L'eliminació d'alliberats deixarà a l'atur desenes d'interins

La retallada als sindicats no crearà llocs de feina, sinó que en destruirà unes desenes. Així ho reconeixia ahir el conseller d'Administració Pública, Simó Gornés, qui afegí que no havia estat "una decisió fàcil de prendre", però sí "del tot necessària". La Conselleria, de fet, assumí des del principi que eliminant representants sindicals es perdrien ocupacions, ja que aquests han de tornar ara a les seves places, que en la majoria de casos cobrien interins. Tot i així, Gornés matisà que els llocs s'han cobert per interins, però també per personal funcionarial amb plaça. "Per tant, alguns podran ser reabsorbits per l'Administració i d'altres, no". Els sindicats xifraren ahir en uns 70 els interins que perdran la feina.

Amb aquesta mesura, a més a més, el conseller d'Administració Pública estima que s'estalviaran uns tres milions anuals. Els sindicats, però, qüestionaren la veracitat d'aquesta xifra. Antoni Baos, membre del consell escolar de les Illes Balears per CCOO, assegurava: "Els comptes no estaran gaire més bé, perquè els alliberats tenim plaça fixa i continaurem cobrant igualment". El sindicalista, a més a més, acusava: "La conseqüència negativa és que ja no hi haurà alliberats sindicals per fer feina diària i assistir a les reunions de les meses sectorials, on es negocien els convenis".

Gornés, tanmateix, rebutjà frontalment aquest escenari. "A la Comunitat quedaran devers 230 delegats sindicals que podran continuar fent feina. Una altra cosa és que no hi estiguin full time, com fins ara, però si volen acumular hores entorn d'una persona ho poden fer i així alliberar-la". I avisà els sindicalistes: "No val dir que només tenen hores a temps parcial. Que cerquin fórmules per anar a les meses de negociació". Aquesta línia fou seguida per la plana major dels consellers que ahir es referiren a l'assumpte. El conseller d'Economia, Josep Ignasi Aguiló, assegurà que no veu cap impediment perquè els sindicats continuïn amb l'acció sindical. "Ho poden fer perfectament, tot i disposar de menys efectius i doblers", afirmà el conseller Aguiló davant els micròfons de RNE.

Aguiló també féu una més que curiosa justificació del retorn dels alliberats als llocs de feina. "Entre els alliberats hi ha persones altament qualificades i, per tant, necessàries per a l'Administració". Així mateix, el portaveu del Govern i conseller d'Educació, Rafel Bosch, confià que les supressions no afectin les relacions amb els sindicats. "Volem mantenir els canals de comunicació oberts i trobar-nos a les meses de negociació amb ells", declarà.
Alguns sindicats ja han anunciat que trenquen les relacions institucionals amb el Govern balear. Aurelio Martínez, portaveu d'UGT-Funció Pública, advertia que "si l'Executiu ens lapida, nosaltres hi trencam tots els ponts".

Tot i així, Bosch intentà suavitzar l'ambient. "Sabem que és una mesura impopular, però és a causa de la crisi econòmica". El president de Govern, José Ramón Bauzá, insistí que "tothom, i des de tots els sectors, ha de contribuir al pla d'ajust". De fet, deixà entreveure que en breu donaran a conèixer més retallades en dues de les tres principals cames de l'Estat del benestar: sanitat i educació. Des de l'Executiu indicaren que aquestes mesures s'aplicaran "de manera imminent". Si no hi ha cap novetat, la mesura serà aprovada al Consell de Govern de divendres de la setmana que ve.

De fet, no hi ha marge per a la sorpresa, ja que la mesura gaudeix d'una sòlida base jurídica. Segons Laureano Arquero, advocat laboralista, "des d'una perspectiva legal, els sindicats no hi tenen res a fer, ja que el Govern no toca ni la Llei orgànica de llibertat sindical ni l'Estatut dels Treballadors". Per tant, conclou el misser, "només els queda agafar una rabiada o protestar".