TW
143

El Partit Popular reuneix sensibilitats ben diferents, que en la qüestió lingüística es fan ben evidents.
La dreta més espanyolista, representada pel conseller de Turisme, Carlos Delgado, conviu dins el partit amb el liberalisme mallorquinista d'Antoni Pastor. Simó Gornés, conseller de Funció Pública, anuncià fa setmanes l'avantprojecte de llei que fa possible que el català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració -amb l'excepció del professorat-. El coneixement de la llengua catalana es converteix, segons l'avantprojecte de llei, en un mèrit.

Un sector del PP, de fet, considera que el català hauria de continuar, com fins ara, com a requisit per accedir a l'Administració. Defensen que s'ha de poder garantir que els treballadors de l'Administració pública puguin atendre els ciutadans en una de les dues llengües oficials. En aquest sentit, el batle de Manacor, Antoni Pastor, és un referent, ja que sempre ha defensat que el desconeixement de la llengua catalana ha de ser tingut en compte com a excepcional. La seva actitud es veu reforçada per l'opinió d'altres batles, com la del de Lloret, Joan Jaume, que afirma que "almenys als pobles de l'interior, el català hauria de ser una exigència i un requisit".

D'altra banda, el sector més conservador està d'acord amb la nova normativa que vol implantar el Govern de José Ramón Bauzá i, fins i tot, n'hi ha que consideren que el coneixement del català no s'hauria d'exigir quasi mai.
Un ample sector de batles populars es mostra favorable amb l'avantprojecte de llei que converteix el català en un mèrit. Ara bé, curiosament, són majoritàriament partidaris que els funcionaris tinguin uns coneixements bàsics de català, especialment el personal dels ajuntaments que treballa de cara al públic.

Per exemple, Tomeu Cifre, batle de Pollença considera que el català, tant escrit com oral, és essencial per a qui treballa de cara al públic i per als funcionaris administratius en general. No obstant això, aquest mateix batle opina que hi ha alguns oficis, en què ni tan sols és necessari considerar el català com un mèrit. Aquest sector també considera que el bon servei que pot oferir el treballador està per damunt del fet que conegui la nostra llengua. Un dels exemples més citats és el sector sanitari. Molts batles coincideixen que volen que els ciutadans siguin atesos pel millor metge i que aquest no s'ha de condicionar per la llengua. El primer edil d'Inca, Rafel Torres, va explicar que "a l'Hospital d'Inca es tancaren moltes portes a metges boníssims i no s'hauria de privar-los de fer feina".

Una de les opcions més repetides entre els batles és la flexibilització a l'hora de donar un cert marge a aquests treballadors. Molts coincideixen que cal oferir-los un temps per integrar-se i que es marquin uns objectius per aprendre la nostra llengua. També hi ha respostes molt variades en el tema de si s'havia arribat a un consens per aplicar la nova mesura. Molts batles asseguren que han estat consultats, mentre que la majoria al·leguen que aquest punt formava part del programa electoral de José Ramón Bauzá, elaborat prèviament per consens.