadors del carrer de Jaume III i els turistes que cercaven el seu hotel maleta en mà pel passeig de Mallorca es miraven encuriosits els manifestants, però és gairebé segur que sabien de què anava la protesta, que també s'ha desenvolupat en centenars de ciutats de desenes de països arreu del món. Allò que potser no acabaren d'entendre gaire, si ho varen veure, fou una performance enigmàtica en què activistes amb un televisor de cartó al cap arrossegaven carros de supermercat amb altres activistes disfressats d'arquetips socials a dins: la militar, el bevedor, el futbolista, la compradora compulsiva, etc.

En la marxa tampoc no hi mancaren les màscares de la pel·lícula V de vendetta, que el grup internacional Anonymous fa servir d'emblema revolucionari i que qualque indignat també ha adoptat. Aquesta vegada, no en posaren cap a l'escultura de Jaume I de la plaça d'Espanya, però sí que hi col·locaren una bandera taronja amb el símbol okupa. Just davant l'estàtua hi ha el centre social La Foneta, que han okupat alguns indignats pel seu compte.

En arribar a la plaça, els organitzadors, des de la megafonia de la furgoneta que encapçalava la marxa, donaren l'enhorabona als participants. En castellà. Tot seguit llegiren, també en castellà, el manifest estatal, que reclama "una autèntica sobirania global" per al poble i que exigeix a jutges, polítics i militars que abandonin el neoliberalisme i "es posin al servei del poble".
Just després deixaren el micròfon a qui el volgués usar. A banda dels qui ho aprofitaren per explicar les seves penes, els representants de La Foneta instaren tothom qui ho desitjàs a passar-hi per veure el centre i un membre del col·lectiu recordà que les assemblees de barri del 15-M fan feina cada setmana i que tothom hi és convidat.
En podeu trobar més a informació a les pàgines 20 i 21.