Ajudar els altres sense esperar-ne res a canvi

La recessió econòmica dels darrers anys ha generat més necessitat, però també ha incrementat el nombre de persones que s'han adreçat a Càritas per posar-hi el seu granet d'arena. "Ara hi ha més consciència, per la crisi, entre la gent que pot ajudar", explica la responsable de la gestió de voluntaris a Càritas, Anabel Reche. Actualment, l'entitat en té 516 i aquesta extensa xarxa els ha obligats a posar en marxa un itinerari del voluntariat. L'objectiu és detectar, per mitjà d'una entrevista personal, quina és la feina que es pot adequar més a les habilitats de cada voluntari. El programa també inclou una formació abans de començar, a més d'unes sessions de formació continuada.

Una de les últimes persones que s'hi ha incorporat és Josep Alexandre. Fa dos mesos que treballa un cop per setmana al magatzem de juguetes que té Càritas al barri de Verge de Lluc. La jubilació li ha deixat molt de temps lliure tot i tenir moltes aficions. Assegura que "aquí troben bé tot el que fas, tot t'ho demanen per favor i no hi ha cap classe de jerarquia". Fent aquesta tasca se sent "útil" i, així, "dónes alguna cosa teva a la societat". Alexandre també està pendent de començar el curs per ser voluntari de Protecció Civil i, de moment, només hi pot exercir d'auxiliar.

Com apunta Reche, "hi ha tot tipus de perfils entre els ciutadans que ens ajuden i, darrerament, els homes s'han animat més que abans". Segons la responsable, "tenim tota classe de gent, des de 17 fins a 80 anys". Quant al temps d'implicació que se'ls demana, "no n'hi ha cap mínim ni cap màxim: poden ser dues o tres hores setmanals o una cosa molt puntual". La tasca de Càritas més coneguda és la que duen a terme els voluntaris a les parròquies. Aquest és el cas de Paquita Mas i de Teresa Gener a la de l'Encarnació de Palma, amb la qual fa 12 i 6 anys que col·laboren, respectivament.

Un cop per setmana, es dirigeixen al centre parroquial per atendre les més de vint persones que hi acudeixen per rebre una bossa de menjar. Paquita i Teresa s'encarreguen de donar els aliments que estableix la treballadora social i de gestionar els bons per comprar-ne de frescos. Mas assegura que "no tan sols entregam les bosses: ens interessam per allò que els passa". Gener hi coincideix i assenyala que "els orientam també en la recerca d'una ocupació: la treballadora social té moltes visites i no- saltres, per agilitar-ho tot una mica, els facilitam llistes de llocs on poden intentar trobar feina ".

Els qui van a cercar menjar a la parròquia ho fan una vegada cada quinze dies, si bé en el casos més greus s'estudia que hi puguin acudir cada setmana. Per als voluntaris, la relació continuada amb la gent que recorre a Càritas els du a preocupar-se'n i a establir-hi un vincle més proper.

Mas, que és tota una veterana, creu que "abans, no hi havia tantes persones que venien a demanar ajuda i els podíem oferir més coses. Ara, són moltes i cal repartir millor tot el que tenim". Gener, malgrat estar contenta de poder ajudar els altres, afirma que "m'agradaria no haver-ho de fer: això significaria que no hi ha necessitat". "Ens sentim afortunades de no haver d'anar a demanar", afegeix Mas.