Rafel Bosch, conseller d'Educació Cultura i Universitats. | J.Torres

TW
5

El nou conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch (Palma, 1959), està convençut que el paper dels pares ha d'anar més enllà d'exercir el dret a triar la llengua vehicular en la qual vulguin educar els fills i es mostra a favor de votar també la política educativa que ha de realitzar cada centre.

El model lingüístic que volen aplicar a les aules balears és com el que ja existeix a Galícia?
No. En principi, nosaltres volem aplicar un model adaptat amb la realitat pròpia de les Illes Balears. I això no és un tòpic, és una realitat. És a dir, hi ha coses similars a les comunitats governades pel Partit Popular amb una realitat lingüística, però no és la mateixa. A Galícia no es produeixen fets que hàgim de tenir en compte alhora d'aplicar el nostre model lingüístic.

El rerefons és el mateix?
Sí que hi ha similituds, si es compar la Llei de normalització lingüística de Catalunya o de València o de Galícia amb la nostra, però també hi ha diferències.

Quin és el model que defensau?
El nostre model seria el de convivència de dues llengües i en el final de l'etapa de Primària arribar al 50%. Partim de poder fer efectiva l'elecció per part dels pares de la llengua de primera ensenyança, és a dir, la llengua d'iniciació a la lectoescriptura. Vull puntualitzar: això dins d'un model integrador i no segregador. L'article 22 de la Llei de normalització diu que això ha de ser dins d'una mateixa escola.

Aquest model és el que s'aplica a Galícia, on els pares diuen quina és la seva llengua materna i en funció d'això el professor s'adreça a l'infant en castellà o gallec.
Jo propòs que el pare triï la llengua d'iniciació a la lectoescriptura. Segons l'estructura de l'escola es podrà fer d'una manera o d'una altra. A escoles de dues o tres línies podríem tenir un grup que s'iniciàs en la lectoescriptura en castellà i un altre en castellà, o a la inversa. Es pot fer sense problema. Què passa quan això succeeix a un escola amb una única línia i 5 o 6 ho volen fer en una llengua diferent? Aquí hi hauríem de preveure dos professors.

Això no seran massa doblers?
Què vol dir? Perquè són molts de doblers no hem d'exercir aquest dret?

Però ara aquests doblers no hi són.
A mi el que no em va bé és que segons quan l'economia sigui l'única cosa que val i els drets lingüístics els deixem a part. Hem de ser valents.

És a dir, que si hi ha cinc nins que demanen una opció diferent a la resta caldrà atendre'ls igual?
La idea és fer-los efectiu el seu dret. Haurem pogut fer una passa endavant en la convivència lingüística. Tothom haurà pogut fer valer el seu dret i dins una mateixa escola. Crec que tenim unes plantilles que ho poden fer efectiu. A l'escola, habitualment fem agrupacions flexibles d'infants per fer reforç o per ensenyar espanyol o català als nouvinguts. No ho fem això? Ho fem per a gent nouvinguda i no ho farem per a la gent d'aquí que té aquest dret.

Quina acollida esperau que tingui la mesura?
Si la gent ho demana tindrem una radiografia del que la gent vol en un sentit o en un altre. Mira... potser a la majoria d'escoles pensàvem que aniria d'una manera i resulta que la majoria està encantada amb aquest projecte. No crec que sigui una cosa tant costosa i es pot implantar, si no no ho hauríem portat en el programa.

Per què aquest canvi si es diu que no existeix conflicte lingüístic a les aules?
La idea és que hi hagi una normalitat i una convivència lingüística dins els centres educatius.

Heu calculat el cost?
Ara començam a treballar i depèn bastant del projecte lingüístic de cada escola i del que triïn les famílies. Em semblaria agosarat dir quant perquè estaria suposant quantes persones fan valer el seu dret. Jo no calcul que suposi cap esforç especialment important i que ens trastoqui molt l'estructura de plantilles i l'organització escolar.
Pel que fa a les assignatures seguireu el model gallec que determina l'idioma en què cal impartir cada matèria?
El Decret de mínims de l'any 1997 es planteja una proporcionalitat entre matèries. Jo crec que els equips directius han d'organitzar-se en funció del centre. Hi ha d'haver un balanç entre les àrees impartides.

Aleshores, cada centre farà el que vulgui?
Votar el currículum pot ser complex perquè cada any entra una generació amb uns pares. Nosaltres aniríem en la línia que els pares votin el projecte lingüístic del centre. És una possibilitat, votar globalment. Això s'adapta a l'escola balear. Pel que fa al currículum és un poc complicat i els especialistes en educació són els docents. Això donaria un suport i una confiança a l'equip docent, seria interessant.

Aquest canvi que plantegeu obliga a modificar el Decret de mínims del 1997 sí o sí.
Si aplicàssim l'esperit del Decret del juliol del 97, que no ha estat mai derogat i que era tendir al 50 per cent, l'hauríem de retocar per exemple per fer incidència en l'aspecte de com aplicar l'article 18 de la Llei de normalització, els drets dels pares a triar la primera llengua.

Voleu fer un nou decret o simplement modificar el Decret de mínims?
La idea seria reformar-lo o fer un nou decret que es digués "Decret d'ensenyament de les llengües".

A d'altres comunitats, en diuen Decret del plurilingüisme?
M'agrada, però això no vol dir que aquí tampoc no extrapolem el model valencià, tampoc. És a dir, un "Decret d'ensenyament de les Llengües" m'agrada perquè puc defugir del concepte de trilingüisme. I si es diu "del pluriligüisme" ja sembla que ens inspiram en el model valencià.