El futur president del Govern, José Ramón Bauzá, va dir el nom dels candidats del PP. | M À.Cañellas
El futur president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, té via lliure. La majoria absolutíssima de 35 diputats la hi ha donada i té intenció de fer-la servir. Ahir, quan li preguntaren què li semblava que ja s'hagués convocat una manifestació en contra de rebaixar el català de requisit a mèrit per treballar a l'Administració, va respondre: "Respect aquest tipus de mobilitzacions, però qui ha xerrat és la societat, i d'una manera molt clara". Bauzá, doncs, entén que té el suport dels ciutadans per fer i desfer amb la llengua i, segons el que va dir ahir, no té previst escoltar les protestes que hi hagi d'haver. Ja l'han votat.
El futur president de les Illes Balears, just després de l'acte de la sessió constitutiva del Parlament, també va tornar a posar en dubte els nombres de tresoreria que ha fet públic el Govern en funcions. Va dir que abans de decidir cap "estratègia política" en finançament o de prendre cap mesura respecte del finançament autonòmic ha de tenir els resultats de les auditories que encarregarà a totes les conselleries i organismes. Va dir que primer calia saber "l'estat real dels comptes" i, a partir d'aquí, actuar. Va insistir que els ha arribat que els proveïdors tenen dificultats per cobrar i que hi ha "dubtes" pel que fa al pagament de les nòmines.
Quant a la nova legislatura, Bauzá just va avançar que haurien d'actuar amb "austeritat" fent "exactament la mateixa feina que hem fet des de l'oposició, amb humilitat i prudència". Finalment, afirmà que "respecta" que els missers de la Comunitat hagin demanat que s'arxivi el cas Òpera i afegí: "que cadascú en tregui les seves conclusions".
13 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
pam,pam,pam......muerto
Mano dura, presidente!
Con el fracaso de las elecciones y con el estrepitoso ridiculo de manifestación, no importa que digais nada mas. solo el gustazo que me he dado con estos 2 eventos, bien vale haber esperado tanto tiempo.
ya le podeis dar todas las vueltas que querais, el catalan será merito y nada mas, como cualquier otra lengua, tendrá su misma valoración en una oposición. Y al que no le guste, que no coma, asi de fácil. pd. y lo bueno es que tengo el C de las narices.....
Anau ben errats!! De votants forasters que voten el PP, n'hi ha molts, però n'hi ha molts més de mallorquins de soca rel. Per a tota aquesta gent, el català és una cosa absolutament secundària.
i si un ciutadà qualsevol, que vol ser funcionari, diu que no sap escriure ni xerrar en castellà, li deixarien presentar-se a les oposicions?
@Joana, la majoria de votants volia enviar a porgar fum el psocialismE. No us confongueu. Ara bé, una minoria d'aquesta majoria va ser enganxada amb promeses anticatalanistes de caràcter feixista i bàrbar. Però la gent balear (no simplement empadronada aquí) va dir BASTA PSOCIALISME, bàsicament. La causa: els desbarats, la mala gestió, les incoherències i la incompetència no agraden.
Vol dir que el proper govern sols farà política per als votants del pp?
i quant un funcionari que ens atengui, ens digui que no enten el català, no s'hauran violat els nostres drets de poder usar la nostra llengua a ca nostra?. Si la llengua catalana no es un requisit, com preten el sr.bauza que tenguem el dret a usar-la, sinó ens entenen, o inclús encara que ens entenguin, fan veure que no ens entenen?. Quan es derogarà de la Constitució Espanyola l'article que diu que tots els ciutadans de les illes balears tenen la obligació del coneixement de la llengua castellana?, per què no canvien aquest article per un que digui que els ciutadans de les illes balears no tenen cap obligació del coneixement de la llengua castellana, i que el seu coneixement serà considerat únicament com a un merit?; o això ho afegir un article que digui que tots els ciutadans de les illes balears, tenen la obligació de coneixer la llengua catalana. O tot requisit i obligació, o tot dret i merit.
No, Joana. Qui envia a porgar fum la nostra llengua és una majoria de persones empadronades a Balears, que és molt diferent de persones que se senten de Balears. Quantes persones duen molts d'anys vivint a Balears, però no tenen cap sentiment d'estima cap a Balears?