Madrid avala les retallades del Govern Bauzá

Les Illes són cada pic més a prop de complir amb l'objectiu de no superar un dèficit de l'1,3% en tancar l'any. Així ho manifestà ahir el vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, just després de reunir-se a Madrid amb el secretari d'Estat d'Hisenda, Juan Manuel López Carbajo.

Les bones previsions del Govern se sustenten en la sensació d'haver fet els deures, gràcies a l'aplicació del Pla d'ajust econòmic. Segons Pep Ignasi Aguiló, durant la reunió d'ahir horabaixa, López Carbajo li transmeté la seva satisfacció amb les mesures que s'estan prenent a les Illes. Concretament, el veredicte del secretari d'Estat d'Hisenda fou: "Anau pel bon camí". A més a més, Carbajo demanà al vicepresident que no "afluixi", si vol que les Illes assoleixen l'objectiu de no superar l'1,3% del dèficit.

La bona tendència econòmica de l'Administració hauria dut el Ministeri d'Economia a no exigir més retallades pressupostàries.
Malgrat aquesta renúncia de Madrid a demanar noves mesures doloroses, el vicepresident Aguiló anuncià que n'hi haurà més. "Hem pres algunes mesures, però en prendrem més perquè cal continuar aprofundint en l'ajust". I és que el titular d'Economia assegurà que "el PP no cerca l'estabilitat pressupostària només en època de crisi i endeutament, sinó en tot moment. L'equilibri forma part de la nostra manera de pensar".

Tant el bon resultat de la reunió com l'anunci de més rebaixes fan presagiar un compliment del dèficit màxim. I és que si no fos així i les Illes superassin l'1,3% fixat, podria ser que el Ministeri no autoritzàs la capacitat d'endeutament necessària per obtenir finançament.

A la reunió, també hi assistiren els directors generals de Pressuposts i Finançament, Antoni Costa; de Tresor i Política Financera, José Vicente Marí; i la interventora general de la CAIB, María Marqués. Aquesta trobada es produí una setmana després que el Ministeri publicàs les dades de dèficit de les comunitats corresponent al primer semestre de l'any i que situava les Balears com la tercera comunitat amb un dèficit més alt en aquell període, amb un total del 2,11% del PIB autonòmic.

Economia avançà llavors la seva intenció de reunir-se amb les comunitats que van registrar major dèficit per avaluar les mesures que es prendrien en l'àmbit d'aquests territoris, per aconseguir els criteris d'estabilitat pressupostària.