La UIB obre el nou curs amb protestes per les retallades

La rectora de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Montserrat Casas, en el seu discurs, i els estudiants, a través de les protestes fora de la sala d'actes de l'edifici Gaspar M. de Jovellanos, defensaren durant l'acte d'inici del curs 2011-12 la necessitat que no es redueixi més l'aportació econòmica que fa el Govern a la UIB. Casas recordà que a la UIB ja estan acostumats "a fer més amb menys els darrers anys" i demanà que amb el pressupost del 2012 no els passi com a l'ase amb el pagès, "que quan ja s'havia avesat a fer feina sense menjar, justament es morí". "El que més deman en nom de la comunitat universitària és que les dificultats del present no hipotequin definitivament el nostre futur", digué.

La rectora reivindicà durant tot el seu discurs la importància d'invertir en coneixement i posà com a exemple la inversió de 66 milions de dòlars que el Govern dels Estats Units realitzà a Silicon Valley per poder fer realitat la revolució microelectrònica. Casas també subratllà que la inversió en educació superior a l'Estat espanyol és de l'1,1% del PIB, mentre que a les Illes és només del 0,4% del PIB, "lluny dels valors referencials de l'1,5% i a gran distància de la inversió dels Estats Units, que hi dedica el 3,1% del PIB". Amb tot, apuntà que "no hi ha cap país competitiu en innovació que hi inverteixi menys de l'1,7%". Argumentà la necessitat d'inversió recordant l'últim informe de l'OCDE que assegura que "com més nivell de formació, menys atur".

La responsable de la institució volgué destacar que, malgrat tot, la UIB s'esforça a fer bé la seva feina: "La nostra universitat només necessita 22 investigadors per crear una patent, mentre que la mitjana espanyola és de 39". Sobre la feina que queda per fer, Casas recordà que "volem continuar impulsant la implantació de tots els estudis amb garanties de qualitat, ser competitius en recerca i donar suport als nous emprenedors". Així mateix, remarcà que volen complir el mandat estatutari "de ser la institució oficial consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana". Tampoc no oblidà el Campus Internacional d'Excel·lència, que els podria permetre tirar endavant el Campus Euromediterrani del Turisme i l'Aigua i que, de moment, ja els ha permès obtenir fons per crear l'Escola de Doctorat Internacional, "un cop que la Comunitat hi doni el vistiplau", recalcà.

Just abans d'iniciar el seu parlament, el president del Govern, José Ramón Bauzá, fou interromput per estudiants que cridaren la consigna "A Mallorca, en català". Bauzá, tot seguit, s'adreçà als presents i digué: "Vostès entendran perfectament per què el compromís d'aquest Govern és apostar per l'educació", en referència als joves. El discurs del president fou boicotejat fins a set pics per una quinzena de representants d'Endavant Mallorca, que cridaren lemes com "Prou d'agressions al català", "Ensenyament en català" i "Volem viure en català".

"Són temps difícils en què tots hem de fer més per menys i deixar a un costat unes reivindicacions que poden ser més o menys justes, però que estan supeditades sempre a circumstàncies tan senzilles com la no existència de recursos en l'Administració". Així contestà el president les peticions de la rectora. Bauzá, però, a qui no oblidà en el discurs fou a l'empresa privada: "La Universitat ha d'estar oberta a la societat i al món empresarial. Han d'anar agafades de la mà".

Un cop finalitzades les reivindicacions de Casas i les paraules de Bauzá, les protestes continuaren fora de la sala. Els estudiants aprofitaren la presència del president, del conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, i d'altres membres de l'Executiu per expressar la seva oposició a la política pressupostària i lingüística. La tradicional copa de cava a la sortida de l'acte es limità enguany a un tassó d'aigua, una mostra més d'austeritat.