Discurs d'investidura de José Ramón Bauzá

Senyor President, senyores i senyors diputats, autoritats:

Vull començar aquest discurs donant les gràcies a totes les persones que el passat 22 de maig varen anar a votar, perquè aquesta és la via que la democràcia ens dóna per decidir el futur de la nostra societat, i, en conseqüència, quantes més persones l'exerceixin més legitimats estarem els qui ocupam aquesta Cambra. I vull remarcar el meu compromís de governar tenint en compte també tots aquells que no varen votar al Partit Popular o que, tenint-hi el dret, varen decidir no votar, i també vull expressar el meu agraïment a totes les persones que van dipositar la seva confiança en el Partit Popular. Tampoc vull posposar el meu agraïment a tots els meus companys del Grup Popular per haver-me proposat com a candidat per a aquesta investidura.
A ningú se li escapa que vivim una situació complexa, un moment crucial que requereix dels qui ens dedicam a la política una nova forma d'entendre-la i, per tant, de fer-la. Són temps de canvi, és impossible seguir el mateix camí que tots dúiem fins ara. Perquè fins i tot la forma de governar bé ha canviat. El que era bo abans ja no ho és ara. Per aquest motiu és fonamental que tots els que ens dedicam a la política, ja sigui d'àmbit nacional, autonòmic o local, siguem conscients que aquest canvi l'hem d'impulsar nosaltres, i ho hem de fer des del sentit comú i des de la sempre obligada referència de la nostra societat. Perquè, sens dubte, una de les assignatures pendents que tots els que estam asseguts en aquesta Cambra tenim i no podem defugir és la de guanyar-nos la confiança de les persones. D'aquesta crisi econòmica, laboral i social ha de sortir una nova classe política, una altra forma de dedicar-se a aquest ofici tan digne i honorable que és el de vetllar pels interessos de tots i el de treballar perquè, senzillament, les coses funcionin millor per a tothom.

He parlat en moltes ocasions -i més endavant ho tornaré a fer- de la importància de l'educació o de les mesures necessàries per crear ocupació i millorar la situació econòmica de la Comunitat. Però si m'ho permeten, vull, abans d'entrar a explicar succintament els eixos de la nostra futura acció de govern, xerrar d'una qüestió que també em preocupa molt deixar clara avui aquí. Perquè si important és el què, no hi ha dubte sobre aquest tema, també ho és el com.

Sent conscient que aquest moment, i aquesta legislatura en particular, són decisius per al futur d'aquesta terra, no puc plantejar el nostre treball des d'una altra posició que no sigui la del consens. Faré tot el possible perquè aquests quatre anys siguin de debò transcendents per als següents quaranta anys, posant les bases en qüestions com ara l'educació, l'economia, el territori o el turisme. És el que els ciutadans esperen i no podem defraudar-los, hi ha qüestions que són d'Estat i si així ho entenem tots no ens costarà arribar a acords que ens permetin mirar al futur a llarg termini amb optimisme i confiança. Perquè del que no tenc cap dubte és que tots, cadascun amb les nostres idees, volem el millor per a les Illes Balears, i tots respectam el que varen expressar les urnes el passat 22 de maig.

I parlant d'aquests principis i valors que pretenc que siguin patents en el Partit Popular, no puc passar per alt tot allò que es refereix a la política municipal, al municipalisme. He estat alcalde del meu poble, Marratxí, durant sis anys, i no veig una altra forma de fer política: proximitat, disponibilitat, vocació de servei, sacrifici, honradesa... Aquests són els valors que exigiré a tots els qui m'acompanyen en aquest projecte, perquè si estam aquí per servir no pot ser d'una altra forma, i ens podrem equivocar en la presa d'algunes decisions, és inevitable perquè errar és d'humans, però en el que no admetré cap error és en exercir la política amb aquests valors als quals m'he referit. Si volem que la societat confiï en nosaltres hem de guanyar-nos la seva confiança dia a dia, amb els nostres actes i amb els nostres missatges. I això implica, per exemple, ser implacable amb aquell que s'atreveixi a ficar la mà en la caixa.

Aquest discurs té com a objecte exposar el programa de govern d'aquest candidat i del seu partit, i si m'ho permeten he de dir-los que esper no ser avorrit, però per descomptat sí seré predictible. No hi haurà sorpreses, ni cops d'efecte, venc a dir el mateix que he dit durant tota la campanya electoral i que està reflectit en el programa del Partit Popular. Potser, apurant una mica l'anàlisi, la sorpresa pugui ser que efectivament feim el que hem dit que farem, i si aquesta és la sorpresa, doncs benvinguda sigui.

Les passades eleccions van ser especialment importants pel moment de crisi que viu la nostra societat. A Balears, hi ha desenes de milers de persones que no tenen feina, i si bé esperam que les xifres disminueixin en aquests mesos gràcies a la temporada turística, la veritat és que hem d'escometre reformes estructurals. No podem ser superficials en l'anàlisi de la situació. Aquests llocs de feina que falten no els pot crear l'Administració, ni ho ha de fer, tots estam d'acord que els crearan els empresaris, els grans, els petits i els mitjans, i també els emprenedors, aquells que tenen projectes i el coratge de dur-los endavant, i els record que Balears és, sens dubte, una terra d'emprenedors. Per això, és imprescindible i urgent crear un escenari de seguretat jurídica, que deixi les normes clares i ofereixi confiança als ciutadans, perquè sàpiguen que el que està bé avui també ho estarà demà, independentment de qui governi. Vull menys lleis i més senzilles en la seva aplicació, i que atorguin facilitats als qui de debò ens han de treure d'aquesta crisi. Als governs els correspon crear les condicions institucionals i estructurals adequades perquè la iniciativa privada es desenvolupi.

El criteri en matèria econòmica ha de ser el de la productivitat. O retornam a la senda de la productivitat o estarem donant voltes al mateix, potser en sentit contrari, però al mateix en definitiva. La iniciativa privada és la que ha de tirar del carro, i ha de trobar en l'Administració una gran facilitadora. Cal ajudar els empresaris i els emprenedors, i el Partit Popular ho farà. Tramitarem en aquest Parlament una llei d'ajuda als microempresaris, similar a l'aprovada al País Basc i amb la qual esperen crear 15.000 llocs de feina en els propers anys. Amb aquesta llei es fomentarà l'empreniment, es definirà el concepte de microempresa, se simplificaran els tràmits administratius, s'evitarà la competència deslleial, especialment des de les pròpies administracions, i millorarem el finançament. Es tracta d'un exemple del que és el nostre projecte, que pretén treballar en tot cas i en tot moment amb els sectors professionals, ja que no pot ser d'una altra manera. Per això, la promoció empresarial serà una de les nostres grans apostes.

No hem d'oblidar que les pimes són les grans generadores d'ocupació -prop del 85 per cent de qualsevol regió- i per tant també de creixement econòmic. En el nostre cas concret, segons el CRE, el 99 per cent del teixit empresarial són pimes (ja que es tracta d'empreses de menys de 250 treballadors). D'igual manera, el nostre sistema d'R+D+i té un problema d'eficiència que cal abordar. Començant per l'existència de múltiples organismes, que haurien d'unificar-se i actuar de forma transversal.

Una millor connexió entre l'activitat dels centres d'investigació o la pròpia UIB i les necessitats socials i empresarials ha de constituir una altra línia de l'actuació principal. Però no n'hi ha prou amb una acció puntual, per això vull un govern que sigui proper als valors d'empresa i de l'esperit emprenedor. Els autònoms, les microempreses i les pimes representen l'essència més genuïna de l'activitat emprenedora. La flexibilitat, la diversificació i el dinamisme d'aquesta categoria empresarial, juntament amb el seu contacte directe amb la demanda i el seu potencial vertebrador les converteix en peces clau per a la recuperació.

Tots sabem la importància que té en la nostra economia el turisme. Tot, d'una manera o d'una altra, gira entorn d'aquesta activitat. I per això ha de ser tractada de forma diferencial. Com a primer missatge, vull comprometre'm que la nostra política en matèria turística la farem de la mà del sector. Cal abordar una profunda reestructuració de la nostra oferta, hi ha projectes molt importants que han d'arrencar ja d'una vegada per sempre i donar beneficis a la nostra societat, i nosaltres ho farem amb el sector, cercant el consens i escoltant als qui més en saben.

El model del qual hem viscut durant tants anys no va sorgir dels despatxos d'uns polítics, va sortir de la visió i de l'atreviment d'unes persones que van desenvolupar les seves idees, i que, per descomptat, es van trobar amb un marc legal que els ho va permetre. Ara, aquesta iniciativa privada ha de ser una vegada més el motor del nou model que es necessita, perquè la competència es mou i perquè el turisme d'avui dia té poc o res a veure amb el de fa uns anys, i no obstant això la nostra oferta segueix sent massa semblant a la que era fa bastants anys. Consider imprescindible que sapiguem implicar-nos tots en la creació d'aquest nou model, i que la cooperació public-privat sigui un fet en el dia a dia. Parl d'una transversalitat que ens concerneix a tots, des de l'educació a l'agricultura, passant per la seguretat o per la neteja dels nostres municipis. Perquè les coses funcionin en matèria turística ens hem d'implicar tots i ser conscients que tots i cadascun dels turistes que trien Balears per passar les seves vacances són un client de tots.

Tal com diu el nostre programa electoral, revisarem la legislació, desenvolupant i actualitzant la Llei general turística i els plans directors sectorials de l'oferta turística (POOT), per adaptar-los a les noves necessitats. Especialment important és la supressió definitiva de les traves per a la millora dels establiments derivades de legislacions anteriors, complexes, disperses i obsoletes, per la qual cosa elaborarem un reglament de condicions i classificació d'establiments turístics.

És públic i notori que en el conjunt de les Illes Balears hi ha algunes zones que, a causa de la seva antiguitat i saturació, requereixen un tractament intensiu d'actualització de l'oferta, per la qual cosa donam suport a aquest tipus de tractament a la Platja de Palma i en proposarem altres de similars en àrees de Calvià, Manacor, Santanyí, Sant Antoni de Portmany i platja d'en Bossa, entre d'altres. No podem seguir ajornant aquesta renovació estructural, que fa que els plans de desestacionalització segueixin sent necessaris però, si m'ho permeten, passin a un segon pla.

Perquè el que és urgent ara és definir el nostre producte, i la conseqüència de fer-ho bé serà poder efectuar una millor promoció i, en conseqüència, obtenir temporades més llargues, basades en activitats turístiques esportives, de congressos, culturals i patrimonials, i en el turisme sènior, el turisme rural i el comercial, entre d'altres. Cal definir el producte que s'ha de promocionar, qüestió en què tant o més important és aquesta definició com els recursos destinats a dur-la a terme. I en aquesta definició té un paper clau el propi sector turístic.

Paral·lelament, tenim l'obligació, com a conseqüència de la importància d'aquest sector en la nostra economia, d'invertir tots els esforços necessaris per millorar-ne la productivitat. Això pot aconseguir-se a través d'uns professionals formats amb un nivell d'exigència tal que la seva preparació els distingeixi i reporti un valor afegit dins del sector. D'altra banda, i perquè sigui així, els centres de formació en matèria turística han de potenciar la investigació i la qualitat dels seus estudis. Això ha de convertir-los en centres de referència per a la resta d'Espanya i, si s'escau, en pol d'atracció per als joves que desitgin dedicar-se a qualsevol de les disciplines relacionades amb el turisme. Però, en qualsevol cas, al llarg de l'ensenyament obligatori és necessari potenciar aquelles matèries que milloraran la nostra competitivitat, com és el cas de l'estudi de les llengües estrangeres i, de manera transversal, fer present al llarg de tot el currículum acadèmic la importància del turisme per a les Illes Balears amb l'elaboració de plans de formació específics.

És clar que el que és urgent és solucionar la crisi econòmica, amb solucions que permetin millores a curt termini. Per això he parlat d'economia i de turisme per començar, encara que és públic el meu compromís que aquesta sigui sobretot la legislatura de l'educació, la legislatura de les "autopistes de l'educació". És una aposta que no donarà rèdits a curt termini, però, no obstant això, és la que si ho feim bé ens garantirà el futur. Actualment, a Balears el fracàs escolar comença aviat: als 12 anys, el 25 per cent de l'alumnat no està en el curs que li correspon; només el 59,5 dels alumnes obtenen la titulació en l'edat que els correspon i, de fet, als 17 anys, gairebé el 40 per cent no està escolaritzat en cap estudi, i entre els joves de 20 a 24 anys, menys del 50 per cent té estudis secundaris de segona etapa, sent Balears la comunitat amb la taxa més baixa d'alumnes que accedeixen a la Universitat.

I així no hi ha futur. Així passa que quan ve una crisi com l'actual, els nostres joves no tenen arguments per mantenir-se al mercat laboral, ni en el de Balears ni en el d'enlloc, i tenim una taxa d'atur juvenil altíssima. La voluntat del Partit Popular és la d'apostar per un model educatiu basat en la llibertat i en la qualitat. De fet, vàrem ser el primer partit polític que es va adherir al compromís de la Plataforma per l'Educació del Cercle d'Economia, assumint uns reptes de cara al futur que han de ser una obsessió d'aquest govern i de tots aquells que el succeeixin.

Per al Partit Popular, la llengua té com a funció primordial la comunicació i la millora de la participació social i la convivència entre ciutadans. La realitat de la nostra Comunitat, basada eminentment en el turisme, la necessitat de preservar la nostra cultura pròpia i la pertinença a l'Estat espanyol determinen la necessitat d'un model obert a la majoria d'oportunitats per als nostres estudiants i professionals. Al mateix temps, volem un model funcional que aprofiti les capacitats pròpies de la llengua materna de l'alumne en la seva etapa d'adquisició del llenguatge i possibiliti l'intercanvi de coneixements al final de la seva etapa educativa. Estam sensibilitzats i abordarem amb respecte el model lingüístic, convençuts d'aconseguir-ho, i per a això apostarem decididament per la implantació progressiva d'un model de centres plurilingües.

Notícies relacionades

Noblesa d'Antich, dubtes del PP

Més notícies relacionades

Tal com recull el nostre programa, proposarem la lliure elecció de centre i també implantarem un model lingüístic que permeti als pares triar, entre les llengües oficials de la nostra Comunitat Autònoma, la primera de les llengües vehiculars per a l'educació dels seus fills, de manera que, al final de l'etapa obligatòria, els nostres alumnes siguin capaços de dominar les nostres llengües oficials, així com un idioma estranger d'acord amb el marc comú europeu de referència, que ha de ser l'anglès. També vaig anunciar en campanya que augmentaríem les hores lectives en l'ensenyament primari, concretament una hora més al dia en les assignatures instrumentals, per afermar el pas de primària a secundària. Sé que no és una qüestió que per se solucionarà els problemes que tenim, però també estic segur que si no fomentam la cultura del treball i de l'esforç no millorarem.

Hi ha hagut èpoques en les quals era molt important millorar les infraestructures educatives, i som conscient que encara ens queda feina per fer en aquest sentit, però també vull dir que, sens dubte, la prioritat està posada avui en el que passa dins de les aules. Reforçarem socialment i potenciarem la figura del professor, i li oferirem veritables eines de formació continuada, perquè si convenim tots en la importància del seu treball i la seva repercussió per al futur dels nostres fills i, per tant, de la nostra Comunitat, seria absurd no potenciar la qualitat en la seva formació, perquè al seu torn repercuteixi en la dels seus alumnes.
Així mateix, en la situació conjuntural economicolaboral en què ens trobam, i per sortir-ne, farem de l'educació un veritable motor de canvi econòmic i social. La formació professional és un element fonamental per millorar els índexs de productivitat i creació d'ocupació. Per això, apostarem per un model de formació dual que combini de forma simultània la formació en l'institut amb el treball en l'empresa amb un nou contracte juvenil de formació, possibilitarem la flexibilitat horària en els centres de formació professional per donar resposta a les necessitats dels alumnes, i apostarem també per un model flexible amb l'adopció de vies i passarel·les entre els diferents nivells formatius. Així mateix, establirem deduccions fiscals per als treballadors que es reincorporin al sistema de formació professional a fi de millorar les seves competències i productivitat, i ampliarem l'oferta pública de les titulacions de grau mitjà i superior com a instrument motor del desenvolupament socioeconòmic i cultural de les Illes Balears fins a convergir amb els índexs proposats per la Unió Europea.

I quant a la Universitat, necessitam disposar d'una més competitiva i internacional, en què prevalgui l'excel·lència, que propiciï la formació, la investigació, la innovació i la retenció de talent i que intensifiqui la col·laboració entre el coneixement i el món productiu. Per a això, hem proposat dotar-la d'una oferta acadèmica de qualitat adaptada a l'Espai Europeu d'Educació Superior, ampliar-ne l'oferta de dobles titulacions, amb ampliació del nombre de matèries específiques establertes en el pla d'estudis de grau en anglès, i millorar-ne el sistema de finançament potenciant els contractes-programa, amb una major aportació de fons privats i promovent la transferència de coneixement al sector empresarial.

Abans de seguir avançant en la meva exposició i de parlar-los d'altres qüestions, vull reiterar el meu compromís en aquesta matèria. Res no serà millor d'aquí a uns anys si entre tots no aconseguim millorar l'educació. No veig un futur millor sense una millor educació. Per això, és un dels grans objectius que tenim per a aquesta legislatura, i ha de veure's reflectit en una baixada important de les taxes de fracàs i abandonament escolar, i en la d'alumnes que repeteixen curs o accedeixen a la universitat. Perquè apostar per l'educació és apostar per productivitat en el futur. Sense educació no hi ha futur, no hi ha millor inversió que aquella que feim en educació. Per això, reiter el meu oferiment a aconseguir un acord d'Estat en educació per marcar el full de ruta no d'aquesta legislatura, sinó de les properes dècades.

L'eix de l'acció política del Partit Popular és i seran sempre les persones. I això es posa de manifest en serveis com els que es refereixen a la salut i als serveis socials, per cert, per molt que es dubti, serveis que el Partit Popular no solament garanteix sinó que millora. Sobretot en moments de crisi, en els quals les polítiques socials enteses com aquelles directrius, orientacions i criteris destinats a la preservació del benestar social, de forma equitativa, entre aquells grups de població que més ho necessiten, adquireixen el veritable sentit de la seva existència, desenvolupament i aplicació.

La nostra proposta està basada en una sanitat humana i de qualitat, per la qual cosa els eixos centrals de la política sanitària del Partit Popular versaran sobre atenció primària, atenció hospitalària i atenció sociosanitària. Aquests són tres àmbits que han d'anar units com un conjunt per atendre la persona, l'usuari, el pacient, que necessita els millors professionals de la sanitat. Per fer que l'atenció primària -eix del nostre sistema de salut- funcioni, adequarem i millorarem la resolució i la cartera de serveis, apropant l'especialista al centre de salut. També adequarem els recursos existents amb l'objectiu d'aconseguir el nombre òptim de targetes sanitàries per metge de família, pediatra i infermeria.

Per reduir les llistes d'espera, aplicarem criteris de transparència i agilitarem les proves complementàries, i no dubtarem a aprofitar la infraestructura privada per millorar l'atenció al ciutadà, perquè la col·laboració entre la sanitat privada i la sanitat pública és imprescindible per aconseguir l'excel·lència en la qualitat sanitària. Seguiré aquest discurs parlant ara de la nostra aposta pel sector primari. S'ha dit moltes vegades que es tracta d'un sector estratègic, però la veritat és que el propi sector no s'ha sentit tractat com si tengués aquest valor. Ho vaig dir en campanya i ho reiter aquí: el sector primari és fonamental per al projecte del Partit Popular i per a les Illes Balears.

Des de fa temps es diu del sector primari que és fonamental perquè la nostra principal indústria, el turisme, tengui en el paisatge illenc una font d'imatges que portin als nostres visitants a percebre la diversitat dels entorns de les Illes Balears, reflectits en les seves collites, en un paisatge modificat per l'home en gairebé tot el territori. Però és veritat que aquesta idea no es veu traslladada a les polítiques autonòmiques que s'han desenvolupat en la nostra Comunitat en els últims anys. De fet, la realitat ens mostra que cada vegada foravila té una població més envellida, amb tendència a desprofessionalitzar-se, amb escasses excepcions i, sobretot, a convertir-se en una agricultura residual.

La globalització dels mercats, la falta de consciència de la importància dels nostres productes, de la seva qualitat, de la seva posició en els mercats, de la seva promoció i de la implicació en el seu consum des d'altres sectors econòmics fan que cada vegada sigui més necessària una forta implicació de l'Administració per ajudar els pagesos i les indústries agroalimentàries a desenvolupar la seva activitat amb certa seguretat.

Per això, des del Partit Popular hem establert una sèrie de propostes perquè el sector primari de les Illes Balears tengui un horitzó clar, en el qual les polítiques agràries venguin dotades dels recursos necessaris perquè realment sigui un dels sectors estratègics de la nostra Comunitat, i perquè els homes i dones que volen fer de foravila la seva forma de vida tenguin una seguretat i una estabilitat de futur.

Per exemple, crearem un programa d'ajudes i subvencions destinades a la producció agrícola i ramadera, gestionades més eficaçment a través del Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA) per impulsar el sector primari, amb el compromís de pagament de les ajudes al més aviat possible i dins de l'any natural. També proposarem els canvis normatius necessaris per impulsar els usos i activitats propis del sector primari, que a dia d'avui es veuen totalment condicionats per normes restrictives que propicien l'abandonament d'inversions i la pèrdua de valor patrimonial de les finques rústiques, i prendrem mesures que dignifiquin la vida del pagès, que contemplin d'una forma global la realitat del sector primari i estableixin les propostes de viabilitat i futur a mitjà i llarg termini.

Però l'essencial, el primer repte en aquest sector, és que els pagesos de Balears, els pescadors, els ramaders... se sentin acompanyats, sentin que efectivament formen part d'un sector estratègic i que hi ha un Govern que així ho entén i que actua en conseqüència. Per això vaig anunciar que hi haurà una Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, per treballar mà a mà amb els professionals d'aquests sectors.

Quant al territori, hi ha dues qüestions que són fonamentals i inajornables. La primera d'elles és donar seguretat jurídica, i amb això dic exactament això, no que es doni curs a la construcció, perquè som ben conscient que això és part del passat i que és un model que no volem per al futur. Però sí que és necessari donar estabilitat i seguretat en aquesta matèria, per exemple aprovant una llei del sòl, que ha de ser una nova llei reguladora de l'activitat urbanística de les Illes Balears. Som l'única comunitat d'Espanya que no té llei del sòl, no tenim una legislació pròpia en matèria de classificació, ús i gestió del sòl. I torn a reiterar la meva voluntat d'arribar a acords d'Estat amb totes les forces polítiques, ja que és de vital importància que també en això ens posem d'acord per al futur.

Així mateix, el compromís amb el medi ambient i la conservació del nostre patrimoni natural és un dels eixos principals del nostre programa de govern. Crec que una política mediambiental eficient passa, primerament, per establir una comunicació fluïda amb tots els agents que hi estan implicats, de manera que les accions que s'hagin de dur a terme comptin amb el consens de tots, ja que d'aquesta manera podrà garantir-se en major grau l'estabilitat dels projectes que es posin en marxa. És necessari establir un marc legal unificat, clar i senzill, que permeti una tramitació àgil, impedeixi l'arbitrarietat en la presa de decisions i converteixi al ciutadà en un agent compromès amb la protecció mediambiental.

I com a últim bloc d'aquest discurs vull parlar-los de la reforma que necessita l'Administració, i vull començar fent una referència als funcionaris, tantes vegades criticats, al meu entendre injustament. Perquè si en el nostre sistema administratiu hi ha duplicitats, no és culpa de cap funcionari, sinó més aviat d'alguns polítics. Crec que estam tots davant un repte apassionant, cal canviar moltes coses perquè tot vagi millor, i certament hem de reinventar una Administració més àgil i menys onerosa per als nostres ciutadans, una Administració moderna, eficaç i eficient, en la qual el que es pugui fer per un euro no es faci per cinc, en la qual el que pugui fer un treballador no ho facin tres. El meu compromís és llevar tot el que sobra, i fer una política des de l'austeritat. Per cert, la mateixa austeritat que estan aplicant-se milers de famílies, que no arriben a final de mes. S'han acabat els dispendis, s'han acabat els luxes, vull un Govern que estigui al carrer i que senti dia a dia que està per servir. Vull menys alts càrrecs, menys cotxes oficials, menys despeses de representació, menys dietes... i més treball. El que es pugi a aquest barco sap que aquestes són les condicions, i que haurà de signar un compromís de transparència que no deixa lloc als dubtes. Així que si algú pensa que l'Administració és un bon lloc del qual servir-se, es trobarà amb un president inflexible, que des de ja li diu que aquest no és el seu lloc.

Per acabar, vull, una vegada més, posar l'èmfasi que no només és important el fet de transmetre avui aquí quin o quins seran els eixos de l'acció del govern del Partit Popular, sinó també és important el com, quina serà la cultura d'aquest nou Govern. Insistesc que des del primer moment cercaré el consens i treballaré en pactes d'Estat en matèria de turisme, educació, seguretat jurídica i territori. Construirem tots junts les bases del desenvolupament de la nostra societat, un desenvolupament que ha de tenir en compte les persones i el territori, que es faci d'acord amb els nostres valors i respectant en tot moment el que som i la nostra cultura. Així que, abans d'acabar, vull felicitar-los a tots per la confiança que han obtingut de la societat en la seva condició de diputats i expressar-los la meva confiança que tots treballarem perquè a les Illes Balears es visqui d'aquí a quatre anys molt millor que ara, perquè superem aquesta crisi i posem les bases del desenvolupament econòmic, laboral i social. El meu compromís és fer una gestió pública responsable, la reducció de la despesa de les administracions, la cancel·lació de qualsevol despesa supèrflua, la reducció de personal mitjançant amortització de llocs..., tot això encaminat a abaixar impostos i dinamitzar l'economia. A governar en llibertat; les persones han de ser l'eix de l'acció política. Cap interès ideològic o partidista pot estar per sobre de la llibertat i dignitat de les persones. Per això, la nostra acció de govern estarà basada en la llibertat i no en la imposició. I davant la corrupció, hem de dignificar la política a la Illes, certes persones i fins i tot partits han abusat de la confiança dels ciutadans en benefici propi. No admetré ni un sol cas més, perquè no podem donar ni un pas més enrere en el camí per guanyar-nos la confiança de les persones.

N´hi ha molt de treball per davant, i n'hi ha posada en aquest Govern i en aquest Parlament una gran esperança que les coses canviïn, i que canviïn a millor. Senyores i senyors diputats, em tenen a la seva disposició per treballar tots junts pel futur de la nostra terra, per fer que les Illes Balears tornin a ser una Comunitat pròspera que lideri els rànquings nacionals de creixement econòmic i de benestar.

Que Balears torni a esser el referent que va esser en matèria econòmica i turistica.