“ETA ja no té cap paper en el futur polític d'Euskal Herria”

La passa que ha fet ETA és definitiva?
Sí. Fins que no veus que es tanca la persiana no pots dir que és definitiu, però per primera vegada hi ha compromís real en les bases i en l'aparell de l'esquerra abertzale per tancar el cicle. IETA ha pres l'opció que tocava: continuar amb l'opció política que, com nosaltres, va firmar l'acord de Gernika. Ara, ETA té un paper: negociar la part tècnica del conflicte, arribar a acords amb el Govern espanyol sobre les armes i els presos. El futur polític d'Euskal Herria toca a les organitzacions polítiques i ETA ja no hi té cap funció. Perquè un boig faci una animalada, només cal una pistola, però si això passàs la resposta de Bildu i de tota l'esquerra abertzale seria condemnatòria i de rebuig frontal. Ara, els altres processos demostren que acceptant que hi ha hagut víctimes i violència per les dues bandes es pot acceptar la realitat i superar-la. El PSOE ho admet amb la boca petita, però el PP, no. I no es pot obviar que ETA hi és, però la tortura també.

A Mallorca encara es recorden molt els atemptats de fa dos estius.
El nostre objectiu és que això no torni a passar. Em van arribar profundament les declaracions d'una de les mares dels guàrdies civils que demanava que el seu fill fos l'últim assassinat per ETA. El nostre compromís també és que siguin els darrers, i creim que ho fem bé. Els resultats del 22-M són un suport important a aquesta aposta. Volem que ETA i allò que l'envolta siguin el passat més aviat que tard. Però tothom ha de posar-hi de la seva part; i per ara, el Govern espanyol no ho ha fet.
Bildu ha entrat amb molta força, és el partit basc amb més regidors i el segon en percentatge de vots. Per què?
L'actual Parlament basc no és representatiu de la societat. Hi va haver més de 100.000 vots nuls, perquè una opció política no es va poder presentar. Això va fer que els partits estatals amb el mateix número de vots tinguessin més representants. D'altra banda, hi havia 150.000 vots de sensibilitat sobiranista que es quedaren a casa. Teníem clar que hi havia una majoria social que apostava pel dret de decidir, i, segons sembla, també ho pensava una gran part de la societat.

No ha estat una sorpresa per vosaltres, doncs.
Ho ha estat que fos tant. Una gran part de la societat ha vist el compromís, primer, d'entrar en un cicle de vies democràtiques i pacífiques i d'acabar amb la violència; i de l'altra, un compromís perquè el dret a l'autodeterminació sigui més que una simple proclama.

Bildu ha sorprès amb uns resultats molt bons i l'independentisme augmenta als Països Catalans. Però el PP també ha pujat molt.
Si parlem de política estatal, s'enduen el gat a l'aigua el PP o el PSOE. Però això depèn del compromís de la societat. El PP ha tret més vots on l'única alternativa és el PSOE. A Euskal Herria no només no ha pujat, sinó que ha baixat.

Si totes les opcions a l'esquerra del PSOE de les Balears s'unissin, podrien canviar les coses?
Nosaltres tenim una situació similar a Navarra, on la dreta és majoritària des de fa temps i amb UPN, que es vesteix de regionalista però és el mateix que el PP. El 2007, les opcions abertzales i d'esquerres varen treure dotze parlamentaris; i el 2009, quinze.

Espanya es romp?
Els Països Catalans i Euskal Herria es retroalimenten. El moviment per la independència que hi ha hagut al Principat aquests darrers anys és una realitat que veim amb bons ulls. Potser passa en menor mesura al País Valencià i a les Illes Balears, però a Euskal Herria tampoc no hi ha el mateix suport social a l'independentisme a Navarra, la comunitat basca o Iparralde.

Què en pensau de la Justícia espanyola?
La separació de poders és fictícia. Que els components del Tribunal Constitucional els escullin els partits polítics ja fa pensar.