Aquest PP no promet, jura amb la mà damunt la Bíblia. L'esquerra tampoc no promet. De fet, no aixeca el cap. Estan en la fase de demostrar que han rebut una "pallissa de ca extern", com li agrada dir al president Antich, encara en funcions, però ara en funcions de fer el bolic per tornar a Madrid, per partir al Senat, darrera escala abans de la retirada. Ahir, Antich no era el protagonista i hagué d'apartar un nigul de càmeres per poder arribar a qui serà aviat el seu substitut, el popular José Ramón Bauzá. El volia saludar i li cridà "president", com si tingués pressa per llevar-se un mort de sobre. Després mirà el desembarcament popular d'enfora, fent retxes damunt un paper, absent, com si no anàs amb ell.
Els populars van per feina i el primer dia ocupen tots els escons que troben dins l'hemicicle, 35, i deixen arraconada l'esquerra. "Hauran de dur cadires plegadisses", diu un socialista en broma. L'esquerra ocupa un espai ridícul en el nou Parlament i deu enyorar aquell coixí d'UM, que de vegades els serví per governar i també per aparentar més del que hi havia. Ara, UM ja no hi és i els seus escons també els ocupen els voraços populars.
A la vista del primer ple, sense intervencions i just amb impressions, es perfilen tres tipus de diputats del PP: els qui tenen perfil propi, els qui saben qui comanda i els fervents catòlics. Els primers, Pere Rotger, Antoni Pastor, Pep Ignasi Aguiló i Antònia Perelló, prometeren el càrrec. La resta juraren després que Bauzá juràs. Fa quatre anys, només foren deu diputats els qui posaren la mà damunt la Bíblia. Ahir, gairebé tots.
A l'esquerra ningú no jura. Així els va. Tanta derrota els ha deixat tocats. Alguns han perdut la rialla i altres riuen per no plorar. I tanta batalla perduda ha deixat tot sol el delegat del Govern, Ramon Socias, com a representant institucional socialista. Ni la fins ahir presidenta del Parlament, Aina Rado, no ocupà el lloc que tenia reservat. És conegut el seu disguts amb els seus. Tampoc no hi aparegué la batlessa de Palma en funcions, la socialista Aina Calvo.
Però no tot són males cares a l'esquerra. El PSM sembla no haver perdut les eleccions. Ahir, però, evidencià que s'ha modernitzat, almenys en el llenguatge. Ha renunciat al dret a l'autodeterminació i l'ha canviat per la nova paraula de moda. Ara promet "sense renunciar al dret a decidir del nostre poble". I el PSM de Menorca aclareix que per poble s'entén "Menorca i les Illes Balears". La fórmula pessemera de promesa és prou àmplia per permetre que diputats com Antoni Alorda aixequin la mà dreta mentre la pronuncien. L'ecosocialista Fina Santiago l'evita. I Esperança Marí, diputada d'Esquerra que es presentava dins Pacte per Eivissa en coalició amb el PSOE, es manté en la fórmula de prometre "per imperatiu legal".
Ara, tot i les rialles que dissimulaven la resignació dels uns i l'optimisme dels altres, des de l'esquerra tenien ganes d'acabar prest. I es notava. Santiago feia la cara de son que reserva per als plens. Francina Armengol no va deixar de joguinejar amb el seu iPhone i Lluís Maicas deixava escapar la mirada cap al rellotge. El tràngol de veure tants diputats populars jurant potser se'ls va fer llarg.
7 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Els que diuen que la seva nació és Mallorca són localistes i els que diuen que ho són les Illes Balears, regionalistes. Així de clar.
han d'haver fumat molt per comparar UM amb el PNB, a més no és veritat que el PNB doni la cara per Bildu.
Voleu dir que aquest article no hauria d'estar en la secció d'opinió?
En Jaume Sanandreu (ara diran que és d'ERC) en diu una de molt bona: "Saps com així riu el porc quan l'han sanat? Idò, perquè es pensava que l'anaven a matar!". Escupen a l'aire tan satisfets mai! D'això del PSM, se'n diu alegria de conill!
El PSM ha revalidat el seu alt sentit d'Estat. Estan contents perquè s'han carregat l'espai d'Unió Mallorquina. Creuen que un tripartidisme és millor que un bipartidisme. Pensen haver salvat els mobles. Encadenen els errors com un enfilall de botifarrons. L'espai del centre-dreta regionalista se n'ha anat a la mar, perquè per culpa d'una dotzena d'indesitjables (ei, al PP són un centenar i no els hi ha passat res), tothom l'ha convertit en l'enemic públic. Tothom vol dir: El Mundo, els partits espanyols, la justícia espanyola... i el PSM! Quina diferència amb el País Basc! Allà el PNV ha lluitat a mort per defensar BILDU, Aquí estan contents amb la desaparició de l'únic espai que impedeix que el PP governi amb majoria absoluta. Algú s'ho ha de fer mirar!
Gràcies! A la fi! Ja sabem quina és la nació del PSM: Menorca i les Illes Balears! Allò que no volien els republicans menorquins! No calen comentaris.
VISCA L'OBJECTIVITAT PERIODÍSTICA!!!