Cada pic menys peixateries i més xarcuteries

El comerç alimentari de Palma es reequilibra constantment. Actualment, a Palma hi ha 38 peixateries registrades, 43 xarcuteries, 52 fruiteries i 88 carnisseries. Evidentment, la producció càrnia (carnisseries i xarcuteries) és qui guanya, de molt, en la implantació. Els 131 establiments carnis contrasten, per tant, amb les 52 fruiteries i 38 peixateries (que són exponents de la dieta mediterrània). Però aquesta fotofinish, feta a principi del 2011, tan sols demostra una tendència consolidada en la dècada del 2000: Menys peixateries i més xarcuteries, mentre que la fruita i la carn es mantenen o augmenten lleugerament.

Concretament, el 2007 a Palma hi havia 42 peixateries (-9,5%), 78 carnisseries (+11,3%), 7 xarcuteries (+252%) i 52 fruiteries (0%; exactament el mateix nombre que ara).
L'escassesa de peixateries, però no és una qüestió de Palma, sinó de les Illes en general.
Tot i estar envoltada de mar, Mallorca no consumeix peix en excés. Una mostra d'això és la manca de peixateries que hi ha a les barriades. Aquí també hi entrarien en joc els mercats centrals, que concentren la major part de la venda de peix a Ciutat.

Tot i així, el president del mercat de l'Olivar, Antoni Crespí, reconeix que algunes peixateries ja no tenen el relleu que tenien abans. "Ara, a l'Olivar hi deu haver dues parades de peix buides. Perquè amb aquesta crisi, la gent no vol invertir doblers", assegura Crespí. La caiguda de parades dins els mercats, però, s'aguditza més al del Camp Redó i al de Llevant. En el primer, ubicat a la barriada del Lluís Sitjar cap amunt, encara hi ha unes 20 parades de tot tipus. Ara bé, dins el recinte també es troben oficines municipals de diferents utilitats, fruit de l'aprofitament de l'espai que plantejaren comerços i Ajuntament.

El mercat de Llevant, en canvi, és un clar exemple de la tendència que comerços i mercats han patit en els darrers anys. Actualment, només hi ha quatre comerços: una xarcuteria, una carnisseria, una peixateria i una parada de fruita i verdura. I què ocupa tot el gran espai del mercat? Idò un supermercat de la cadena Eroski. La reforma, però, no és nova. Es realitzà ara fa uns 8 anys (quasi coincidint amb l'entrada d'un Mercadona al mercat germà de l'Olivar). De fet, la vida del mercat municipal de Llevant no és gaire llarga, ja que fou construït l'any 1986, projectat per l'arquitecte Albert de Pablo. Aquest recinte, ubicat a la barriada de Polígon de Llevant, reflecteix el futur que poden esperar la resta de mercats si no s'asseguren un relleu en la clientela.