“La inversió en igualtat acaba sent rendible per a l'empresa”

Quin balanç feis de la Llei d'igualtat?
El que hem vist és que l'obligatorietat dels plans d'igualtat és molt laxa, perquè no obliga a res. No hi ha una obligació d'aplicar o de complir el pla, sinó de negociar-lo. El que passa és que es pot començar una negociació, però això no és garantia que s'arribi a res. En no establir límits, deixa una laxitud molt gran.

Ha calat en la societat?
Ha aportat una sensibilitat molt gran i ara, com a mínim, es xerra d'igualtat dins l'àmbit empresarial. Tot i que l'obligatorietat tingui buits grans, a les universitats sí que s'apliquen lleis d'igualtat i algunes empreses han començat a veure-ho com un element d'utilitat.

I això?
Els esquemes que podien valer fa 50 anys no tenen gaire suport avui dia i veuen que algunes de les característiques vinculades a la igualtat, com la conciliació, poden tenir un seguit d'avantatges indirectes i poden repercutir en el benestar dels treballadors i, per tant, en la millora de la productivitat. El cost de posar en marxa un pla pot quedar reduït al mínim. La inversió en igualtat acaba sent rendible per a l'empresa.

Però els sous entre homes i dones encara són diferents.
Treballs equivalents han de tenir el mateix sou, per llei. Entre la teoria i la pràctica hi ha moltes coses. A les empreses privades és molt més difícil de controlar i es pot arribar a extrems en què ni saps què cobra el teu company o companya. En el cas d'organismes públics, sempre hi ha aspectes col·laterals, com la quantitat de projectes en què col·labores, convenis en què estàs, cursos als quals participes que produeixen els desequilibris salarials... Quan mires el sou anual d'homes i dones, hi ha diferències.

Em podríeu respondre la típica pregunta de quina és la gran diferència entre homes i dones?
Parlar dels tòpics que tots coneixem o de les persones és molt diferent. És interessant veure que en els últims anys ha evolucionat el concepte de 'gènere' referit a les característiques que puguin definir les persones. Ser home o dona continua marcant unes diferències molt clares. Fa unes quantes dècades, quan es parlava de masculinitat i de feminitat, ens ho representaven conceptualment com alguna cosa molt vinculada a la nostra identitat, interna i immodificable.

I ara com s'entén el concepte 'gènere'?
El concepte dominant és molt més dinàmic. El mercat laboral, els nous rols home-dona l'han dinamitzat. Tu com a dona o home et comportes d'una manera diferent depenent del context. La meva identitat es manifesta depenent del context, on mostr més o menys la meva feminitat. El dinamisme està més vinculat a les conductes i no a les creences.

A què es deu?
El món on vivim ara és totalment diferent del de fa unes dècades. A això cal sumar-hi el procés de globalització, la revolució tecnològica i la inestabilitat laboral, entre d'altres fets.

I ara, cap on anam?
M'ho deman gairebé cada dia i qued paralitzada. Pens que s'han aconseguit moltes coses: en menys d'un segle, hem passat de les sufragistes a reivindicar la paritat en la representativitat política, i esper que això no tingui fi.

Tot ha estat bo?
Conjuntament a això hi ha una sèrie d'aspectes de retrocés o de manteniment de les desigualtats que són molt grans. El tema de la violència i de l'assetjament laboral es continua donant a totes les classes socials i l'accés a càrrecs de poder continua a mans dels homes. A part d'això, estam vivint un seguit de paradoxes al·lucinants, com és el tema de dones joves que estan posicionades en un lloc important i, no obstant això, sotmeten el seu cos a operacions d'estètica per ser fruit del desig masculí.

Què cal fer?
Crec que cal aturar-se i pensar on som? Retrocedim? Jo moltes vegades m'ho planteig com un fracàs. Com educam?

Quina ha estat l'evolució dels estudis de gènere a les universitats de l'Estat?
Els anys 80 foren els inicis d'aquest tipus d'estudis; els 90 es desenvoluparen gràcies a les institucions i governs, i ja la primera dècada del 2000 s'ha produït l'avanç en temes legislatius i l'expansió dels estudis de gènere com a tals.