El Partit Popular reuneix sensibilitats ben diferents, que en la qüestió lingüística es fan ben evidents.
La dreta més espanyolista, representada pel conseller de Turisme, Carlos Delgado, conviu dins el partit amb el liberalisme mallorquinista d'Antoni Pastor. Simó Gornés, conseller de Funció Pública, anuncià fa setmanes l'avantprojecte de llei que fa possible que el català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració -amb l'excepció del professorat-. El coneixement de la llengua catalana es converteix, segons l'avantprojecte de llei, en un mèrit.
Un sector del PP, de fet, considera que el català hauria de continuar, com fins ara, com a requisit per accedir a l'Administració. Defensen que s'ha de poder garantir que els treballadors de l'Administració pública puguin atendre els ciutadans en una de les dues llengües oficials. En aquest sentit, el batle de Manacor, Antoni Pastor, és un referent, ja que sempre ha defensat que el desconeixement de la llengua catalana ha de ser tingut en compte com a excepcional. La seva actitud es veu reforçada per l'opinió d'altres batles, com la del de Lloret, Joan Jaume, que afirma que "almenys als pobles de l'interior, el català hauria de ser una exigència i un requisit".
D'altra banda, el sector més conservador està d'acord amb la nova normativa que vol implantar el Govern de José Ramón Bauzá i, fins i tot, n'hi ha que consideren que el coneixement del català no s'hauria d'exigir quasi mai.
Un ample sector de batles populars es mostra favorable amb l'avantprojecte de llei que converteix el català en un mèrit. Ara bé, curiosament, són majoritàriament partidaris que els funcionaris tinguin uns coneixements bàsics de català, especialment el personal dels ajuntaments que treballa de cara al públic.
Per exemple, Tomeu Cifre, batle de Pollença considera que el català, tant escrit com oral, és essencial per a qui treballa de cara al públic i per als funcionaris administratius en general. No obstant això, aquest mateix batle opina que hi ha alguns oficis, en què ni tan sols és necessari considerar el català com un mèrit. Aquest sector també considera que el bon servei que pot oferir el treballador està per damunt del fet que conegui la nostra llengua. Un dels exemples més citats és el sector sanitari. Molts batles coincideixen que volen que els ciutadans siguin atesos pel millor metge i que aquest no s'ha de condicionar per la llengua. El primer edil d'Inca, Rafel Torres, va explicar que "a l'Hospital d'Inca es tancaren moltes portes a metges boníssims i no s'hauria de privar-los de fer feina".
Una de les opcions més repetides entre els batles és la flexibilització a l'hora de donar un cert marge a aquests treballadors. Molts coincideixen que cal oferir-los un temps per integrar-se i que es marquin uns objectius per aprendre la nostra llengua. També hi ha respostes molt variades en el tema de si s'havia arribat a un consens per aplicar la nova mesura. Molts batles asseguren que han estat consultats, mentre que la majoria al·leguen que aquest punt formava part del programa electoral de José Ramón Bauzá, elaborat prèviament per consens.
Requisit o mèrit: divisió d'opinions al PP
L'avantprojecte de llei del Govern, que fa possible que el català deixi de ser un requisit i passi a ser un mèrit per accedir a l'Administració pública, ha causat reaccions molt diverses entre els batles populars
Palma 09/08/11 0:00
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
143 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
PLUS ULTRA---a tu el que et persegueix és l´ignorància i la incultura,cosa molt pitjor.
@cor español: tots tenim els mateixos drets,per tan si un castellà parlant es atès en castellà,jo,tinc el dret de ser atès en català.I el català també és una llengua espanyola,no es tracta de fiferenciar-nos de ningú, és la nostra llengua,la que ens varen ensenyar els nostres avantpassats,si als castellans no els agradava,docns haver-nos deixat seguir el nostre camí,que sense ells anavem i aniriem millor.
Se passetjava devora del rei en Caime i els estornells ja havien arribat de cagarades li ompliren tot es traque i ell va dir: ¡Oiga, qué soy un consecal!!!
Perquè us enganyeu, als del PP només els interessa, els diners, la religió i l'Espanya imperial, aquí no som més que una colònia a castellanitzar, no tenim cap dret i sobre aquests Gonellas, ens volen fer creure que és pel nostre bé .
Mirau si és senzill: els mallorquins tenim dret de parlar català als funcionaris? Sí, no? Doncs els funcionaris tenen el deure d'atendre'ns-hi; per tant, han de saber català. Els drets no es garanteixen amb mèrits, sinó amb requisits.
PLUS HULTRA >>>POR SIERTO, MIRATE LO DEL DEDO QUE TENDRAS HARTRITIS TANTO PULSAR EL BATON DE VALORASION EN TUS COMENTHARIOS, DUDO MUCHO QUE HAYA TANTO GELIPUERTAS.......
PLUS ULTRA>>> BATUALMON COMPANYERO QUE ESTAS DE ABORRIDO, TODO EL DIA POR ESTOS PRADOS HASIENDO EL COJON ! VETE A LEER EL MUNDO Y DEJA ESTE DIARI QUE POR LO QUE PARESE NO TE ES BUENO PARA TU SALUT MENTAL,.... DISES TANTAS PARDALADAS QUE ENSENYAN LO ATROPELLADO QUE ESTAS.......
@Joan, DEMAGOGO, a ti lo que te persiguen son los fantasmas en tu sueño de los països catalans.
"Josep", als ciutadans espanyols ni se'ls hi demana cap certificat de llengua castellana, perquè ja de per si la constitucio espanyola diu que tots l'hem de saber al castellà (ja no per fer oposicions, sinó per tenir dret a viure aquí, cosa que no es demana en canvi per la catalana, ni per cap altra llengua), o et pensses que si tots els ciutadans d'espanya no sabessin el castellà, no es demanaria un nivell de castella? evidentment que sí; si es demanava fins ara un nivell de català, es perquè es i ha estat una llengua perseguida durant tres-cents anys per la nació castellana, i per tant s'havia d'acreditar el coneixement d'un determinat nivell de català. Per altra banda als ciutadans de la UE, se'ls hi exigeix el fet de passar un exament de castellà, el que passa que això el Partit Popular ho amaga, no ho diu, perquè no li intereressa que es sàpiga, ja que sinó la seva teòrica "llibertat lingüistica", quedaria al descobert. En quant al que dius de "barceloní", es més de la mateixa cançó i bajanades de sempre, la veritat es que m'agradaria saber a on punyetes veus o detectes aquest suposat "barceloní".
Les coses que doi l'OCB no s'aguanten per cap banda. Per començar, diré lo mes sentzill, que es que si el titol de Castellà fos un mèrit no passaría, res... Perque no arriba ni a mèrit!!!. Per entrar a cap administració publica no te demanen cap titol de Castellà, ergo els arguments d'aquests senyors son invalids. A mes, aquesta gent dona a demostrar que no volen bilingüisme, volen que la gent domes xerri català standar (barceloní), cosa sense sentit a les illes balears, on NO es xerra català, i si s'imposa una "llengua catalana", lo unic que s'aconseguirà serà fer desapareixer eu balear d'eus nostros predins. I tanmateix, l'OCB lo unic que vol es seguir "chupando del bote", lo que de veritat lis fà mal es haber perdut les subvencions. Per cert, totalment d'acord amb "idò això". Si eus catalanistes segueixen com fins ara, lo unic que aconsegueixen es generar odi.