El vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, amb el president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, en una imatge d'arxiu. | CARLES SANSӶ

TW
7

L'Executiu de José Ramón Bauzá estudia tornar a vendre bons de deute públic per segon pic en la història de l'Arxipèlag. Fonts de la mateixa Administració autonòmica han fet saber a dBalears que aquesta segona emissió no serviria per pagar actuacions socials o pal·liar les retallades. Aquesta vegada haurien de ser, principalment, per pagar la primera emissió que es va fer el febrer passat i que ha de vèncer d'aquí a tot just quatre mesos.

El proper 15 de febrer, el Govern ha de tornar els 300 milions d'euros que li prestaren els milers de ciutadans que van comprar bons patriòtics a principi d'any. És més, també els n'ha de pagar els interessos, que pugen a uns 14,25 milions d'euros -eren del 4,75%-. I això sense comptar el pessic que s'enduen els bancs que ho han gestionat tot.

Qüestió d'imatge

Tot plegat és complicat d'afrontar per les arques autonòmiques, que, segons el mateix equip de Bauzá, es troben en una situació crítica. El Govern té problemes per aconseguir creditors i està obligat a limitar el dèficit de l'any que ve a l'1,3%. De fet, Manera ja va explicar en el seu moment que emetien els bons perquè ja els era molt difícil trobar creditors i els interessos havian augmentat. De llavors ençà, però, el mercat del deute encara ha empitjorat.

Per tot plegat, segons fonts del mateix Executiu, es veuen els bons com una de les poques possibilitats per afrontar el pagament. Cal tenir en compte que l'Executiu deu aquests doblers, principalment, als seus propis ciutadans i que ara, just abans de les eleccions estatals, un retard en el pagament podria perjudicar-ne molt la imatge.

Al seu moment es varen rebre 25.600 sol·licituds per comprar bons per un valor total que triplicava els 300 milions. La sol·licitud mitjana era de 34.000 euros, de manera que se superaren els 870 milions en sol·licituds. De fet, l'exconseller d'Economia, Carles Manera, va anunciar d'entrada que vendrien bons per valor de 200 milions, encara que, a causa de l'èxit, van ampliar-los a 100 milions més.

La nova emissió, doncs, implicaria més interessos en una situació que ha empitjorat respecte de la del febrer passat. El mateix PP s'ha encarregat de donar missatges catastròfics sobre l'economia balear. Això podria complicar el fet de col·locar els bons i, fins i tot, el de trobar bancs que hi col·laborin. A més a més, tot plegat engreixaria encara més la bola del deute balear.
Les Illes Balears han emès bons per una quantitat petita, si es compara amb la d'altres comunitats com el País Valencià i Catalunya, que en vengueren per valor de milers de milions d'euros. Amb tot, no es pot oblidar que aquestes dues comunitats tenen un PIB més alt que el de l'Arxipèlag.

Les Balears deuen ara més de 4.300 milions d'euros i és la comunitat on més va augmentar el deute per habitant entre el 1996 i el 2008, segons l'informe Diferències en el nivell d'endeutament de les comunitats autònomes de la Generalitat de Catalunya. El mateix informe explica que la comunitat amb més deute per habitant ja era el 2008 la del Principat, però que tot just darrere hi havien les Illes Balears.