Jehovà lleva terreny als cristians

Cabells rossos, accent estranger i dues persones juntes, un poc extraviades, vestides amb aquell aire de venedor barater. Fins aquí la imatge que les societats contemporànies tenien dels Testimonis de Jehovà. Però potser l'estampa no és ajustada a la realitat o, més ben dit, tan sols és una foto finish d'un moviment més ampli: el de la consolidació dels Testimonis de Jehovà.
Actualment, a les Illes Balears se'n compten entorn de 2.740 creients, segons les dades facilitades per la congregació a 30 de juny. Per tant, un de cada 404 habitants de Mallorca és seguidor d'aquesta creença. La relació és més profunda a la ciutat de Palma, on se'n concentren uns 1.500. A la capital, per tant, la ràtio és d'un testimoni de Jehovà per cada 206 habitants.

La majoria freqüenta regularment els salons del Regne, que són els llocs de culte on els testimonis desenvolupen la seva fe. Ara bé, aquest equivalent de l'església cristiana és ben diferent. Per començar, no són antics edificis en propietat, sinó locals ubicats als baixos de finques d'habitatges. Però la gran diferència estètica, sense dubte, és que no hi ha cap ornamentació religiosa als seus temples de culte: no fan servir creus, ni estàtues ni res que es pugui considerar imatge litúrgica.

Els seus temples, per tant, són una gran sala amb bancades des d'on els creients segueixen els actes. Ismael Pujol, portaveu de les congregacions illenques, explica: "Quina importància té una cosa física? Si es cremàs el nostre local, també es cremaria Déu, com a part d'una creu? No". Pujol considera que el culte a les imatges no té gaire sentit, ni tan sols a la Bíblia. "El que s'ha de fer és estudiar la Bíblia, seguir-la". Però físicament no és més que paper, ve a dir Pujol. I encara hi afegeix una cosa més: "No sentim devoció cap a cap cosa material. La nostra devoció és cap a Déu i no la compartim amb un tros de fusta". D'alguna manera, es tractaria d'imitar el model organitzatiu dels cristians del segle I dC.

Una diferència més amb la religió cristiana: no tenen capellans. "Aquí tots som iguals, és una organització horitzontal". I llavors, qui encapçala els actes? "Bé, tenim l'"ancià" de la congregació, que el presideix, més que liderar-lo. I és rotatiu". El perfil a què ha de respondre aquest ancià és el d'una persona seriosa, educada i moderada en els hàbits.

I vet aquí la importància dels seus "hàbits". Els testimonis han de tenir cura del seu cos, no tant per salut sinó perquè és el cos que Déu els ha donat. Per tant, tenen prohibits alguns dels hàbits més corrents, com fumar. Tant és així que el 30% de les persones que abracen la fe deixen de fer-ho.

Aparentment, no és cap broma: així ho constaten en la seva memòria presentada a l'assemblea general del 24 de juny, que tingué lloc al Palma Arena (i que, talment un cop de puny damunt la taula, demostrà el seu poder de convocatòria).
El vici tabàquic, per tant, va contra la paraula de Déu. L'alcohol, però, no ho fa "en tant que el vi prové del cos de Déu: és la seva sang". En tot cas, recomanen beure amb mesura. Així mateix, la congregació assegura que l'1% dels conversos "abandonen hàbits i comportaments perjudicials", com ara el maltractament físic a la dona. Igualment, el 4% dels conversos han deixat de ser ludòpates i el 2% abandona la droga. Altres activitats que no estan ben vistes entre els Testimonis de Jehovà són l'evasió d'imposts, anar a molta velocitat per l'autopista o fer esports de risc, ja que es posa en perill la integritat física.