La UE pressiona per eliminar el 30% de la pesca d'arrossegament illenca

La Unió Europea està impulsant una reforma de la Política de Pesca Comunitària (PPC) que afectarà de valent els pescadors illencs. No debades, la Unió Europea pressiona a favor d'una gran regulació de la pesca, que inclouria limitacions a l'actuació de les confraries. Concretament, l'esborrany de la reforma de la PPC planteja la reducció de fins al 30% de la pesca d'arrossegament. Aquesta modalitat, envers les arts menors o la pesca artesanal, es considera lesiva per a la natura i la sostenibilitat dels ecosistemes marins.

Des de la confraria de pescadors de les Illes Balears s'hi mostren d'acord i reconeixen un elevat valor a la marina illenca. Però no comparteixen les mesures que es volen aplicar. Antoni Garau, secretari de les confraries, diu: "És veritat que a Tarragona i Alacant, per citar llocs concrets, hi ha una flota d'arrossegament molt gran i motoritzada, per pescar grans quantitats de peix". I afegeix: "Però el nostre cas és diferent, ja que estam molt equilibrats entre arrossegament i tècniques menors. Sempre hem fet contenció pesquera, sense sobreexplotar la mar".

Garau, de fet, assegura que, mentre altres flotes han fet l'esforç d'augmentar la capacitat pesquera amb la motorització, els vaixells illencs han millorat en seguretat davant els temporals. Aquesta línia argumental serà la que els pescadors de l'Arxipèlag utilitzaran a la reunió del Consell Consultiu de la Mediterrània, que tindrà lloc el 20 de setembre a Malta. Tot i que la decisió no és vinculant, s'espera una gran controvèrsia entre pescadors i ecologistes.

Una de les principals crítiques que esgrimeixen els pescadors és que no poden abandonar la professió sense ajudes econòmiques, encaminades a eliminar part de l'arrossegament. "Què farà, un armador de 50 anys, si li lleven l'ofici per obligació?". Garau es mostra conscient que les institucions no tenen doblers a causa de la crisi global, però també alerta que, sense cap tipus d'ajuda, el sector no arribarà gaire lluny: "El 2013 s'acaba el programa de finançament de la UE. I llavors, no tindrem ajudes per a res: ni per fer estudis, ni per millorar en tecnologia, ni per adquirir arts biodegradables".

En tot cas, la UE tan sols té un esborrany del que es vol aprovar. Es dona per fet que l'informe inclourà quotes de pesca per espècies, moratòria per a algunes altres (com la tonyina vermella) i aturades biològiques (combinar cicles de pesca i de veto en un àrea determinada, a fi que la quantitat de peix augmenti). Garau, però, creu que aquestes limitacions poden ser contraproduents. "Si s'elimina la pesca d'arrossegament, també caurà la d'arts menors, ja que l'artesana és molt petita i no pot cobrir el mercat. En canvi, és la d'arrossegament la que nodreix els mercats. Sense ella, s'acabaria comprant peix de fora".
I és aquí quan fa menció al producte de piscifactoria: "Com la panga vietnamita, que, tot i ser una autèntica porqueria i de molt baixa qualitat, és tan barata que tothom en compra", es queixa Garau.

Per aquest motiu, les confraries de pescadors de les Illes proposaran mesures per "millorar la selectivitat de la pesca d'arrossegament, amb arts de pesca més concretes i precises, i de tipus biodegradable. A la reunió de Malta s'observarà, per tant, cap a quina direcció neda aquest conflicte.