Francisca Pol és coneguda pel seu vessant polític. Militant del PP, fou diputada al Congrés a Madrid i abans havia estat regidora a Cort. Aquesta activa palmesana, a qui els amics anomenen Fanny, estudià Dret a la UIB i després partí cap a Salamanca per fer-hi un postgrau de Dret Canònic Civil. Somriu quan diu que no li ha servit de gaire, perquè "de dret canònic ja no en fa pràcticament ningú. Ha passat de moda. La meva especialitat és el dret civil, de família. Primer, divorcis; i ara, força violència domèstica".
La lletrada afirma que la Llei de divorci s'ha modificat bastant. "Ja no s'atorga tanta custòdia a la dona com abans. I les pensions compensatòries tampoc no són el mateix. Hem avançat. Abans et trobaves la típica senyora que volia treure els ulls a l'home -econòmicament-, perquè aquest se n'havia anat amb la secretària".
Pel que fa a la violència contra la dona, Pol assenyala que també ha canviat força. "Abans, no existia. Havies de passar per un judici de faltes i havies d'anar al jutjat per incompliment reiterat del règim de visites, i això quan tenies moltes queixes. Ara, en canvi, és diferent. S'ha agilitat la via penal". Tot i això, assenyala que hi ha "moltes denúncies. I és clar, algunes són falses. No totes, però, ni molt menys".
També afirma que ella, en aquests casos, defensa tant els homes com les dones. "Hi ha de tot. Hi ha homes que són uns bandarres que, per tal de no pagar la pensió a la dona, es donen de baixa i no cotitzen. Vaig tenir un client que va consentir anar els caps de setmana a presó per no haver de pagar un duro a la seva dona". No sempre és així, però. "De vegades, passa a l'inrevés. Elles són psicològicament molt insistents i influencien els nins en contra del pare".
Pol, casada i amb dos fills grans, assenyala que "ser dona no m'ha condicionat gens. De fet, tinc més homes clients". Com molts dels missers que fa anys que exerceixen, després de la carrera començà de passant, "sense cobrar". Necessitava més pràctica i vaig treballar al despatx de Domingo Medina fins que em vaig independitzar. Llavors muntà despatx amb el lletrat Rafael Serra, amb qui continua treballant. "D'això ja fa temps, perquè fa més de 25 anys que estic col·legiada", afirma. "Després, quan em vaig ficar en política, vaig fer un parèntesi, sobretot durant l'època en què vaig ser a Madrid, i només vaig mantenir el despatx. Venia sempre dilluns i divendres"
Després de passar dues legislatures amb càrrecs públics, tornà a la feina diària dels jutjats, aquest cop per treballar no només en dret civil, sinó també en penal. "He de reconèixer que el dret penal m'agrada més. Era la meva assignatura preferida a la facultat i que me la impartia Gabriel Garcías. En Biel era, i encara és, un professor fantàstic".
De l'època de diputada a Madrid, en guarda bons records i experiències. "Vaig ser ponent de la Llei de renou, i va estar bé, perquè a Palma jo havia duit aquest tema a la zona de la Llonja. També vaig ser a la Comissió de la dona al Congrés. Era quan començaven totes aquestes qüestions. La Comissió fou necessària per arribar a crear la Llei de violència domèstica. No agradava a gaire gent, perquè era massa feminista. No hi havia cap diputat. Tot eren dones. Després, sobre la marxa, ja va anar canviant".
Polítics i corrupció
Preguntada per la quantitat de polítics imputats en casos de corrupció, afirma que "Fiscalia ha fet la pilota més grossa d'allò que és. Gairebé dia sí dia no s'arxiven causes. Han intentant imputar molta gent, i després la cosa es desinfla". Pol va més enllà: "Hi posaria la mà al foc. El tema Matas serà una mínima expressió d'allò que pareix, d'allò que ha robat. S'han passat".
En canvi, en parlar de com afecta la crisi econòmica als missers, l'advocada diu que molts tenen dificultats per cobrar. "El client no pot pagar. Pareix que pidolis doblers que són teus, que t'has guanyat. La gent no té doblers".
Pol, que també escriu articles d'opinió, afirma que "la justícia no és justa". I que ella, encara que li costi, procura desconectar. La millora manera és "viatjar; sobretot ara, amb les aerolínies de baix cost".
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Na Francisca Pol va escriure un article patètic defensant s'espanyolisme neofranquista en matèria de llengua. El va publicar s'ültima Hora i el podeu consultar aquí: http://resumdepremsa.caib.es/dossier/ca/verpdf.html?news_id=50377839&sp_id=74593&file=000TZRSF.pdf&sp_subject=Opinió Local&comp_id=9269&clip_id=974&thumb=full Vaig enviar un escrit de rèplica però de moment no l''nan publicat. El reproduesc a continuació. ****** ES NEOFRANQUISME LINGÚÍSTIC FA TARD Na Francisca Pol Cabrer, ex-diputada des PP en es Congrés, ha assimilat plenament es prejudicis lingüístics que li inculcaren a s'escola franquista, i a posta cau en contradiccions massa evidents i completament ridícules (Última Hora, 13-09-01). Per un costat, critica es nacionalistes catalans perque “conciben el castellano como una lengua extranjera, una lengua impuesta, una lengua colonizadoraâ€, però tot d'una se confessa: “Mi lengua madre es el mallorquín, pero estudié y escribo en castellanoâ€. Clar i llampant: no sap escriure en mallorquí perque a s'escola li imposaren es castellà. Idò! Per altre costat, demana “la libertad individual†de “elegir la lengua en la que uno quiere ser educadoâ€. Una llibertat que ella mateixa no tengué, però no li sap greu perque “el castellano abre puertas y permite una convivencia y un futuro profesional con más posibilidadesâ€. En lloc d'exigir a s'Estat que s'adapti a sa llengua des mallorquins i no mos discrimini, na Francisca Pol considera que som es mallorquins es qui mos hem d'adaptar a s'Espanya castellanista i neofranquista que ella somia. Una Espanya que “no está para seguir aguantando las exigencias de los nacionalistasâ€. Des nacionalistes catalans, s'entén. Perque ja li va bé que, a Catalunya, com a conseqüència des nacionalisme espanyol aplicat durant es franquisme, “una mayoría social tenga el castellano como lengua propiaâ€. Li va tan bé que ho posa com a exemple de “ciudadanía†i de “libertad del individuoâ€. Ja ho val! Na Francisca Pol ho té claríssim: sa castellanització franquista ès intocable, inamovible, innegociable. No pot tornar arrere. A posta no li fa gràcia que es parlaments democràtics aprovin lleis a favor des recobrament de sa llengua pròpia i es governs les apliquin. Sa consigna ès bramar contra “la discriminación del idioma españolâ€â€¦ prèviament imposat per sa dictadura a fi de suplantar sa llengua pròpia. “Todos los nacionalismos pecan de lo mismo, ponen los derechos colectivos por delante de los individualesâ€. Un pecat que, si el comet es nacionalisme espanyol, transmuta en virtut: assegura sa permanència d'aquella España una, grande y libre que mos deixà el caudillo por la gracia de Dios. Tanmateix, es nacionalistes espanyols en general i na Francisca Pol en particular han fet tard a piular. Es seus fills i néts educats en democràcia ja no diuen això tan patètic de “mi lengua madre es el mallorquín, pero estudié y escribo en castellanoâ€, perque segur que han estudiat en sa seva llengua i la saben escriure. Són lingüísticament normals. Lluís Cerdó Fernández
Si es ficà en política, tal i com ella declara, ho diu tot de la missera.. No cal tenirla en compte.
Matas es va comportar com un lladre agafant de la caixa de tots els doblers per ell enriquir-se personalment. I en quantits enormes. Si això no és per posar el crit el Cel, ja em dirà aquesta senyora què ho és? Es deu creure que tot el que fa el PP està beneït per la mà de Déu.
Que "s'han passat"? Ell és el que s'ha passat, i molt! No sé com pot dir això aquesta dona