Marga s'aferrava ahir a Silvia, la mare d'acollida, perquè no volia partir. | L.Morral

TW
6

Si la vulnerabilitat adoptàs algun rostre es diria Marga, tindria una cara d'àngel, una mirada lànguida i un somriure lacònic. Ahir les rialles d'aquesta nina, de només quatre anys, s'apagaren de cop en el moment que el Consell de Mallorca intentà apartar-la dels pares d'acollida i dur-la a un centre de menors mentre no es resolgui el procés judicial per a la custòdia d'un pare biològic que ni parla la seva llengua ni ha vist néixer la nina i a qui ella anomena "senyor", com un estrany. Ahir alguna cosa es trencà dins la curta vida de la petita Marga, que ha crescut cada any al costat de la família "adoptiva" i veient periòdicament una mare biològica que no se'n pot fer càrrec.

Sílvia Fabregat, la mare d'acollida, es dirigia ahir a l'Institut Mallorquí d'Afers Socials amb la petita Marga ben aferrada als braços. Devora elles, un pare desfet traginava una maleteta de color de rosa. A la mà, hi duia una rosa blanca. La nina anava d'acampada, li digueren. El que no sabia és que l'havien d'entregar al Consell, per, després, donar-la al pare "real". En el seu moment, aquest home es desentengué de l'embaràs i deixà penjada la parella abans que nasqués.

L'ambient era trist. Sílvia feia el cor fort, però els padrins, Joan Fabregat i Catalina Ripoll, no podien contenir les llàgrimes. Li havien comprat uns quaderns de pintura perquè s'entretingués al centre. En aquest calvari no estaven sols. Davant l'IMAS, un centenar de veïns, amics i familiars donaven tot el suport moral als Fabregat amb pancartes reivindicatives dels drets de la menor. "No se'n vol anar amb ell!", deia l'àvia. "Sabem que era d'acollida i no ens hi oposam, l'hem tinguda des dels 5 mesos. Només diem que mentre no se'n resolgui la custòdia no vagi al centre i que conegui el pare de manera escalonada i no així, de cop", recriminava Sílvia.

Una hora després aparegué el pare "real". "Poca vergonya!", "On eres abans!" i "Deixa-la en pau!" eren els crits dels congregats mentre Marga s'aferrava fort i més fort als braços de Sílvia en un primer intent del pare biològic d'agafar-la. Plorava i plorava. "Aquest programa està fet per protegir els menors. Nosaltres ens hi vàrem apuntar perquè no hi hagués cap nin que trepitjàs un centre. I ara volen endur-se-la?", cridava la mare.

La petita ahir no anà a cap centre. Els pares d'acollida decidiren endur-se-la a casa. El seu misser, Andrés, els volgué convèncer: "La tutela la té l'Administració. És molt dur. Però hem posat una denúncia perquè torni amb la família d'acollida. Consideram que la manera d'actuar del Consell és incorrecta". Ahir el Consell no s'endugué Marga, però la llei no concedeix drets a aquests pares ni escolta la voluntat de la nina. Ahir, Marga no se n'anà, però la llei tocarà, en breu, la porta de Sílvia i en nom dels drets de la menor se l'emportarà.